El Renaixement: Art, Cultura i Humanisme

El Renaixement va ser el moment de màxim esplendor d’una mentalitat que ja començava a tenir lloc durant l'etapa anterior, la baixa edat mitjana. Durant aquella època (gòtic) la burgesia cada vegada tenia més poder econòmic i amb això començaven a desafiar els estaments socials. Aquests burgesos, que eren no privilegiats, s’adonen que poden tenir més poder que la mateixa noblesa i això fa que l’ésser humà cregui en si mateix, no tant en déu: És el naixement de l’humanisme. Un altre característica del Renaixement és que la burgesia són comerciants, artesans, banquers,... Aquesta classe social és la que dóna dinamisme a les ciutats. La burgesia també són mecenes de l’art (patrocinadors d’art) i a partir d’ara, l’art es farà al gust del client, no al gust de l’església.

El Renaixement també neix gràcies als grans descobriments geogràfics a partir de finals del Segle XV, fets per espanyols i portuguesos. Aquests descobriments geogràfics representen una nova visió del món, el comerç amb nous productes, i el naixement de les universitats i les acadèmies.

Quattrocento (Florencia)

És el Renaixement que es desenvolupa al Segle XV i té com a focus Florència, on la burgesia té molta presència. Els burgesos es converteixen en mecenes de l’art i gràcies a això molts artistes de tot arreu s’hi instalen en aquesta ciutat.

Cinquecento (Roma)

És el Renaixement que es desenvolupa al Segle XVI i té com a focus Roma, ja que el paper de l'església és molt important i es converteix en la mecenes de l’art. Al mateix temps, Venècia també es converteix en un focus important. L’art es desenvolupa a l’antiga Grècia i Roma, ja que el Renaixement és una mirada a l’antiguitat clàssica.

Manierisme

Ja no es mira tant a l’antiguitat clàssica, sinó més al Helenisme. El Manierisme ens porta cap a un nou estil, que és el Barroc, dels segles XVII i XVIII. El Renaixement és la suma de la tradició cristiana i la tradició clàssica.

Principals Artistes del Renaixement: A l’artista del Renaixement se'l considera l’artista total. Vol dir que l’arquitecte també sap d’escultura i també de pintura, entre altres disciplines.

Leonardo Da Vinci, Verrocchio, Sandro Botticelli, Donatello, etc…

Renaixement Espanyol

El Renaixement espanyol té 3 variants: clàssic, herrerià i plateresc. Autors destacats: Juan de Herrera, Pere Blai, Diego de Siloe, etc…

Obra: San Pietro in Montorio

Autor: Donato Bramante

Cronologia: 1502

Tipologia: Església

Materials: Pedra, Marbre i Granit

Estil: Renaixentista

Localització: Roma

Segons la tradició cristiana l'apòstol Sant Pere va ser executat en aquest mateix lloc i és per aquest motiu que els reis catòlics, qui tenien una bona relació amb els papes, van promoure la construcció d’aquest templet. L’anomenem templet perquè té les formes pròpies de l'època clàssica, sobretot la tradició romana.

Tradició romana, aquesta la veiem per la presència del pedestal o pòdium, la columnata toscana, la barana en forma de balustrada, els finestrals cecs d mig punt i la cúpula. La tradició grega en aquest cas és menor, ja que veiem l’esteriubat circular i la mateixa forma circular del Tolos. Tot i ser un temple, és una església cristiana dedicada a Sant Pere.

Damunt de la columnata trobem l’entaulament, format per un arquitrau amb dues platabandes i damunt seu un fris amb una decoració amb relleus de mètopes i triglifs on s’hi representen imatges de la vida de Sant Pere. A partir d’aquí, s’hi forma una balconada, també circular, amb una barana simplement decorativa feta amb balustrada. Darrere la balconada trobem el tambor on hi ha una alternança de finestrals quadrats i finestrals amb arc de mig punt. Tots ells cecs. En el punt de contacte entre el tambor i la seva cúpula trobem una cornisa escacat. Damunt d’aquesta cornisa s’aixeca la cúpula semicircular damunt la qual hi ha un element arquitectònic que s’anomena la yanterna, com una petita torre en miniatura amb uns petits finestrals que il·luminen l’interior.

