Renaixement i Humanisme: Canvis, Orígens i Literatura Clàssica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,35 KB
El Renaixement: Context i Transformacions (S. XVI)
El Renaixement és el període que comprèn el segle XVI. Aquest moviment va suposar una etapa de canvis profunds en nombrosos àmbits de la vida humana.
Canvis Socials, Polítics i Culturals
- Es debilita el sistema feudal, acompanyat d'un enfortiment del poder reial.
- Es desenvolupa la ciència, s'estudia el cos humà i s'estudia l'univers (per exemple, amb figures com Copèrnic i Da Vinci).
- Les ciutats creixen i, gràcies a això, es consolida la burgesia com a classe social.
- Durant el Renaixement es va inventar la impremta, la qual va ajudar a l'alfabetització i a la difusió de noves idees, i es van crear universitats.
L'Humanisme: La Nova Visió de l'Ésser Humà
L’humanisme comença a Itàlia durant el segle XIV. Arriba a Catalunya a finals del segle XIV i es desenvolupa durant tot el XV. Aquest terme sol denominar una línia de pensament caracteritzada pel propòsit de recuperar i enllaçar amb l’actualitat les obres dels autors de l’antiguitat clàssica.
Ara bé, més que el coneixement d’uns autors o d’unes obres determinades, aquest moviment implicà una actitud davant la vida. És la mutació de sensibilitat que s’operà en el pas de l’Edat Mitjana al Renaixement, corresponent a una nova visió de l’home i de la seva situació al món.
Orígens a Itàlia: Burgesia i Individualisme
El Renaixement a Itàlia va sorgir abans que a tot arreu, ja que es va originar allà. El principal motiu del Renaixement va ser l'arribada al poder de la burgesia a les ciutats-estat italianes. Pren importància l'individualisme i es dóna un nou valor als béns materials.
Figures Clau de la Transició Medieval al Renaixement
Noms importants en la transició (Medieval → Renaixement) són: Dante Alighieri, Francesco Petrarca i Giovanni Boccaccio.
El Dolce Stil Novo: Poesia i Amor Diví (S. XIII)
Durant la primera meitat del segle XIII conviuen a Itàlia dos corrents poètics. El més important és l'escola siciliana, emparentada amb la tradició provençal-trobadoresca, però amb innovacions formals característiques.
La poesia stilnovista respon al declivi del sistema feudal i a la mentalitat de la nova classe emergent que s'oposa a la noblesa de sang. Predomina la noblesa de cor assolida amb esforç i mèrit. L'amor s'entén com un símbol de la divinitat, i el seu destí és la donna angelicata, que representa la perfecció.
La Donna Angelicata i el Cànon de Bellesa
La Donna angelicata és un tòpic renaixentista que presenta la dona com a símbol de perfecció. El cànon de bellesa en el Renaixement està basat en dos pilars fonamentals: l'harmonia i la proporció.
Les característiques més representatives són:
- Pell blanca (rosada a les galtes)
- Cabell ros i llarg
- Front ample, ulls grans i clars
- Espatlles i cintura estrets
- Malucs corbats
- Mans fines i petites, peus proporcionats
- Coll llarg i prim
- Pits no molt grans i ferms
- Llavis vermells
L'Obra Mestra de Dante: La Divina Comèdia
El títol original posat per Dante va ser La Comèdia, però Boccaccio, en veure el nivell de l'obra, hi va afegir l'adjectiu «Divina». La redacció de l'obra va portar a Dante 15 anys de la seva vida.
La Divina Comèdia mostra el recorregut que Dante fa a partir d'una vida turbulenta pels mons d'ultratomba per assolir la purificació de l'ànima.
Estructura i Simbolisme de l'Obra
L'obra està dividida en 3 parts:
- L'Infern
- El Purgatori
- El Paradís
Cada part està formada per 33 cants, amb un cant introductori a l'Infern. Tota l'obra està formada per un nombre variable de tercets. La Divina Comèdia és hendecasíl·laba amb tercets encadenats i utilitza una llengua molt viva i amb molta expressivitat.
- L'Infern: Està representat com un amfiteatre immens format per 9 cercles concèntrics.
- El Purgatori: És una muntanya en forma de con truncat, on els morts esperen la salvació.
- El Paradís: És el cim de la muntanya, on Dante troba Beatriu.
Francesco Petrarca i El Cançoner
En el Cançoner de Petrarca hi ha 3 corrents principals que conflueixen:
- La tradició provençal amb l'amor cortès.
- La poesia de la cort siciliana.
- La del Dolce Stil Novo.
Temes i Estil del Cançoner
El tema principal és l'amor. L'obra es divideix entre la vida de Laura i la mort de Laura, tractant els següents aspectes:
- Passió de l'amor no correspost.
- Desig d'alliberar-se del patiment provocat per la passió.
- L'anhel de Laura.
Pel que fa a l'estil que utilitza per expressar l'amor, cal remarcar els trets següents:
- Llenguatge senzill i alhora exquisit, molt elegant, que va servir de referent.
- Ús de molts recursos retòrics (com oposicions i metàfores) que expressen matisos variats de l'amor.