Renaixement: Art, Arquitectura i Escultura a Florència

L'Escola d'Atenes: Rafael

Rafael (1483-1520) representa la perfecció. Perspectiva, dibuix, volum, color, composició equilibrada, arquitectures detallistes. Nascut a Urbino, al ducat dels Montefeltro, treballa sobretot a Roma, a la cort dels papes Juli II i Lleó X.

Pintura al fresc. Vaticà, Stanza della Segnatura, 1508-1511.

A l'Escola d'Atenes es representa la filosofia, la via humana vers el coneixement, en contraposició a la teologia, que es basa en la inspiració divina. En una grandiosa arquitectura classicista, es reuneixen els principals filòsofs de l'antiguitat. El marc arquitectònic està compost per una gran nau amb volta de canó amb cassetons i un braç perpendicular que delimiten un creuer on es poden veure les petxines de sustentació d'una cúpula. Edifici inacabat, on es veu el cel blau.

Davant de l'edifici, quatre esglaons. Plató i Aristòtil, que porten a les mans un llibre cadascun. Plató, amb el dit aixecat, assenyala el món de les idees suprasensibles, i Aristòtil, amb la mà alçada, ens indica que l'única realitat és el món tangible en què vivim. Dues figures més llunyanes, però esdevenen el centre de la composició perquè, en el sistema perspectiu, el punt de fuga se situa justament darrere seu.

Els filòsofs presents: Sòcrates, Heràclit, Zenó, Pitàgores, Anaxàgores, Protàgores... personifiquen les diferents esferes del saber agrupades des de l'Edat Mitjana.

Leonardo presta les seves faccions a Plató; Bramante a Euclides; Pietro Bembo a Zoroastre; Miquel Àngel a Heràclit. Les figures del pintor mantenen el seu deute amb Leonardo: el moviment contingut, la gestualitat, el contrapposto i el rigor de la perspectiva i l'emmarcament de les figures centrals. Heràclit posseeix una poderosa volumetria, podria ser un homenatge al gran mestre florentí.

La unitat i l'equilibri compositiu destaquen poderosament en aquesta obra. Els personatges es mostren dinàmics i les seves actituds són agitades, però la perspectiva lineal del marc arquitectònic determina la sensació estàtica del conjunt i li dona un equilibri perfecte.

Per la referència a la filosofia clàssica, les formes idealitzades i l'equilibri compositiu, és una de les manifestacions del classicisme renaixentista.

David de Donatello (escultura)

Autor: Donatello (Florència 1386-1466).

Considerat el primer escultor modern. Aportacions de la recuperació de l'antiguitat romana i innovacions com l'schiacciato.

Cronologia: 1440.

Material i tècnica: bronze fos a la cera perduda.

Forma: figura dempeus, exempta.

Mides: 159 cm d'alçada.

Ubicació original: pati central del Palau dels Mèdici, Florència.

Ubicació actual: Museo Nazionale del Bargello, Florència.

Descripció formal

Iconografia: David apareix victoriós, després d'haver mort Goliat d'un cop de pedra llançat amb una fona. El cap de Goliat resta als seus peus. David porta un barret típic dels camperols de la Toscana.

Funció: propagandística i estètica.

Composició: tancada, asimètrica.

Línies compositives: vertical, sinuosa.

Recursos tècnics: superfície polida, brillant, menys el cap de Goliat, barrejat amb fang de terra.

Relació amb l'entorn: antigament presidia el pati del Palau dels Mèdici, un indret privilegiat per a la seva contemplació pública.

Significat de l'obra

Elements propis de l'estil: clar exemple de la primera escultura renaixentista del Quattrocento. Retorn a les fonts clàssiques (corba praxiteliana i tractament del nu com a cos idealitzat), però també estètica gòtica.

Relació entre la forma i la funció: l'obra pretenia ser un element de propaganda de la ciutat de Florència, controlada pels Mèdici.

Iconologia: la iconografia religiosa de David s'interpreta des del punt de vista de la política exterior. David és l'emblema de la força dels aparentment febles, superior a la dels forts; és l'emblema de la ciutat de Florència enfront de les potències europees.

Relació de l'obra amb l'època: la ciutat de Florència mantenia la independència política, cultural i econòmica respecte a les grans potències europees. Florència vivia del comerç, de la manufactura tèxtil.

Transcendència de l'obra: el fet que l'obra s'exposés públicament a l'interior del Palau dels Mèdici va despertar l'admiració dels cercles artístics coetanis. Amb aquesta escultura es reintroduïa el nu en espais públics.

Església de San Lorenzo

Autor: Filippo Brunelleschi (Florència 1377-1446), pare de l'arquitectura moderna perquè va portar a terme grans innovacions tècniques i va aplicar el llenguatge clàssic i les proporcions humanes a la construcció d'edificis. Destaquen la Capella Pazzi, la Basílica de Santo Spirito i la cúpula de la Catedral de Florència.

Tipus de construcció: religiosa.

Cronologia: 1421-1470.

Ubicació: Florència.

Anàlisi formal

Planta i espai: basilical de tres naus amb un petit transsepte, el creuer amb cúpula, les capelles entre els contraforts i dues sagristies al costat de l'absis.

Materials constructius: pedra, totxana, pietra serena i guix.

Sistema constructiu: arquitravat i de volta. La nau central és arquitravada i les naus laterals són de volta.

Elements de suport: columnes corínties per separar la nau central de les laterals i uns pilars al creuer per sostenir la cúpula sobre les petxines.

Elements sostinguts: a la nau central hi ha un sostre pla i les naus laterals es cobreixen amb voltes de mocador.

Il·luminació: finestrals sobre els arcs de la nau central aprofitant el desnivell entre la nau central i les laterals.

Espai exterior

Volums: es poden veure les desigualtats entre les naus.

Façanes: no n'hi ha.

Urbanisme: no hi ha cap relació especial de la construcció amb l'entorn.