Renaixement, Barroc i Il·lustració: Característiques i Context Històric

Característiques del Renaixement

El Renaixement sorgeix a Itàlia al segle XV i s'allarga durant tot el segle XVI. Per contrastar amb l'edat mitjana implica:

• Més presència de la cultura clàssica grega i llatina, que és reivindicada i estudiada, i de la qual es vol assimilar i reinterpretar valors com l'ordre, la serenitat, l'harmonia, la bellesa i la raó.
• Una concepció més antropocèntrica del món, és a dir, més centrada en l'ésser humà i, llavors, menys teocèntrica que la medieval.
• La consolidació i la dignificació de les llengües romàniques, moltes de les quals –però no el català per raons socioculturals– fixen en aquesta època la seva gramàtica.

Característiques del Barroc

El Barroc, al segle XVII, va ser, en molts aspectes, un moviment antitètic al Renaixement. Si aquest tendia cap a l'harmonia, el Barroc posava de manifest aspectes com els següents:

• Una acusada consciència de la mort, de la brevetat de la vida, del caràcter efímer del plaer, de la degeneració humana i, com a conseqüència, una actitud essencialment pessimista i desenganyada.
• Les tensions i contradiccions de la condició humana i l'emfatització dels elements contraris: la vida i la mort, el lirisme i la burla, la bellesa i la lletjor, la veritat i la mentida, la llum i la foscor, etcètera.
• En literatura, el gust per l'artifici formal i conceptual, el recargolament expressiu, el contrast i l'exageració: l'ús abundant de recursos amb objecte d'impressionar i de lluir-se, que sovint compliquen la comprensió dels textos i, de vegades, comporten la barreja de registres en una mateixa obra.

Característiques de la Il·lustració

Després del pessimisme barroc, la Il·lustració pretén recuperar les idees del Renaixement, és a dir:

• La confiança en el progrés i la raó, que il·luminen la humanitat cap a un nou i millor coneixement que permeti aconseguir la felicitat.
• La voluntat didàctica i ideològica de les seves obres filosòfiques, polítiques, científiques, literàries o enciclopèdiques.
• Un retorn a les normes dels antics grecollatins a través de la seva manifestació artística més característica: el neoclassicisme.

La Il·lustració europea

La Il·lustració és un moviment francès que propugnava el liberalisme polític i la llibertat religiosa. Va culminar amb la Revolució Francesa del 1789 i la fundació d'una democràcia de la burgesia basada en la separació entre els poders executiu, legislatiu i judicial.

La Il·lustració catalana

Als Països Catalans, la Il·lustració es va expressar en castellà. Recordem que amb els diferents Decrets de Nova Planta, Felip V havia foragitat la llengua catalana de l'expressió escrita. Es fomentà el desprestigi del català i la seva consideració com a idioma vulgar, allunyat de l'alta cultura.

Fets històrics i conseqüències

1492 (descobriment d'Amèrica): la burgesia catalana perd poder, castellanització de l'aristocràcia, augment del castellà en la literatura culta, entren castellanismes en la llengua catalana.

1640-1652 (la guerra dels segadors) i 1659 (tractat dels Pirineus): pèrdua de la unitat lingüística.

1714 (guerra de successió - borbons vs austracistes) i 1715 (decret de Nova Planta): baixa la producció de la literatura culta, es manté la literatura popular.

La literatura popular

Guanya vitalitat en tots els gèneres, ús social del català però no com a llengua per a usos cultes.

Poesia popular

Tipus de poemes: nadales, corrandes, romanços, goigs.

Característiques: transmesa oralment i cantada, vers d'art menor, rima assonant, ús abundant de repeticions que accentuava la musicalitat i facilitava la memorització.

Prosa popular

Tipus de narració: rondalles, llegendes.

Teatre popular

Profà: es va continuar la tradició de l'entremès medieval. Peces dramàtiques breus que descriuen costums de l'època, acompanyades de música i cançons i que sovint tenen una intenció satírica.

Religiós: consolidat a l'entorn de celebracions litúrgiques. L'Església promovia i se servia d'aquestes peces teatrals per fer arribar a les classes humils els seus ensenyaments doctrinals i moralitzadors.