El Renaixement i el Barroc: Anàlisi de la Literatura

El Renaixement: Una Nova Visió del Món

El Renaixement, un moviment cultural nascut a Itàlia al segle XVI, va establir una nova visió idealitzada del món, més humanista. Aquesta època va adoptar una cultura antropocèntrica, on l'ésser humà esdevenia el centre, prenent com a model de referència la cultura clàssica (grecs i llatins).

Característiques del Renaixement

La literatura no sempre va seguir el nou corrent. Alguns autors van decidir continuar amb els models de la poesia trobadoresca, però incorporant les noves idees. Això va resultar en una barreja entre tradició i innovació.

Autors i Obres del Renaixement

Poesia

• Pere Serafí (1505/10-1567 Barcelona): Poeta destacat del segle, les seves obres es caracteritzen pel sentimentalisme, l'espontaneïtat i les reflexions moralitzades sobre l'amor, els costums i la religió. Va ser el primer autor a publicar una col·lecció de sonets en llengua catalana, i també va ser pioner en conrear un gènere literari pictòric innovador.
• Joan Pujol (Mataró 1532-1603): Segueix els models de la narrativa històrica. És considerat el segon poeta més important dels 500 anys. Autor del poema Lepant (1573), una composició de caràcter històric que tracta la batalla de l'armada cristiana contra els turcs. També va ser poeta de visions en somnis.

Novel·la

• Cristòfol Despuig (Tortosa 1510-1561/80): La seva obra més famosa són els Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Aquesta obra pertany al gènere del diàleg renaixentista, on s'esmenten personatges de l'antiguitat i que té interès en l'àmbit polític, social, cultural i històric. Fa una reflexió del temps en què vivien i la seva finalitat didàctica és corregir diferents actituds de la societat, presentant diferents punts de vista.

Teatre

• Joan Timoneda (València 1518/20-1583): Autor de diverses obres religioses i conegut com a poeta i editor.
• Joan Ferrandis d’Heredia (València 1480/85-1549): La vestia, un retrat del món de l'alta societat que ironitza sobre les diferències entre els diferents personatges.

El Barroc: Un Període de Crisi i Artificiositat

El Barroc va sorgir al segle XVII i es va estendre fins a mitjans del segle XIX. Aquest període, que va coincidir amb una època de crisi generalitzada a Europa, va comportar una visió pessimista i negativa del món. L'art i la literatura barrocs es caracteritzen per la seva artificiositat i recarregament, amb formes complexes (figures retòriques) i un llenguatge enginyós. Els temes principals inclouen la mort, el pas del temps i la fugacitat de la vida.

Característiques del Barroc

El Barroc reflecteix actituds vitals com el desengany, la decepció i l'angoixa. Es pot embellir o disfressar la realitat, o bé designar-la, posant en evidència allò més horrorós i repulsiu. Aquest període reflexiona sobre l'existència humana i la formalitat del pas del temps, així com sobre l'erotisme i l'escatologia. Es caracteritza per un fort retoricisme en la construcció de metàfores i complexos extrems, utilitzant majoritàriament l'hipèrbaton.

Autors i Obres del Barroc

• Francesc Vicent Garcia (Tortosa 1578-Vallfogona del riucorb 1623): Conegut com el rector de Vallfogona, els seus temes principals són el desengany i la fragilitat de les aparences. Va escriure poemes satírics plens d'expressions escatològiques i obreres, fent burla de l'acte sexual i rebutjant la seva existència. La comèdia de santa Bàrbara va ser la seva primera obra, caracteritzada per la sorpresa, el contrast i els canvis de to.
• Francesc Fontanella (Barcelona 1622-Perpinyà 1682): Considerat el més destacat de la seva generació, va transformar les seves experiències en composicions sobre temes civils, polítics i socials. Les seves obres són relats de la seva vida i comparteixen interès i originalitat. Va compondre poemes, com El vexamen (1643). El tema que més tracta és l'amor, i també va ser dramaturg, component la tragicomèdia Pantosos d’amor, firmes i porfia i Lo desengany.