El Renacimiento Italiano: Evolución Artística y el Legado de los Grandes Maestros

El Renaixement i l'Humanisme Racional

El Renaixement és un moviment italià que acompanyava l’humanisme racional del segle XV; per tant, l’art passa d’un art religiós a tenir una influència de l’humanisme, tornant a l’art clàssic i recuperant els cànons grecs i romans.

L'època del Quattrocento a Florència

Va sorgir a Florència a començaments del segle XV, denominada com l’època del Quattrocento (1400-1500), tot i que en la pintura ja hi havia clars precedents al segle XIV (Trecento).

• Període de prosperitat econòmica un cop superada la crisi baixmedieval.
• Florència va esdevenir la capital artística de l’Europa humanista del quatre-cents gràcies al mecenatge d’algunes de les principals famílies nobles de la ciutat.
• Poc després es comença a expandir per les seves zones properes: Venècia, Milà, Roma...

El Cinquecento i l'Expansió Europea

Posteriorment, des dels nuclis urbans italians, sorgeix al segle XVI el Cinquecento (1500-1600), un estil renaixentista que es consolida a Itàlia i s’expansiona per tota Europa, arribant al seu màxim esplendor com a expressió artística. La ciutat artística de referència seria Roma, gràcies al patrocini dels artistes exercit per l’Església.

La Figura de l'Artista i el Paper del Mecenatge

La societat comença a considerar el treball d’arquitectes, escultors i pintors com a Art, sortint de l’anonimat a diferència de l’època medieval, gaudint així del reconeixement social i el prestigi.

A més, els artistes renaixentistes eren molt cultes i eren capaços de desenvolupar diverses disciplines. Els mecenes eren persones riques que tenien un paper important, ja que donaven suport als artistes, finançant les obres i en protegien els autors.

Als encàrrecs de l’Església, s’hi van afegir i consolidar els de les famílies riques procedents de la burgesia de les ciutats.

• D’aquesta manera, burgesos i papes es van convertir en els principals mecenes dels artistes.

Grandes Maestros del Renacimiento Italiano

Miguel Ángel Buonarroti: El Genio de la Terribilità

(Miguel Ángel Buonarroti, en italiano Michelangelo; Caprese, actual Italia, 1475 - Roma, 1564). Escultor, pintor y arquitecto italiano. Habitualmente se reconoce a Miguel Ángel como la gran figura del Renacimiento italiano, un hombre cuya excepcional personalidad artística dominó el panorama creativo del siglo XVI y cuya figura está en la base de la concepción del artista como un ser excepcional, que rebasa ampliamente las convenciones ordinarias.

Durante los cerca de setenta años que duró su carrera, Miguel Ángel cultivó por igual la pintura, la escultura y la arquitectura, con resultados extraordinarios en cada una de estas facetas artísticas; en este sentido superó a los otros dos grandes maestros del Cinquecento: Rafael Sanzio, centrado casi exclusivamente en la pintura, y Leonardo da Vinci, tan polifacético y excelso como él pero parco en realizaciones efectivas.

Sus coetáneos vieron en las creaciones de Miguel Ángel una cualidad, denominada terribilità, a la que puede atribuirse la grandeza de su genio; dicho término se refiere a aspectos como el vigor físico, la intensidad emocional y el entusiasmo creativo, verdaderas constantes en las obras de este artista que les confieren su grandeza y su personalidad inimitables.

Leonardo da Vinci: El Paradigma del Homo Universalis

Considerado el paradigma del homo universalis, del sabio renacentista versado en todos los ámbitos del conocimiento humano, Leonardo da Vinci (1452-1519) incursionó en campos tan variados como la aerodinámica, la hidráulica, la anatomía, la botánica, la pintura, la escultura y la arquitectura, entre otros.

Sus investigaciones científicas fueron, en gran medida, olvidadas y minusvaloradas por sus contemporáneos; su producción pictórica, en cambio, fue de inmediato reconocida como la de un maestro capaz de materializar el ideal de belleza en obras de turbadora sugestión y delicada poesía.