El Renaixement: Art, Història i Obres Mestres Essencials

Context Històric i Cultural del Renaixement

• Ressorgiment del comerç.
• Aparició de la burgesia.
• Formació de poders monàrquics forts.
• Grans descobriments geogràfics.
• Impuls dels coneixements científics.
• Aparició de la impremta.
• Difusió de la filosofia clàssica (l'Humanisme).
• Neix a Itàlia, amb petites ciutats dominades per famílies aristòcrates.
• Presència de mecenes (senyors rics que encarregaven obres d'art).

El Renaixement neix a Itàlia a principis del segle XV i es desenvolupa amb l'expansió econòmica i comercial dels segles XV i XVI.

Etapes Clau del Renaixement

• Quattrocento (segle XV): Capital artística a Florència. Mecenatge de famílies nobles com els Mèdici.
• Cinquecento (primer terç del segle XVI): Capital artística a Roma.
• Manierisme (segle XVI).

Període històric que succeeix l'Edat Mitjana. Va tenir lloc a Europa al segle XVI. Es va iniciar a Itàlia i es va estendre gràcies a la impremta.

• El centre del món és l'home (antropocentrisme).
• Noves rutes comercials i desenvolupament de la banca.
• La impremta permet una ràpida difusió de l'estil.
• El descobriment de la perspectiva suposa grans canvis en l'arquitectura.
• Individualisme: cada autor expressa a través de la seva obra la seva visió del món.
• Creixement demogràfic.
• Expansió econòmica.
• Avenços en la ciència i la medicina.

Arquitectura Renaixentista: Característiques Clau

Es tornen a utilitzar els ordres clàssics: toscà, dòric, jònic, corinti i compost.

Predomini de la columna i la pilastra com a suports, rematats amb capitells clàssics, sobretot el corinti i compost.

• Utilització de voltes de canó i d'aresta, sovint decorades amb cassetons.
• Utilització de cúpules de mitja esfera.
• Importància de les estructures arquitravades, amb la recuperació d'entaulaments i frontons.

Apareix la decoració arquitectònica, amb edificis decorats amb elements grotescos, motius vegetals i figures meitat humanes i meitat animals.

Escultura Renaixentista: Naturalisme i Cànon Clàssic

• Inspiració en els models clàssics, buscant sempre el naturalisme i la semblança amb la realitat.
• Recuperació del cànon de 9 caps i el contrapposto.
• Gran interès per l'home, amb un estudi especial del cos humà i la seva expressivitat.
• Realitzades sobretot en marbre i bronze, utilitzant la tècnica de la talla o la cera perduda.

Als relleus escultòrics s'aplica la perspectiva geomètrica.

Pintura Renaixentista: Realisme i Noves Tècniques

• Representació del cos humà i els rostres amb un realisme creixent.
• La temàtica religiosa continua present, però amb menys importància, i s'inicia la temàtica mitològica.
• Gran interès per la natura i el paisatge, que apareix en el fons de moltes pintures.
• Continuïtat de les tècniques de pintura al fresc i al tremp, amb l'addició de la pintura a l'oli.
• Predomini del dibuix en les pintures.
• En quadres de cos sencer, presència de la figura idealitzada.
• Utilització del clarobscur.

Església de Sant Llorenç: Obra de Brunelleschi

Descripció Formal

Tipologia: Aquest edifici és un temple amb una funció clarament religiosa, tot i que també es pot considerar un mausoleu, ja que s'hi troben les tombes dels membres més importants de la família Mèdici.

Materials: Està construït en pedra, amb marbre en els revestiments i materials per omplir les voltes.

Planta: Recupera el model de basílica romana, però amb planta de creu llatina molt allargada. L'interior de l'església consta de tres naus al cos longitudinal: una de central i dues de laterals. La nau central és el doble que les laterals, les quals tenen un seguit de capelles als costats que es perllonguen per tot el perímetre de la planta. Cal destacar l'absis de base quadrada regular, de la mateixa mida que el creuer i gairebé com els trams del transsepte.

Interior: Columnes clàssiques corínties amb el fust sense estries suporten els arcs de mig punt de la nau central (se'ls ha afegit un bocí d'entaulament per fer-les més altes). Tant les columnes com els arcs estan fets amb una pedra de color gris fosc típica de Florència, que contrasta amb el fons blanc de l'església. La coberta de la nau central és plana de fusta i està decorada amb cassetons. Al pis superior, sobre els arcs, s'obren grans finestrals, que són la principal font de llum de l'edifici. Les naus laterals s'il·luminen gràcies als òculs situats damunt dels arcs de mig punt de les capelles, separades i situades entre les pilastres adossades al mur. La planta de creu llatina s'inspira en les basíliques romanes i paleocristianes, mentre que la forma cúbica dels entaulaments damunt dels capitells recorda els àbacs romànics i bizantins. Brunelleschi va deixar, al llarg de la seva vida, moltes obres per acabar, per dedicar-se plenament a la seva obra cabdal: la cúpula de Santa Maria del Fiore.