A l'interior, per dins segueix la mateixa estructura circular amb l’altar a la part contrària de la porta, per tant, malgrat ser circular, és com si hi hagués un eix longitudinal entre l’entrada i l’altar.

L’interior d’aquest edifici s’il·lumina sobretot gràcies a la llum que entra per la yanterna de la cúpula i aquesta llum té una capa de simbolisme ja que fa que aquesta cúpula sigui la unió entre el cel i la terra.

Obra: La Villa Capra o La Rotonda

Autor: Andrea Palladio

Cronologia: 1551-1553 (Mitjans s.XVI)

Tipologia: Civil

Materials: Pedra, Marbre, Maó…

Estil: Renaixentista

Localització: Vicenza

Paladio va morir i va acabar la cúpula l’autor Vicenzo Scamozzi. Aquest edifici s’inspira en una idea, la de les antigues vil·les romanes que eren cases de camp d’elevada categoria dedicades a l’explotació agrícola. Eren cases ubicades a les afores envoltades de conreus. En aquest cas, aquest edifici renaixentista, malgrat inspirar-s’hi, poc s’hi assembla. Amb l’únic que s’hi assembla és el fet de trobar-se a les afores, en aquest cas de la ciutat de Vicenza, però pel que fa a la resta és molt diferent.

Els suposats camps de conreu són substituïts per jardins. Amb l’altra cosa que també és molt diferent a les vil·les és la seva arquitectura, ja que s’assembla més a un temple clàssic que no pas a una vil·la romana.

Aquesta casa, que es troba dalt d’un turó, va ser construïda per un poderós capellà que es deia Marius Capra, i d’aquí li ve el nom a aquesta casa. El nom d’aquest propietari el trobem situat en cadascuna de les quatre façanes inscrit en una placa que ocupa l’espai central de l’arquitrau i el fris.

Exterior: L’edifici segueix els principis del Renaixement, i això vol dir que està molt preocupat, no només per la geometria sinó també per la simetria. Pel que fa a aquest concepte, els quatre costats de l’edifici són idèntics. Cadascuna de les seves façanes ens recorden un temple romà, ja que està damunt d’un podi al qual s’hi accedeix per una escalinata. Un cop dalt ens trobem davant de la columnata hexàstil d'ordre jònic que forma un pòrtic. Damunt la columnata hi trobem els ja esmentats arquitrau i fris amb la seva placa, amb el nom de l’autor i després de la cornisa el frontó amb el seu timpà decorat amb 3 escultures. A banda i banda d’aquest pòrtic la façana s'amplia uns metres més deixant veure uns finestrals.

L’interior: La simetria de l’exterior es reprodueix a l’interior, també simètric malgrat tenir algunes variacions. Les 4 entrades donen accés a un corredor que ens porta cap a una gran sala circular, i aquest és el motiu pel qual a l’edifici se’l coneix popularment com la rotonda damunt la qual hi trobem la cúpula que il·lumina l’interior d’aquesta sala circular. Cal dir que la cúpula no va ser feta per Palladio, ja que ja era mort, sinó per l’arquitecte Vincenzo Scamozzi. Al voltant d’aquesta sala circular trobem 8 sales rectangulars.

Tota aquesta part de l’interior correspon a la planta principal, que destaca sobretot per l’altura dels seus sostres i també per ser l’única planta on hi arriba la llum de la cúpula. L’edifici té dues plantes més: La que es troba en el semisoterrani (era pel personal del servei) i l’altra planta és un àtic.

