El Renaixement a Espanya: Art, Monarquia i Crisi

El Renaixement a Espanya

Organització política de Castella i Aragó

Castella

• Corts: Tasques consultives.
• Consell Reial: Tasques administratives i assessorament als reis.
• Santa Hermandad: Manteniment de l'ordre públic.
• Corregidor: Representant dels reis municipals.

Aragó

• Corts: Tasques consultives.
• Consell d'Aragó: Òrgan consultiu del rei.

Comú als dos regnes

• Virrei: Representant del rei a cada regne de la corona.
• Reial Audiència: Tribunals de justícia.

Carles I: Un canvi de dinastia

La mort de Ferran II va suposar la fi de la dinastia Trastàmara i l'inici de la dinastia dels Habsburg. Carles es va convertir en el monarca més poderós d'Europa, gràcies a l'herència dels seus avis.

• Carles I del castell d'Aragó (1516)
• Carles V d'Alemanya (1519)
• Divideix els seus dominis entre el seu fill Felip i el seu germà Ferran (1556)

Política interior

Carles I reuneix les corones de Castella i Aragó, conservant les seves lleis i institucions. Carles I va supeditar els interessos de Castella als seus esforços per aconseguir la seva proclamació com a emperador d'Alemanya. El 1520 succeeix l'aixecament de les Comunitats, una revolta autoritària de la burgesia urbana, i també a València i Mallorca la revolta de les Germanies.

Política exterior

Carles I volia crear un gran imperi europeu catòlic, això va provocar enfrontaments bèl·lics amb:

• La monarquia francesa: Rival principal en la lluita per l'hegemonia al continent.
• L'Imperi turc: Carles I va aconseguir conquerir Tunísia el 1535, però va perdre les ofensives següents. L'amenaça turca va prevaldre a la Mediterrània.
• Els prínceps alemanys protestants: Enfrontament per defensar la seva idea d'un imperi catòlic.

L'herència de Carles I

Dels seus avis materns, els Reis Catòlics, va heretar les corones de Castella i Aragó, amb totes les seves possessions a Amèrica i la Mediterrània.

Dels seus avis paterns, l'emperador alemany Maximilià d'Àustria i Maria de Borgonya, va heretar els Països Baixos, el Franc Comtat, Luxemburg, Àustria i el dret al tron de l'Imperi germànic. Va afegir els territoris que va conquerir a la Mediterrània i al Milanesat. Carles I va repartir l'herència: al seu germà Ferran li va llegar Àustria i el títol d'emperador, i al seu fill, Felip II, tota la resta.

L'Imperi de Felip II (1555-1598)

El 1580 va incorporar el territori de Portugal i les seves colònies.

Política exterior

Diversos conflictes per mantenir l'hegemonia de l'Imperi i defensar l'ortodòxia catòlica a Europa:

• Rivalitat amb França: Victòria espanyola a la batalla de Sant Quintí (1557) i signatura de la Pau de Cateau-Cambrésis (1559).
• Revolta protestant dels Països Baixos (1566-1581): Qüestionava l'autoritat monàrquica i la unitat religiosa.
• Lluita contra l'Imperi turc: Seguien amenaçant la Mediterrània occidental. Espanya, Venècia i el Papat van derrotar l'armada turca a la batalla de Lepant (1571).
• Enfrontament amb Anglaterra (1588): Pel seu suport als protestants europeus i pel control de les rutes de l'Atlàntic i la supremacia naval.

Política interior

Felip II va instaurar la cort a Madrid el 1561. Va intentar aïllar Espanya d'influències estrangeres prohibint la importació de llibres i impedint que els espanyols anessin a estudiar a universitats d'altres països. Va ser el gran defensor del catolicisme. La Inquisició va perseguir les desviacions de la doctrina catòlica. Es va produir la revolta morisca de les Alpujarras (1568), en defensa dels seus costums i pràctiques religioses.

L'inici de la crisi econòmica

L'agricultura espanyola era poc productiva. La ramaderia era potent, però la llana es destinava a l'exportació i la indústria estava molt poc desenvolupada. L'or i la plata d'Amèrica es gastaven en la compra de productes europeus, aquesta riquesa anava a parar a les mans de comerciants i banquers estrangers. Al segle XVI apareixen els primers símptomes de la crisi econòmica. L'explotació de les colònies americanes havia impulsat l'economia, però les enormes despeses de la monarquia van provocar un augment dels impostos i la demanda de crèdits a banquers estrangers. La Hisenda espanyola va entrar en fallida.

El Renaixement a Espanya

El Renaixement és un art que implica la tornada a l'antiguitat clàssica. Va sorgir durant el segle XVI.

Arquitectura

Van conviure les noves tendències renaixentistes amb els estils mudèjar i gòtic. Es poden diferenciar tres subestils:

• Plateresc (primer terç del s. XVI): Semblança de la decoració de les façanes amb el treball dels argenters i els orfebres. Delicats relleus de tipus vegetal, capitells corintis, escuts i medallons.
• Purista (segon terç del s. XVI): Major preocupació pels elements espacials, les estructures i les proporcions, i per la progressiva eliminació de la decoració. Estava més inspirat en models clàssics italians.
• Herrerià (últim terç del s. XVI): Destaca per la seva simplicitat i austeritat, pràcticament sense elements decoratius, i pel seu caràcter monumental.

Escultura i pintura

Es caracteritza per l'assimilació de les formes italianes. La temàtica mitològica i profana van ser substituïdes per sentiments religiosos i espirituals.

• Escultura: Destaquen imatges religioses, treballs de santa festa policroma, sepulcres de pedra i marbre, i retaules situats a l'altar.
• Pintura: Destaquen les obres amb temàtica religiosa de Joan de Joanes i els retrats de Juan Pantoja de la Cruz. L'humanisme es representa amb la mitologia, la naturalesa i l'anatomia humana. Un exemple és el David que va lluitar contra Goliat, al qual se li dóna un sentit mitològic.

El Greco

Tenia un estil molt personal. La seva pintura destaca per les figures allargades, que semblen deformar-se, per la complexitat de les composicions i pel joc de llums i ombres. Els personatges prenen una estranya espiritualitat.