El Renaixement de les Ciutats Medievals

El Renaixement de les Ciutats

Les Causes del Renaixement Urbà

A partir del segle XI, la vida urbana a Europa va renéixer. La causa principal va ser l'augment de la producció agrària, que va permetre als camperols obtenir més productes dels necessaris per al seu consum. Amb això, van poder vendre els productes sobrants en mercats, i part del camperolat es va poder dedicar a altres tasques, com l'artesania i el comerç. Aquestes dues activitats es van exercir a les ciutats, la qual cosa en va afavorir la revitalització i el creixement.

En uns casos, van ressorgir les antigues ciutats romanes, que havien decaigut després de les invasions germàniques. En altres casos, van sorgir ciutats noves a partir de mercats establerts al costat dels castells i dels monestirs; al llarg de camins; en l'encreuament de rutes, o al costat d'un port. Al voltant d'aquests mercats, es van crear barris d'artesans i comerciants, denominats burgs, que van acabar rodejant-se d'una muralla i convertint-se en ciutats. La paraula burg va acabar usant-se per a designar tota la ciutat, i els seus habitants van rebre el nom de burgesos.

Les Funcions Urbanes

Les ciutats medievals, encara que majoritàriament no van sobrepassar els 50.000 habitants, van exercir funcions administratives, econòmiques i culturals. Així, van tenir el seu propi govern i moltes van acollir la seu d'un bisbat o un comtat. Van ser importants centres econòmics, on es van desenvolupar l'artesania i el comerç i on habitava un nou grup social que no depenia del treball de la terra. I van ser centres culturals i religiosos on es van construir escoles, universitats, catedrals i esglésies.

A més, les ciutats eren un espai de llibertat, perquè si un serf fugit hi aconseguia romandre un any i un dia, es convertia en un ciutadà lliure i perdia la seva antiga relació amb el senyor feudal.

El Govern de la Ciutat

En un principi, les ciutats depenien dels senyors laics o eclesiàstics del lloc on s'assentaven. Però els abusos d'aquests van portar els habitants de les ciutats a crear associacions, anomenades comunes, que van lluitar per aconseguir dels senyors o del rei una carta comunal o fur. Aquesta era un document que garantia els seus drets i els permetia formar un govern autònom.

A partir d'aleshores, el govern de la ciutat va recaure en un consell comunal triat pels ciutadans, que s'ocupava de la recaptació dels impostos i de l'aprovisionament i defensa de la ciutat. El consell delegava el poder executiu en magistrats, denominats batlles o burgmestres, que es reunien en un edifici anomenat ajuntament. Amb el temps, el govern municipal va ser acaparat per les famílies més riques, que van constituir així un patriciat urbà.

Societat i Vida Quotidiana

La Societat Urbana

Els habitants de la ciutat van rebre el nom de burgesos. Van constituir un nou grup social que basava la seva posició en activitats diferents de la propietat i el treball de la terra, com el comerç o l'artesania.

Depenent de la seva riquesa, la societat urbana es dividia en grups:

• Patriciat urbà: era un grup minoritari. Estava integrat pels comerciants rics, els banquers i els dirigents dels principals gremis, que van acaparar el govern de la ciutat.
• Comú: incloïa la resta de la població urbana. Estava constituït per un grup intermedi format pels mestres dels gremis i els petits comerciants; la massa urbana, integrada pels oficials i els aprenents dels gremis i els criats, i els pobres i els marginats sense treball, que vivien en la mendicitat.

En algunes ciutats hi havia també minories de jueus, que vivien en barris a banda denominats calls o jueries. Els jueus es dedicaven al préstec, al comerç, a l'artesania especialitzada i a la medicina.