El Renaixement, el Barroc i la Il·lustració

El Renaixement (XV-XVI)

Característiques

• Retorn als clàssics: Crítica textual (anàlisi dels textos clàssics quant a forma i contingut).
• Cerca de l'harmonia, l'equilibri i la perfecció: Confiança plena en els clàssics: Aristòtil, Plató, Plaute, Eurípides, Sòfocles, Ovidi, Horaci, Ciceró, Virgili.
• Redefinició de la persona i el seu encaix en la natura: Lliure albir i reivindicació de la dignitat humana. Redefinició de la figura de Déu. Canvi de paradigma (teocentrisme → antropocentrisme). Pico della Mirandola al "Discurs sobre la dignitat de l'home" (1486) o Lluís Vives i la "Fabula de homine" (1518).
• Trencament de l'Església a Europa: El protestantisme.
• Impremta (1450): Divulgació del coneixement més democràtica.
• Nous mons: Descobriment d'Amèrica (1492).
  • Nous minerals
  • Nous aliments
• Descobriments científics: Òptica micro i macro que evoluciona, Miguel Servet descobreix la circulació de la sang...
• Més riquesa: Inici del capitalisme, banquers florentins i alemanys.
• Estats amb monarquies autoritàries: El poder reial es referma.
• Cort reial de Castella itinerant: Toledo, Valladolid, Madrid i Granada, i que feia escriure en castellà els autors de l'antiga corona d'Aragó.

La Poesia

• Noves maneres de fer poesia. Il Canzoniere de Petrarca.
• Influència de la poesia ausiasmarquiana, decasíl·labs amb cesura a la quarta.
• El sonet: Nova manera d'articular el poema: l'octava, els tercets encadenats.

Pere Serafí

• Síntesi de les noves i velles formes.
• Poeta català més representatiu del segle XVI.
• Va adoptar i adaptar les formes medievals d'Ausiàs March i va ser influenciat pels corrents italianitzants.
• En la seva poesia destaca:
  • Tema amorós: Enalteix la dama, és una creació divina.
  • Abundant adjectivació: Qualitats físiques i morals (galant, virtuosa, graciosa...).
  • Presència de metàfores: Robí perfet, gran joia...
  • Acròstic: Forma el nom de l'estimada unint la primera lletra de cada vers.
  • Relació amb la natura: La dama està en harmonia amb la natura (últim quartet).

Joan Timoneda (1518/20-1583)

• Llibreter i editor valencià.
• Al igual que Pere Serafí, pren tornades i refranys populars a fi de glossar-los i desenvolupar-los poèticament; així, la cançó popular esdevé cançó culta.

Teatre

• Teatre a l'estil de Plaute: "La vesita".
• Reflex de la hipocresia de la noble societat.
• "En Corney" (anònima i no queda sencera): Comèdia que narra les relacions entre amo i criat.

Cristòfor Despuig

• Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
• Consta de sis col·loquis que tenen lloc a Tortosa entre el ciutadà Fàbio i el cavaller Líbio (l'autor), tortosins, i el cavaller valencià, Pere, acabat d'arribar de València, a qui aquells ensenyen i expliquen:
  • La història i les belleses de la ciutat i terme de Tortosa.
  • Els seus problemes:
    • Socials: Pobres i mendicants, avantatges de l'estament ciutadà sobre el de cavaller.
    • Eclesiàstics: Descripció detallada de les rendes del capítol i de la mesa, crítica desenfadada de la cobdícia del bisbe Ferran de Lloaces.
    • Lingüístics: Influència persistent del castellà.
• Comentaris plens de reflexions d'abast més general que reflecteixen el temperament i l'actitud crítica de l'autor (com la seva posició, erasmiana, contrària a l'autoritat secular del papa) i la seva erudició (està al corrent de la historiografia clàssica, castellana i catalana, i és el primer historiador català que addueix com a testimoniatge els resultats de les excavacions).

El Barroc (XVII)

Característiques

• Moviment europeu que comprèn del tombant dels segles XVI-XVII fins al XVIII.
• Va respondre a la crisi dels dos dogmes fonamentals del Renaixement:
  • La confiada admiració pels antics.
  • L'optimisme racionalista.
• Irrupció del vitalisme: es prefereix la força que la bellesa.
• Irrupció d'un naturalisme sense naturalitat, crispat.
• El tema del temps adquireix una gran importància.
• Estilísticament el literat barroc es llança d'una manera deliberada a:
  • Explotació dels recursos de la retòrica, la sintaxi i la versificació.
  • Utilitzar sense mesura tots els recursos del seu art, sense témer de caure en l'artifici.