Obra: David de Donatello

Cronologia: 1444-1446 (Mitjans s.XV)

Tipologia: Escultura

Material: Bronze

Mides: 1’58mts

Estil: Renaixement

Localització: Museu Bargello, Florència

Aquesta escultura és una escultura dempeus i exempt, no té suport a la part inferior perquè està feta de bronze. No es pot dir exactament que sigui un nu masculí ja que porta un barret i unes botes. El barret que porta s’inspira en els que portaven els pagesos de la Toscana i per tant l’obra ens està dient que la seva capital, Florència, ha estat la vencedora sobre Milà, ciutat que està representada en l’escut del casc del cap tallat de Goliat.

Pel que fa la seva composició, podem veure com al Renaixement s’inspira en els principis de la Grècia clàssica, com l’equilibri i la serenitat en la postura del cos, així com a l'expressió serena del seu rostre. Altres característiques inspirades en la mateixa època són la corba praxiteliana i al mateix temps, mitjançant la inclinació del maluc, el contrapposto en el qual la cama esquerra descansa damunt el cap de Goliat mentre que la dreta aguanta el pes del cos.

El braç esquerra s'arrepenja a la cintura o maluc i sosté la pedra amb la qual ha matat Goliat, la qual cosa indica convicció en el que acaba de fer, mentre que en l’altre braç sosté l’espasa en la qual ha tallat el cap a Goliat.

Aquesta escena representa l’episodi de l’antic testament de la Biblia en el qual el mític rei dels jueus, David, mata al gegant Goliat que amenaçava al poble jueu. Aquesta història bíblica ha estat feta servir per representar un episodi protagonitzat per les ciutats de Florència i Milà durant el Renaixement: l’actual Itàlia, en aquell moment no existia com a estat, ja que era un conjunt de ciutats d’estat que rivalitzaven entre elles. En aquest context, en una guerra Florència es va imposar a Milà, fet que també representa aquesta obra escultòrica.

El Renaixement és la suma de dues tradicions, la cristiana i la clàssica, en aquesta obra veiem la tradició clàssica en el nu masculí i la tradició cristiana judeocristiana per la temàtica de l’antic testament.

Obra: El Rapte de les Sabines

Autor: Joan de Bolonya o Giambologna

Cronologia: 1581-1583 (Finals S.XVI)

/Tipologia: Escultura/Material: Marbre/Mides: 4,110 mts/Estil: Manierista/Tema: Llegendari /Localització: Piazza della Signoria (Florencia) 

Aquesta obra es troba situada, m’algrat ser una obra original a l’exterior tenint en compte que te una copia que es troba en un museu de la mateixa ciutat que en aquest cas es la Galeria de l'acadèmia. Aquesta  escultura d’amunt d’un gran pedestal es considera dempeus m’algrat que el personatge de sta no ho està del tot, i també exempt. D’entrada podria semblar que es un grup escultòric donat que hi apareixen 3 personatges, pero l'hem de considerar exempt donat que l’obra està feta del mateix bloc de marbre.

El tema d’aquesta obra representa el moment, segons uns escrits del segle I d.C, en el que Ròmul fundador de Roma Segresta una savina casada davant la impotència del seu marit vençut. Sobre el rapte de les Sabines hi ha una altre versió que diu que els romans sota les ordres de Ròmul havien de segrestar totes les  Sabines solteres. Tant una versió com l’altre parteixen de la historia que diu que Ròmul va convidar els pobles veïns de Roma a un banquet amb el propòsit de segrestar una o totes les Savines.

Aquesta escultura està feta en un moment en el que el renaixement entra en transició cap a un futur estil que tindrà lloc cap als segles XVII i XVIII. així doncs el Manierisme té lloc durant l'últim terç del segle XVI i consisteix en el moment en que tots aquells principis escultòrics inspirats en la Grècia clàssica com per exemple (L’equilibri, la serenitat, etc) Comencen a deixar pas a uns altres principis com son (La intensitat, el desequilibri, la expressivitat, el dolor, etc) que seran molt característiques del Barroc. En aquest sentit hi ha autors que consideren que el renaixement quan es va descobrir l’obra de laocoont i els seus fills allo va ficar en crisi l’art del renaixement. 

