Renaixement i Barroc: Art, Arquitectura i Dones Artistes Clau

Renaixement

El Renaixement va ser un període de gran transformació artística i cultural, marcat per un retorn als cànons clàssics i un renovat interès per l'ésser humà.

Arquitectura

• S'inspiren més en les obres romanes que en les gregues, utilitzant els mateixos cànons i ordres.
• Utilitzen l'arc de mig punt, cúpules i volta de canó.
• Incorporen tirants metàl·lics entre els arcs per a major estabilitat.
• Comencen a utilitzar maquetes i dibuixos per presentar els seus projectes als clients.
• Utilitzen els cinc ordres arquitectònics clàssics: dòric, jònic, compost, corinti i toscà.
• Nou tipus de decoració: els grotescos.
• Gran interès per la normativa clàssica.
• Tipologies arquitectòniques destacades: vil·les suburbanes, esglésies, palaus, però també biblioteques, teatres, ponts i arcs de triomf.

Escultura

• Evolució progressiva des de l'inici a Florència fins al classicisme.
• Interès per l'home com a individu.
• Es recupera el cànon de 9 caps i el contrapposto.
• Independència de l'escultura respecte a l'arquitectura.
• Esquemes formals geomètricament simples.
• En els relleus s'aplica la perspectiva geomètrica, com en la pintura, i la degradació dels relleus.
• Materials habituals: marbre, bronze, fusta, guix i pedra.
• Segueixen destacant els temes religiosos, però també tenen importància els nus, els temes mitològics, el retrat en bust i l'eqüestre.

Pintura

• Els pintors representen el cos humà i el rostre cada vegada més realista, reflectint els trets dels personatges retratats.
• Gran interès per la natura i el paisatge.
• Es dona molta importància al dibuix, la profunditat i l'enquadrament de les figures.
• Gran interès pels volums i la perspectiva.
• Les composicions busquen l'harmonia i es disposen de manera geomètrica.
• Es practica la pintura religiosa i també temes pagans i mitològics.
• Les tècniques utilitzades són: el tremp, l'oli sobre tela i el fresc.

Barroc

El Barroc és un estil artístic que es caracteritza per la seva grandiositat, dinamisme i expressivitat, buscant impactar l'espectador.

Arquitectura

• Destaca la monumentalitat dels edificis.
• Ús de columnes gegantines, frisos ondulats i façanes corbes.
• Decoració sobrecarregada i exuberant.
• Façana principal amb decoració aparatosa i teatral a base de columnes, relleus i escultures.
• Interiors fastuosos amb altars de fusta que semblen decorats teatrals.
• Combinen arquitectura, pintura i escultura.
• Ús del clarobscur per crear efectes dramàtics.
• Principals edificis: palaus, esglésies i catedrals.

Escultura

• Destaquen les figures naturalistes i dinàmiques amb posicions exagerades.
• Capten el moviment en l'instant fugaç i ràpid.
• Formen escenes teatrals amb personatges entrellaçats.
• Rostres patètics, dinàmics i desencaixats.
• Gestos aparatosos i molt expressius.
• Creació de jocs de llum i contrastos entre volums i buits.

Pintura

• Predomini del color sobre el dibuix.
• Colors càlids i pinzellades gruixudes.
• Composicions obertes i centrífugues.
• Ús de perspectives aèries.
• Llums simbòliques i clarobscurs intensos.
• Horror vacui (por al buit), teatralitat i patetisme.
• Gran dinamisme.
• Predominen els gèneres religiosos i mitològics.

Dones Artistes Destacades

A continuació, presentem dues figures femenines clau en la història de l'art, que van desafiar les convencions del seu temps.

Artemisia Gentileschi

Artemisia Gentileschi ha passat de ser una pintora oblidada a una icona feminista, gràcies a exposicions al Museu del Prado i la National Gallery, així com a reedicions de la novel·la d’Anna Banti. Nascuda a Roma al segle XVII en un ambient artístic influenciat per Caravaggio, va demostrar un talent excepcional des de jove. Malgrat les dificultats d’accés a l’ensenyament artístic per a les dones, el seu pare li va assignar un preceptor, Agostino Tassi, qui la va violar. Artemisia el va denunciar i va patir un dur judici, però va continuar la seva carrera amb èxit. Es va traslladar a Florència, on va ser la primera dona admesa a l’Accademia del Disegno i va treballar per la família Mèdici. Va viatjar per diverses ciutats, com Roma, Venècia i Nàpols, on va fundar un taller i va rebre encàrrecs de grans mecenes, inclòs el virrei d'Espanya. Va destacar per la seva representació realista i poderosa de les dones, amb un ús magistral del clarobscur i una intensitat expressiva única. Va morir probablement durant la pesta de 1656 a Nàpols.

Sofonisba Anguissola

Sofonisba Anguissola va ser una pintora italiana nascuda a Cremona el 1532. Va ser la primera dona a ser admesa com a aprenenta en un taller professional i va treballar com a retratista a la cort del rei Felip II d'Espanya. La seva carrera va començar sota la tutela de Bernardino Campi i va continuar amb Bernardino Gatti. Va conèixer Miquel Àngel el 1554, qui li va donar suport en el seu desenvolupament artístic. El 1559, es va unir a la cort espanyola, on va assolir fama internacional. Després de la mort del seu primer marit, es va casar novament i va viure a Gènova i Palerm, on va continuar pintant i donant suport a joves artistes. Va morir el 1625 a Palerm, deixant un llegat significatiu en l’art renaixentista i sent redescoberta com una icona feminista en temps recents.