Des del punt de vista artístic

• El barroc conrea una estètica basada en l'excés i l'engany als sentits, que podem concretar en els següents punts:
  • Joc constant entre realitat/aparença, bellesa/lletjor, veritat/mentida.
  • Exageració que porta a la manca d'harmonia i desequilibri.
  • Art recarregat, excessiu, ric, ampul·lós.
  • Desengany i pessimisme.
  • Món on triomfen la vanitat, les falses aparences i l'engany.
  • L'art esdevé una paròdia de la realitat, un plagi.
  • Art intel·lectualitzat contrastat amb la sàtira mordaç.

Temes propis de l'art i la literatura barroca

• La variabilitat de la fortuna.
• El món com un teatre.
• La vida com un somni.
• La mort.
• La fugacitat de la vida.

Recursos

• Artificiositat.
• Contrast de conceptes.
• Clarobscur.
• Il·lusions òptiques, jocs visuals.
• Deformació de la realitat.
• Sàtira corrossiva.
• Elogi desmesurat.
• Joc, paròdia.
• Cultismes i castellanismes.
• Figures retòriques: hipèrbaton, anàfora, personificació, metàfora...

El Barroc a Catalunya

• Decadència econòmica a la Península Ibèrica, iniciada per la mort de Felip II.
• A Catalunya es viu una de les crisis més agudes que ha sofert mai la cultura del país.
• Es manifesta la influència dels principals temes i autors castellans (Luis de Góngora, Calderón de la Barca, Baltasar Gracián), s'observa a:
  • Especialment es nota en el vocabulari i la sintaxi de la poesia i el teatre.
  • En la predicació, en els certàmens poètics de l'època i en els gèneres populars.
• En el barroc català destaca Francesc Vicent Garcia, poeta i comediògraf, que va tenir un gran prestigi posteriorment.
• El moment culminant del barroc català es pot situar a la Guerra dels Segadors, on hi havia intents ja conscients de renovar i revitalitzar la cultura catalana. S'ha de destacar sobretot l'obra poètica i dramàtica de Francesc Fontanella.

La Il·lustració, el Segle de les Llums

• La raó passa a ser el criteri de veritat. Allò que suporti la llum de la raó serà vàlid, menys en l'àmbit de la religió. A Espanya encara existeix la Inquisició.
• El sistema polític hegemònic europeu és la monarquia absoluta.
• La reflexió dels il·lustrats en matèria política porta a l'aparició d'un nou model polític: el liberalisme polític, que es basa en quatre principis:
  • Acceptació del principi de sobirania popular: El poder resideix en la gent i emana de la gent, això és lògic i raonable. El rei és rei per voluntat popular.
  • Participació del poble en els afers polítics a través del sufragi.
  • Separació dels poders: Legislatiu, executiu i judicial; els han d'exercir institucions i persones diferents.
  • Reconeixement de drets i llibertats dels ciutadans.
• El primer lloc on s'implanta aquest model és als EUA (1787) i uns anys després a França (1789).
• En l'àmbit econòmic: liberalisme econòmic, les bases del qual són:
  • Lliure iniciativa.
  • Recerca del màxim benefici.
  • Absència de control de l'economia per part del poder polític.
  • Confiança en el mercat com a regulador d'aquesta activitat.
• Durant l'època de la Il·lustració es produeix la Revolució Industrial. El liberalisme econòmic és el gran suport d'aquesta nova etapa.

Neoclassicisme i Il·lustració en les Arts

• Marcat esperit crític.
• Homes i dones comencen a qüestionar tot el saber sota la raó.
• A França neix aquest moviment i Diderot aspira a recollir tot el saber en l'Enciclopèdia.
• Destaquen personalitats com: Voltaire, Rousseau, Montesquieu, D'Alembert i Kant.
• A França, caràcter laic.
• Revalorització del món clàssic.
• Una via de coneixement van ser: les gramàtiques, diccionaris, catàlegs bibliogràfics, històries de la literatura...
• La il·lustració, amb caràcter racionalista i educador, considerava que era necessari l'estudi de les llengües.