Renaixement: Art, Arquitectura i Escultura

Context

1- Grans canvis en viure, ciutats flamenques i italianes, desenvolupament capitalisme mercantil i auge de burgesia dominant, millor comunicacions, industria i moneda.

2- Descobriment Amèrica, tècnica de navegació.

3- Creixement demogràfic XVI, arrere deixa la pesta negra.

4- Políticament, monarquies autoritàries França i Castella.

5- Fase de contestació de la jerarquia cristiana, Reforma Protestant, Contrareforma per Trento.

6- Nivell cultural, invenció de la impremta, difusió de idees.

7- Valors humanistes, centralitat de l'ésser humà.

Components Bàsics(9)

1- Consciència de renovació: a les universitats pensament crític contra els ideals de l'església, la nova societat li lleva importància al llenguatge plàstic del XIII, elaborar llenguatge nou.

2- Restauració temes antiguetat: no pot considerar-se com a còpia sinó restauració o restablir un món clàssic. La pintura es renova, com a mimesi de la naturalesa, l'escultura es renova amb Donatello i l'arquitectura també imitant models clàssics.

3- Temes cristians amb mites: no és paganització, sinó renovació cultural contribuint al món cristà amb l'antic, el neoplatonisme intentarà conciliar-ho.

4- Mesura humana: home com a centre de l'univers i reclama un llenguatge a la seua mida, domina els edificis a base de les seues proporcions, classicisme.

5- Antropocentrisme: nou llenguatge per a la realitat, concreta i tridimensional: es construeix en perspectiva i fora fons irreals o daurats, la horitzontalitat substitueix la verticalitat, exaltació de l'individu sota el hieratisme.

6- Estètica antropològica: idea de bellesa en exploració de la natura i les lleis, home al centre com a obra més perfecta, estudi proporcions del cos i expressió moviments, tres fases: el canó, establix proporcions per representar el cos. La fisonomia, es busca el caràcter, actitud davant la vida. El moviment, ànima font de moviment, moviment llenguatge de ànima.

7- El paisatge: paisatge simbòlic per als temes sagrats i paisatge real escenari de la vida cortesana i per al mite.

8- Perspectiva(Brunelleschi): descobriment de lleis de la realitat i representar-les, els objectes es mouen, espai com un escenari tridimensional en un pla que es soluciona amb la perspectiva.

9- Art ciència liberal: pràctica artística intelectualitzada.

Quattrocento

Arquitectura

1- Mon classic i perspectiva: dues bases principals: reutilitzar formes clàssiques i aplicar una nova tècnica, perspectiva, regles gràfiques i matemàtiques. Art clàssic: es disposava de monuments per inspirar-se, els arquitectes es consideraven hereus del clàssic i el volien fer renéixer les formes. Prespectiva: descobriment revolucionari, permet dibuixar i mostrar el resultat, és a dir projectar-ho, camí que converteix l'artista en intelectual.

2- Llenguatge arquitectònic: adopta formes antigues. Adopta la raó, Sòcrates i Platón, base de la arquitectura, l'arquitecte té una carcassa per a solucionar els problemes, capacitat de perfeccionar-se, llenguatge en formes canòniques, ja no només principis religiosos sinó càlculs matemàtics, lleis científiques, proporció i harmonia.

3- Tipologia formal: formes simples, voltes de canó en lloc de creueria, substitueix la volta per cobertes de fusta, murs més lleugers, arc de mig punt, l'únic racional, perquè depèn del radi un únic element. L'edifici ideal és simètric amb equilibri i espai.

4- Tipologia dels edificis: el Renaixement afegeix el palau, els problemes: forma de la planta i alçat fixant-se en esquemes. Solució: quatre cosos reunits al voltant d'un pati central. Tres esquemes: Brunelleschi, façana encoixinada. Alberti: encoixinada, amb ordres. Sangalla: finestres sobreposades. Brunelleschi Sant Llorenç, Capella Pazzi, cúpula Santa Maria dei Fiori.

Escultura

- Independitza marc arquitectònic, sentit en ell mateix, bult rodo.

- Recuperació model clàssic, anatomia i canó.

- Recerca del naturalisme, per imitar l'antiguetat.

- Concepció pictòrica del relleu, composició de les figures.

- Composició geomètrica, equilibrada.

- Espacialitat.

- Representar el cos humà amb expressivitat, marbre, pedra, fusta, bronze.

Aparició nou llenguatge: amb la burgesia, procés de secularització, mentalitat laica, i desacralització. Configuren una cultura laica, la previsió, la racionalitat i càlcul nova ètica, això provoca un nou llenguatge artístic, l'art es vincula a lo civil i el mite. El paisatge pren nou valor, el retrat es desenvolupa i el palau i la vilanoves tipologies, aparició de nous tallers, nous centres de producció plàstica. Ghiberti portes baptisteri. Donatello David.

Pintura

- Predomini fresc sobre retaule.

- Nous temes profans i alegòrics.

- Nous gèneres retrat, paisatge, batalles.

- Naturalisme, bellesa idealitzada.

- Interessos temàtics, home ser humà.

- Perspectiva lineal.

- Sentit espacial i profunditat.

- Importància del dibuix, línia sobre el color.

- Colors nítids.

- Sentit del volum, bidimensionalitat.

- Llum per diferenciar planols, no natural.

- Composició complexa.

- Pintura sobre oli, clarobscur.

- El quadre té sentit en ell mateix. Massaccio La Trinitat. Boticelli Naixement Venus, Primavera.

Cinquecento

Context

Es desplaça a Roma domini papal. Alt Renaixement, diferent en la nova visió del món i del home. Papat com a mecenatge, contet i simbologia catòlica en l'art. Les formes renaixentistes ixen de Itàlia cap Espanya i França. Destaca Miguel Àngel.

Arquitectura

- Construccions més robustes.

- Predomina l'edifici ante la decoració.

- Utilitzen volums, busca contrast i joc conjugant formes i llums.

- Busca l'ideal clàssic, visió profana sobre temes religiosos.

- Influència naturalesa, elegància.

- Temple, la villa i palau urba. Bramante Montorio, Miguel cúpula Vaticà.

Escultura

- Expressivitat, marbre i bronze.

- Escultures bolt rodo.

- Interès per monumental, formes refinades.

- Llenguatge de escultura clàssica, figures esveltes, gran moviment i tensió, naturalisme idealitzat, anatomia i nu.

- Temes religiosos, mitològics i retrats. Miguel Pietat David Moisès.

Pintura

Domini perspectiva lineal.

Home al centre, sentiments i reacció, interès pel moviment.

Formes geomètriques.

Leonardo, Rafael i MA.

Importància color, clarobscur, llum.

Volum Miguel Capella Sixtina.