Renaixement i Barroc: Art, Història i Característiques

UNITAT 5: RENAIXEMENT

Cronologia: s. XV-XVII. Volen el “renaixement” dels clàssics. No els agradava l'art gòtic. Són conscients que són “genis” i fan art. Neix a Itàlia.

Períodes:

• Quattrocento (1400): creatiu, no són artesans, tenen la capacitat de crear, període de provatures.
• Cinquecento (1500): intenten perfeccionar el que ja s'ha fet.
• Manierisme (1600): fan obres a la “maniera” d'altres autors.

Context històric: les ciutats volen ser modernes, necessiten l'ajuda d'artistes per reformar o fer de nou construccions antigues. La nova construcció la promou l'església (papes), la noblesa, la monarquia i la burgesia (família Medici). Bonança econòmica, porten pigments d'Amèrica i es comercialitzen. Pensament: recuperar l'humanisme clàssic i la separació entre fe i raó. Els pintors tenen llibertat per escollir el que pinten. Qui té art té poder.

Temes:

• Religiós
• Mitològic (excusa per treballar el cos humà)
• Retrats (deixar constància de la persona)
• Paisatges
• S'afegeix la psicologia dels personatges.

Característiques generals:

• Es busca la bellesa imitant-la.
• Es domina la profunditat.

PINTURA

• Desapareix el retaule.
• Pinten a fresc o llenç.
• Perspectiva molt dominada.
• Una sola escena.
• Personatges amb moviment.
• No hi ha atributs.
• Tema secundari.
• Molta varietat de colors.
• Llum natural.
• Composicions senzilles.

Pintors:

• Quattrocento: Botticelli, Fra Angelico i Massaccio. Centre a Florència, tenen dues vies:
  • Massaccio: més creativa, volen canviar el gòtic.
  • Botticelli: continuïtat gòtica.
• Cinquecento: Rafael, Miquel Àngel, Leonardo da Vinci i Ticià. Innovacions de pintors creatius, tenen la teoria feta i l'apliquen.
• Manierisme: Greco. Imiten des d'un punt personal després d'haver assimilat el Renaixement.

ESCULTURA

• S'inspiren en Grècia i Roma.
• Tema principal: cos humà.
• Dominen perfectament les proporcions.
• No són policromades.
• Monumentalitat: dona importància a l'home.
• Situades a llocs públics.
• No tenen relació amb l'arquitectura.
• Temes: mitologia i religió.
• Senzilles.
• No tenen moviment.

ARQUITECTURA

• Inspirats en els clàssics.
• Busquen simetria, bellesa amb moviments rítmics, finestres...
• Basats en les proporcions matemàtiques.
• Pocs elements decoratius.
• Volen adquirir la perfecció, donar sensació de tranquil·litat.
• Molt lluminosos, colors clars.
• Manual de l'arquitectura escrit per Alberti.
• Es fan maquetes, plànols...
• Arquitectes més importants: Bramant (Vaticà), Brunelleschi (primera obra del Renaixement), Miquel Àngel.
• Tipologies: esglésies, palaus, viles, edificis de serveis.

Característiques formals:

• Recuperen elements clàssics constructius.
• Perfeccionen els finestrals.
• Incorporen la tecnologia (tirants metàl·lics).
• Quattrocento: queden paleses les característiques de l'època. Brunelleschi fa els canvis.
• Cinquecento: el centre és Roma, gran construcció = Vaticà.

UNITAT 6: EL BARROC

Context històric: s. XVI a Itàlia i al s. XVII a la resta d’Europa. Barroc = perla irregular. Recarregat, exagerat però en negatiu. No ha agradat. Continuen amb l’estil del Renaixement, miren la realitat però afegeixen creativitat. Ciutat barroca per excel·lència: Roma. Primers monuments a Amèrica del Sud són barrocs. Utilitzen l’art per representar-se com a herois i denotar poder. L’església té molt de poder, moment de la contrareforma catòlica. Utilitzaran l’art per impressionar, per buscar el sentiment. El pensament està més a l'abast de la gent, hi ha universitats, s’instaura el parlament. Neix el capitalisme comercial, lliure comerç, oferta i demanda, l’home aconsegueix major benefici. S’inicia la premsa, avenços en qüestions mèdiques.

Característiques generals:

• Les imatges volen emocionar a l’espectador, cridar la seva atenció, que es sentin identificats.
• No volen repetir el Renaixement, volen ser creatius. Les seves obres s’identifiquen sense la signatura.
• Naturalisme: miren totes les realitats però li donen la seva interpretació.
• Es col·leccionen obres.

PINTURA

• Segle d’or de la pintura universal, esplendor. Moment on més es pinta.
• Dos “gustos”: acadèmia (segueixen les normes clàssiques) i la part creativa i diferent.
• Domini tècnic, tècnica: oli sobre tela.
• Predomina el color, se sobreentén que la pintura és perfecta. Intensitat dels colors.
• Llum artificial.
• Pintures complexes, més d’una escena, composicions diagonals, espirals...
• Personatges amb molt moviment.
• Teatralitat per transmetre sentiments.

Temes:

• Religiós
• Costumista (vida quotidiana)
• Mitològic (amor, bellesa femenina...)
• Paisatge
• Retrats

Caravaggio és el pintor més important. Va estar a la presó per assassinat, mor assassinat de jove. És el primer a fer teatralitat dels personatges, observa la realitat i els hi dona humanitat. El segueixen els pintors posteriors. Marca tendència.

Diego Velázquez: 1600, espanyol. Segle d’or, en l’art i la literatura. La desgràcia d’Espanya es converteix en un tema. Pinta la misèria. Parla de conceptes generals a partir de pintures senzilles. Temes humans. De jove va al taller d’un pintor a Sevilla, Francisco Pacheco, el seu sogre. El supera i per això va a casa del rei amb una obra sota el braç i aquest l'anomena pintor reial amb 21 anys. També feia obres per a ell: “La rendició de Breda”, “Les filadores”... Viatja a Roma per veure Miquel Àngel, Ticià i Caravaggio. Coneix a Rubens i es fan molt amics. No tindrà mai ajudants. Influenciarà a Goya, Picasso...

ESCULTURA

• Monumentals.
• Molta expressió.
• Moviment.
• Complexa.
• Grups escultòrics.
• Molt clarobscur.
• Volen transmetre.
• Gran domini tècnic.
• Teatralització.
• Materials: marbre i bronze.

ARQUITECTURA

Urbanisme: organització de la ciutat. Roma, primera ciutat on hi ha urbanisme. Ex: Eixample. A l’època no ho fan des de zero, fan petites modificacions.

Característiques:

• No busquen l’harmonia, grans i monumentals.
• Recarregades: molts elements decoratius.
• Façanes com a escultures.
• Treballen amb l’estuc.
• Molt clarobscur.
• Formes geomètriques complexes.
• Columnes complexes, moltes en espiral.
• Plantes complexes.
• Perquè l’espectador no es quedi indiferent.