Funció, Contingut i Significat

Funció: Principalment litúrgica. L'ús de la geometria i la perspectiva proporciona una sensació de tranquil·litat i pau al visitant. Les seves proporcions reflecteixen el naixement d'una nova societat humanística que deixa enrere l'Edat Mitjana.

La Pietat de Miquel Àngel: Anàlisi d'una Obra Mestra

Descripció Formal i Tècnica

La Pietat de Miquel Àngel consta d'una figura sedent, la Verge Maria, i una jacent, Jesús. La composició és piramidal i s'observa simetria. Una figura femenina s'asseu amb el fill mort a la falda. L'escultura s'eixampla progressivament amb el drapejat del vestit de Maria fins a la base. Hi ha una certa desproporció, ja que el cos de la mare es troba amagat darrere de tot el drapejat, però la connexió entre les figures sembla natural. Les imatges es troben en repòs.

Aquest grup està pensat per ser vist des del davant, fet que s'explica per la seva ubicació original en una capella, on la millor visió era la frontal.

A nivell tècnic: L'obra és de marbre blanc de Carrara (material i cromatisme) i la tècnica és l'extractiva, que consisteix a extreure el material sobrant fins a aconseguir la forma desitjada. L'escultor hauria fet un model (croquis, esbós o maqueta previs) sobre paper. Miquel Àngel deia que l'escultura ja hi era, i que l'únic que havia de fer era llevar el material sobrant. Es tracta d'un grup escultòric exempt.

Tema: El tema de l'obra pertany a la Bíblia, més concretament al Nou Testament. Recull el moment en què el cos de Crist acaba de ser despenjat de la creu i la mare l'acull a la falda. Aquest tema s'enfocava tradicionalment amb molt dramatisme; en canvi, Miquel Àngel esculpeix una mare serena i extremadament jove.

Iconografia i Simbolisme

La Mare de Déu es representa joveníssima. Sobre la falda d'una mare juvenil i bellíssima reposa el cos serè de Crist sense cap rictus de dolor. Els dos personatges, d'una bellesa idealitzada, pel seu aspecte podrien semblar pràcticament de la mateixa edat. El cos seminu mostra els estigmes de les ferides, molt petites: una al costat i les altres als peus i mans. Les marques dels peus no arriben a l'altre costat.

L'escultor va signar la seva obra en lletres majúscules a la franja que creua el pit de la Verge Maria. La cara de Crist no mostra signes de sofriment; Miquel Àngel no va voler representar la mort ni la tristesa en aquesta Pietat, sinó la cara serena del Fill de Déu. Sembla que Maria hagi acceptat humilment el seu destí, la voluntat de Déu. Maria sosté el seu fill a la falda amb una sola mà, mentre que el palmell de l'altra mira cap al cel. La joventut de Maria s'ha associat amb la puresa i amb el fet que la Verge és mare de Crist i filla de Déu.

Funció: Clarament religiosa. Era un grup que havia de situar-se a la capella funerària d'un cardenal en una capella del Vaticà. Després, aquesta capella, a causa d'una reforma, va desaparèixer.

El Naixement de Venus de Botticelli

Descripció Formal

• Al centre de la pintura s'hi dibuixa la imatge espiritual i bella de la deessa Venus nua sobre una petxina marina.
• La seva concepció anatòmica revela un alt grau d'idealització, tant en les diferents parts (coll massa llarg o espatlles massa estretes i caigudes) com en la posició d'equilibri clàssic en contrapposto.
• La figura de Venus s'estableix com a eix simètric del triangle compositiu imaginari que es forma a partir de les dues diagonals creades pels altres personatges, amb el vèrtex a la part superior de la deessa. Els altres personatges dirigeixen les seves accions directament cap a ella.
• El dibuix lineal dels contorns, tant en les figures com en el paisatge, ajuda a distingir amb nitidesa la figura del fons i n'estilitza i suavitza la forma.
• Les llums són uniformes en tota la superfície, i els colors dominants són d'una paleta clara.