Segons l’explicat en el paràgraf anterior aquesta obra té una doble composició:

Per una banda es basa en tres líneas diagonals contraposades com són la inclinació de la Sabina i del marit vençut així com la inclinació de les espatlles y el maluc de Ròmul; i per altra banda un moviment helicoidal que en art se'l coneix com la serpentinata com a obra Manierista que es cal destacar també l'expressió de dolor dels dos personatges derrotats. Tot aquest moviment se'l coneix com a dinamisme compositiu.Pel que fa al suport tenint en compte que el material es marbre i l'escultura és molt alta, hi ha el tipic suport artificios que l’aguanta ja que en aquest cas l’element que fa de suport de l'escultura es la figura del marit vençut perquè està mig assegut.

Obra Naixement de Venus

Auto: Sandro Botticelli

Cronologia: 1485 (finals s.XV)

Tècnica: tremp sobre tela

Mides: (1’73x2’78 mts)

Estil: renaixentista

Tema: mitològic

Localització: Galeria Dels Uffizi (florència)

El quadre es la representació, no tant del naixement de venus tant com diu el títol sinó del moment en el que ella ja adulta és empès per la força dels vents Zèfir (vent de l’oest) i Aura (Representa la brisa del mar) fins les costes de Citera on es d'acollida per una de les hores en aquest cas la primavera. Zèfir i Aura se'ls representa flotant en l’espai perque representen que son el vent un vent que es reflecteix en el moviment dels cabells de venus. Zèfir es una representació masculina i Aura femenina. Venus està damunt d’una petxina desproporcionadament gran mentre que la primavera porta un vestit i una capa amb estampats florals.

Venus es un nu femení i va ser el primer nu femení que es va representar desde época romana. El seu cos no és proporcionat com solia ser habitual a l'època clàssica donat que els seus braços són massa llargs; el seu coll també resulta massa llarg i a més a més presenta un estrany contrapposto amb el cual si fos real li costaria molt aguantar l’equilibri. Per tant Botticelli e aquest quadre no té cap interés ni per les proporcions anatòmiques ni per les lleis de la perspectiva ni tampoc pel realisme paisatgístic. Simplement el que vol es annciar l’arriivada de la bellesa després de molts segles medievals en els quals la figura femenina i apareixia sempre molt tapada. Aquesta temática també es complemente en una característica propia del renaixement que es deixar una mica de banda els personatges bíblics i fer renéixer els personatges de l’antiguitat clàssica.

Pel que fa a la pinzellada aquesta és molt definida i també marcant els contorns o siluetes de les figures. La seva gama cromática es clara amb tons blavosos verdosos, gris clar, etc.   

Pel que fa a la composició la pintura parteix de 3 eixos un de vertical que es troba al centre i es Venus i dos en diagonal a banda i banda que són la primavera i els dos vents.

Obra:” ”

Autor Rafael Sanzio

Cronologia: 1510- 1511 (principis del segle XVI

Técnica: Pintura al fresc

Mides: 7 metres amb 72 centimetres

Estil: Renaixentista

Tema: Filosofiic

Localització: els museus Vaticans

Pintura mural de grans dimensions amb una forma semicircular perquè s’adapta a les característiques de l’edifici.

Durant el renaixement hi va haver un desig per recuperar la cultura clàssica pero no només per la  seva estètica sinó també pels seus valors filosòfics es a dir per recuperar l’esperit científic perquè estaven convençuts que basarse en l'existència de déu no hi havia prou. Aquest és el motiu pel qual Rafael pinta aquest quadre justament en el Vaticà aquesta obra es un homenatge a la Filosofia.

Pel que fa la seva composició es divideix en dues meitats horitzontalment: la part superior hi veiem una estructura arquitectònica molt simétrica que esta centrada per un punt de fuga aquest estructura es de tradició romana que forma part d’aquest homenatge a la cultura clàssica i es en realitat, el projecte que tenia fet l’arquitecte Bramante per la construcció de la futura basílica de sant pere del vaticà.

