Renaixement cultural i naixement de les universitats a l'Edat Mitjana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,15 KB
El renaixement cultural
El creixement i l'auge de les ciutats va propiciar un desig de més il·lustració entre alguns nobles, que en aquesta època portaven una vida ociosa i cortesana als seus palaus de la ciutat.
Però l' augment d'instrucció es va produir sobretot entre els burgesos de la ciutat, que es dedicaven als negocis, s'encarregaven del govern municipal i desitjaven tenir coneixements sobre escriptura, aritmètica, dret, geografia, etcètera.
L'augment del nombre de persones que sabien llegir i escriure i que adquirien cultura va originar un increment de les obres literàries, de les cròniques històriques i dels tractats filosòfics. També es van difondre els tractats de geometria i d'arquitectura, que van servir d'inspiració per a moltes de les noves construccions.
El llatí, que el poble ja no entenia, va anar quedant com la llengua religiosa, científica i jurídica, i al segle XII va començar la producció literària en les llengües romàniques (català-valencià, italià, francès, castellà...).
LA LITERATURA EN LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
La proximitat entre la llengua parlada i la llengua escrita va afavorir el ressorgiment cultural. Les obres literàries en llengües romàniques, pròpies de cada país, com ara El Decameró, de Boccaccio, en italià; Lo Somni, de Bernat Metge, en la nostra llengua; o el Libro de buen amor, de l'Arcipreste de Hita, en castellà, són alguns dels llibres destacats del segle XIV.
B. El naixement de les universitats
La necessitat d'obtenir coneixements va potenciar el desenvolupament d'escoles, sobretot episcopals (dependents dels bisbes) i urbanes (controlades pels governs de les ciutats).
Però el desig de professors i estudiants d'ensenyar i aprendre amb més llibertat, sense el control exclusiu de les autoritats religioses o municipals, va donar lloc a la formació de corporacions independents de professors i alumnes anomenades universitats.
Tanmateix, moltes universitats es van fundar també sota la protecció dels monarques o de la mateixa Església, que pretenien atorgar prestigi a ciutats i regnes amb la creació d'aquestes institucions, les quals atreien els millors pensadors i científics.
C. Els estudis universitaris
En les universitats s'ensenyaven els anomenats sabers clàssics: el trivium (gramàtica, retòrica i dialèctica) i el quadrivium (geometria, aritmètica, música i astronomia). A més a més, s'hi van desenvolupar els estudis de medicina, dret, art, poètica i teologia.
Els estudis universitaris eren llargs i costosos. La gent benestant era qui es dedicava a estudiar, malgrat que també es van fundar institucions benèfiques per ajudar els estudiants.
L'ENSENYAMENT EN EL SEGLE XIII
Heus ací tots els instruments necessaris per als clergues (professors): els llibres, un pupitre, una làmpada de sèu i un canelobre, (...) tinta, una ploma, una plomada i un regle, una taula, una cadira, una pissarra i guix (...).
Jean de Garlande: Diccionari del mestre parisenc, segle XIII.
D. Una nova religiositat
La vida urbana, l'augment de l'educació i el contrast de classes socials que es produïa a la ciutat van plantejar noves necessitats religioses.
L'Església tenia dues missions: donar resposta a una població més educada, que llegia i es formulava preguntes, i oferir ajuda als més desfavorits, cada vegada més nombrosos a les ciutats.
A més a més, a partir del segle XII el papa de Roma s'havia convertit en un poder no sols religiós sinó també polític, que disputava la primacia de l'emperador mateix.
L'Església volia mostrar, a través d'edificis enormes i de belles obres d'art, el seu poder i la seva superioritat i, a més a més, reflectir-hi el regne dels cels que era promès als bons cristians.
Això es va plasmar sobretot a les ciutats, el nou centre del poder econòmic i polític, construint-hi grans catedrals decorades amb retaules, escultures i pintures.
ELS ORDRES RELIGIOSOS MENDICANTS
Els ordres religiosos que van aparèixer en aquesta època, com ja saps, ho van fer per donar resposta a la misèria i als conflictes socials de la nova societat urbana (franciscans) o per mantenir la religiositat als medis urbans (dominics, dedicats a l'ensenyament).