Temàtica i Simbolisme

• En la mitologia clàssica, hi ha dues versions sobre el naixement de Venus, la deessa de l'amor.
• En una segona versió, explicada per Homer, Venus va néixer al mar i és filla de Júpiter i Dione, deessa de la terra. La deessa és acompanyada per les alenades de Zèfir, el vent de l'oest, i d'Aura, deessa de la brisa, i és rebuda a terra per les Hores, que amb les flors del vestit simbolitzen l'estació de l'amor.
• Les roses simbolitzen l'amor.
• La petxina en què és transportada la deessa simbolitza la fecunditat. Aquest llenç representa la unitat entre la bellesa, l'amor i la veritat, qualitats que s'encarnen en la figura de Venus.

L'Escola d'Atenes de Rafael: Filosofia i Art

Descripció i Anàlisi de l'Obra

A l'interior de l'obra, veiem un conjunt de personatges, sols o en grup. El punt de vista se situa en un nivell baix, permetent observar els cassetons del sostre i les voltes de canó pintades. L'interior de l'edifici està decorat amb elements clàssics: fornícules, escultures, arcs, etc. La perspectiva és lineal, i les línies convergeixen en un punt, concretament on es troben els dos personatges centrals.

Aspectes Tècnics i Estilístics

Els dos personatges principals són els filòsofs Plató (amb el rostre de Leonardo da Vinci) i Aristòtil:

• Tots els personatges se situen al voltant dels dos filòsofs. Plató porta a la mà el seu llibre Timeu i assenyala amb el dit al cel.
• Aristòtil porta a la mà un exemplar de la seva Ètica i la mà girada, assenyalant cap a la realitat.

És una pintura mural al fresc amb una composició equilibrada, harmònica i unitària. Hi ha simetria en el paisatge arquitectònic i moviment en les figures, en els gestos i les accions dels diferents personatges, i en la posició de cadascun. Totes les actituds aporten dinamisme a la composició. Quant al color, Rafael utilitza colors suaus i molt variats.

Altres Personatges Destacats

• Sòcrates, situat a la dreta de Plató, amb un vestit verd.
• Pitàgores, assegut a l'extrem inferior esquerre amb un llibre.
• Heràclit (amb el rostre de Miquel Àngel), assegut i pensatiu.
• Euclides, amb un compàs a la mà.
• Entre d'altres, el mateix Rafael també apareix en l'obra, en el registre inferior dret, adreçant la mirada a l'espectador.

Tema: Filosòfic. Rafael retrata un nombre important de pensadors, savis i matemàtics de l'antiguitat clàssica, donant-los l'aspecte de personatges de l'època. Els personatges es troben dins d'un entorn arquitectònic clàssic.

Funció: Decorativa i commemorativa.

La Mare de Déu de les Roques de Leonardo da Vinci

Descripció Formal

• Leonardo fa ús de la superposició de plans amb l'objectiu d'aconseguir una major profunditat en l'escena. Situa en primer pla el grup de la Mare de Déu, el nen Jesús, sant Joan infant i l'arcàngel Uriel.
• Representa un fons paisatgístic dins una composició piramidal perfectament delimitada entre el cap de la Mare de Déu i els cossos dels dos infants. S'observa la disminució de la grandària dels objectes a diverses distàncies (perspectiva lineal) i la indefinició dels contorns dels objectes vistos des de diverses distàncies (perspectiva aèria).
• El pintor italià parla de l'aire que s'interposa entre l'observador i els objectes llunyans, i afirma que les muntanyes semblen blaves i així s'han de pintar. També fa ús d'arriscats escorços, com ara la mà enlaire de la Mare de Déu.
• Leonardo utilitza dos tipus de llum: la natural entre les roques, i la més misteriosa i irreal de les figures.

Temàtica i Interpretació

• Segons els escrits, la Mare de Déu va descansar en una cova durant la seva fugida a Egipte, on es va trobar amb sant Joan infant, cosí de Jesús, el qual havia estat acompanyat i protegit per l'arcàngel Uriel. A primera vista, semblaria que el nadó protegit per la Mare de Déu és Jesús, i el que està a prop de l'arcàngel és sant Joan.
• Si es mira la versió londinenca, el nen protegit per la Mare de Déu porta una creu de canya que l'identifica amb sant Joan, i el nen que beneeix amb la mà dreta és Jesús.
• El significat de l'obra s'ha d'associar al Misteri de l'Encarnació i la Passió, en el qual sant Joan és important com a precursor i profeta que anuncia un baptisme i una conversió que prendran sentit amb l'arribada del Messies.