A la part inferior, es divideix en dos nivells el nivell de dalt es tro a la part superior de les escales on els personatges formen un fris i a la part inferior es abaix de les escales agrupant-se en dos grups separats. 

Just en el punt de fuga hi destaquen Plató i Aristòtil que entren en escena. Plato amb el dit assenyala el mon de les  idees i cal dir que s’ha pintat tenint com a model a Leonardo Da Vinci. Plato està conversant amb Aristòtil que amb la mà assenyala el mon empiric allo que es demostrable.

Un tros més cap a l’esquerra hi veiem a Sòcrates amb una túnica veda, això és un anacronisme ja que quan plato ja era gran Sòcrates ja era mort.

Socrates té davant seu a un personatge amb casc, es tracta d’Alexandre el gran que va ser qui va expansionar la cultura grega cap a orient.

A la part inferior esquerre hi trobem ajupit a Pitàgores i al costat, dret, l'única figura femenina que hi ha es tracte d’Hipàtia d’Alexandria que en realitat és el retrat de la amant de Rafael.

Assegut a terra i arrepenjat a un bloc de pedre hi trobem a Heraclit que en realitat es el retrat de Miquelangel. Aquesta pedra simbolitza que amb la mort de Bramante Miquel Àngel és qui continuarà les obres.

En el grup de la dreta hi veiem Euclides amb un compàs… Al costat de euclides i trobem a Ptolomeu amb un globus terraqui a la mà.

Hi ha 2 personatges que ens miren, l’un és l'únic personatge femení de l’escena i es tracta d’Hipàtia d’Alexandria que en realitat és el retrat de l’amant de Rafael. L’altre personatge es l'autoretrat del mateix Rafael que acompanya també els retrats de Miquel Àngel  i  Leonardo da Vinci que representan a Eraclit i Plato respectivament.

La gama cromática: aquesta  és molt variada amb força colors vius però sense que es destaquen sobre els altres

Obra: CAPELLA SIXTINA

Autor: Miquel Àngel

Cronologia: 1508-1512

Tècnica: pintura al fresc

Metres: 13x36

Estil: renaixentista

Tema: Bíblic

Localització: ciutat del Vaticà Romà

Aquestes pintures es troben a l’interior i concretament en la seva volta d’una antiga capella construïda al segle XV dedicada a Sant Llorenç i Sant Bartomeu. La capella es diu Sixtina ja que va ser ordenada a construir pel Papa Sixt Quart.

Ja en el segle XVI Miquel Angel rep l'encàrrec de pintar la seva volta amb escenes bíbliques concretament de l’antic testament.

La composició d’aquest obra és la seguent: En la seva part central hi ha 9 escenes organitzades en 3 grups de tres. Les 3 primeres tenen a veure amb El Llibre del Gènesi on déu crea l’univers i el món. Les 3 següents hi veiem la creació d'Adán la d’Eva i el pecat original.

Finalment les tres ultimes reflecteixen les conseqüències d'aquest pecat on Caïm mata a déu i es produeix el diluvi universal en el que Noé intenta salvar a totes les espècies animals. 

Totes i cadascuna d’aquestes 9 escenes tenen en les seves cantonades unes petites figures masculines nues què s’anomenen ignudis (provenen de la tradició grega). Ja en els extrems on la volta comença a convertir-se en paret hi ha dos grups de pintures: un grup són els anomenats avantpassats, en aquest cas els avantpassats de Jesús, i l’altre grup són aquells que endevinaven el futur i que ja anunciaven la futura arribada del messies, són els profetes i les sibil·les. Miquel Angel té una forma de pintar que demostra que sobretot és un escultor i això es veu en l’enorme volumetria de les seves figures. Aquestes figures presenten l’anomenada  terribilitat que significa que els personatges que pinten sembla que estiguin en tensió. 

Pel que fa a la gama cromàtica aquesta és molt àmplia i amb molta diversitat de colors.