Renaixement Hispànic i Reforma Protestant: Art, Religió i Canvi al Segle XVI

El Renaixement Hispànic: Art i Estils Propis

A partir del segle XVI, la influència del nou estil es va fer notar en totes les branques de l'art. En arquitectura, el gòtic va continuar sent l'estil predominant al llarg de tot el segle XV i principis del segle XVI. A Espanya hi ha poques mostres de l'estil renaixentista italià; només es va fer servir per a algunes construccions molt concretes, com ara el Palau de Carles V a l'Alhambra de Granada o la Catedral d'aquesta mateixa ciutat. L'arquitectura renaixentista hispànica, però, va desenvolupar estils propis i distintius.

Arquitectura Renaixentista Hispànica

El més important va ser l'estil Herrerià, caracteritzat per la seva austeritat i una gran solemnitat. El millor exemple d'aquest estil és el Monestir de San Lorenzo de l'Escorial, ideat per Juan de Herrera.

Altres edificis van seguir l'estil Plateresc, caracteritzat per una decoració molt abundant i delicada. La façana de la Universitat de Salamanca n'és el millor exemple.

Escultura Hispànica del Renaixement

L'escultura hispànica va rebre influències del Renaixement italià, però els escultors van intentar plasmar la intensitat dels sentiments religiosos més que no pas la bellesa ideal. La majoria de les obres van ser talles de fusta, sovint policromades amb colors vistosos. Entre els escultors va destacar Alonso de Berruguete, originari de Palència.

Pintura Renaixentista Hispànica: L'empremta d'El Greco

En pintura, El Greco va sobresortir per sobre de tots els altres pintors. Va fer pintures religioses i retrats amb un estil molt original, ple de dramatisme i moviment; principalment, destaca per l'ús del color i les figures allargades. Destaquen obres com L'Espoli, L'Enterrament del senyor d'Orgaz i el retrat El cavaller de la mà al pit.

El Canvi Religiós: Crisi i Crítiques a l'Església

A principis de l'Edat Moderna, i ja des de finals de l'Edat Mitjana, hi havia en alguns sectors de la societat europea un gran malestar contra certes pràctiques de l'Església Catòlica.

Crítiques a les Pràctiques Eclesiàstiques

Els crítics opinaven que les altes jerarquies vivien envoltades de luxes i riqueses, un fet que atemptava contra els principis de la religió cristiana. Denunciaven que gran part del clergat tenia molt poca formació i no sabia o no volia exercir correctament les tasques pastorals que tenien. Molts càrrecs eclesiàstics es compraven i els compradors, a vegades, no eren realment religiosos, sinó que buscaven els beneficis associats al càrrec. Un altre motiu d'escàndol eren les indulgències, un document que emetia el Papa pel qual es comprava el perdó dels pecats.

La Reforma Luterana: Origen i Principis

El 1515, el Papa Lleó X va concedir indulgències a qui donés diners per pagar la construcció de la Basílica de Sant Pere que s'estava edificant. El monjo alemany Martí Luter va respondre a la publicació de les indulgències amb les seves 95 Tesis, on criticava el Papa durament. Aquest li va ordenar que reconegués públicament que s'havia equivocat, però Luter no ho va fer i va ser excomunicat. Luter va començar a difondre les seves idees i va negar l'autoritat del Papa.

Principis Fonamentals del Luteranisme

L'origen del luteranisme es basa en els següents principis:

• Les persones se salven per la seva fe, i no pas per les obres que facin.
• Els creients es relacionen directament amb Déu per l'oració, sense necessitat que els sacerdots exerceixin d'intermediaris.
• L'única font de veritat són els textos sagrats.
• Cada persona pot interpretar la Bíblia, sense que hagi d'acceptar la interpretació de l'Església.
• Dels set sagraments, només dos són veritables: el baptisme i l'eucaristia.
• El culte a la Verge i als sants s'ha de prohibir.

Els luterans, també anomenats protestants, van ser excomunicats de l'Església Catòlica, marcant l'inici de la Reforma Protestant.