Renaixement a Catalunya: Literatura, Poesia, Prosa i Teatre (s. XV-XVI)

Renaixement: Literatura Culta

El Renaixement és un moviment cultural i artístic que es va estendre a Europa als segles XV i XVI. L'objectiu era enllaçar l'antiguitat i la modernitat, imitar els clàssics antics per aconseguir ser moderns i no medievals. Pretenia ser un art clàssic. Les obres van deixar de ser simbòliques, doctrinàries i religioses per ser realistes i fetes a mesura humana. Utilitzen tòpics clàssics.

Cal destacar autors com Garcilaso de la Vega i Pierre Ronsard (l'objectiu era convertir el francès en una expressió perfecta com el llatí o el grec). Creació en prosa amb vitalitat de literatura d'idees i forma d'assaig o diàleg. Cal destacar també Erasme de Rotterdam (humanista i gran intel·lectual) i Joan Lluís Vives.

Renaixement: Poesia Catalana

Presenta el triomf del Petrarquisme. Temàtica: l'amor, la idealització de la dona, la naturalesa i els mites clàssics. Consolida el sonet i els versos decasíl·labs sense cesura.

Pere Serafí

És el poeta més important. La seva obra constitueix una cruïlla de corrents antics, moderns, cultes i populars. Admirador d'Ausiàs March. És el màxim representant del petrarquisme (mètrica, imatges, to, sonet).

Renaixement: Prosa Catalana

La prosa dialogada va provenir dels humanistes italians per expressar els seus pensaments i reflexions. Escriptors catalans utilitzen aquesta tècnica, com el primer humanista català, Bernat Metge, a Lo somni.

Cristòfor Despuig

El diàleg més important és Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig. Consta de sis diàlegs entre tres personatges (un cavaller de Tortosa, un valencià i un mercader) amb un debat ric i variat on s'analitzen diversos temes culturals i polítics.

Les idees del cavaller tortosí:

• Defensa el patrimoni històric, cultural i natural de Tortosa.
• Exposa idees (un al·legat) a favor de Catalunya i la llengua catalana (critica que l'aristocràcia renunciï a la llengua catalana pel castellà).
• Critica Castella i els historiadors que consideren que Espanya és només Castella i amaguen l'existència i la història de Catalunya.

És una literatura d'idees i una obra assagística.

Renaixement: Teatre Català

Dramatúrgia de contingut civil, representada a les universitats i corts aristocràtiques. Germana de Foix és proclamada lloctinent de València i crea una cort aristocràtica com la cort reial de Nàpols. El Duc de Calàbria, el seu marit, té una biblioteca i crea una capella de música amb esperit religiós i profà.

L'estil és renaixentista; s'organitzen representacions teatrals, balls i festes. Les obres són d'ambient aristocràtic i reflecteixen la situació de disglòssia. El català s'utilitzava per a converses privades o entre dames i criades, i el castellà per a afers importants o sentiments.

Joan Ferrandis d'Herèdia

És l'autor de La Vesita, una farsa alegre i despreocupada sobre costums socials. El tema és la hipocresia social (la diferència entre conducta pública i privada) i l'excés de cortesia de les dames valencianes. És una obra trilingüe en català, castellà i portuguès. S'inscriu en la tradició realista i satírica.