Els rellotges tous de Dalí: significat i estil

Catalogació i breu ressenya

• Nom: La persistència de la memòria
• Pintor: Salvador Dalí (1904 - 1989)
• Estil: Surrealista
• Cronologia: 1931
• Tècnica: Oli sobre tela
• Lloc: The Museum of Modern Art (MoMA), Nova York
• Dimensions: 24 x 33 cm

Anàlisi formal

Elements plàstics

El dibuix utilitzat per Dalí a l’obra La persistència de la memòria és gairebé fotogràfic. Aquesta tècnica és visible tant en la composició general com en els detalls, en els quals és evident la predilecció per la línia. Es caracteritza per ser molt meticulós i precís. Els colors, aplicats per mitjà d’una pinzellada plana i precisa, tenen una gran brillantor i alhora són lluminosos. Predominen els tons freds (blaus, grisos, blancs), que contrasten amb els càlids (ocres, marrons i groc). Són els colors típics del Mediterrani, colors que posen de manifest l’amor per la seva terra. El color contribueix a marcar els efectes dinàmics de la composició, ja que els tons càlids ens apropen les formes, mentre els freds les allunyen.

La llum hi juga un gran paper, creant un ambient crepuscular. La llum és projectada a través d’un focus no visible, situat fora de la tela, a la part superior dreta. El quadre està dividit en dues parts no simètriques: una tenebrista, en primer terme, amb objectes suament il·luminats que projecten les seves ombres i es retallen en l’espai, i l’altra, fortament il·luminada al fons, amb una llum molt blanca i irreal.

Composició

Presenta una composició en diagonal ascendent d'esquerra a dreta del quadre. Hi ha un equilibri perfecte entre la zona dels rellotges tous, a l'esquerra, i la zona de les roques al fons a la dreta, reforçada per la llum daurada que les il·lumina. Tota la banda de l'esquerra (rellotges, taula, olivera) queda compensada per la força de la llum de la dreta. Les línies diagonals de la perspectiva de la taula fan que la nostra mirada arribi fins al rellotge tou penjat de la branca de l'olivera; així no es perd al fons del cel i, com si la branca fos un dit que assenyala, la mirada queda reconduïda cap a les roques daurades. Des de les roques, la nostra mirada torna als rellotges del primer pla a través del cap adormit.

Estil

Biografia de Salvador Dalí

Salvador Dalí va començar a estudiar art a Figueres i, posteriorment, va ingressar a la Escuela de Bellas Artes de Madrid. Durant aquests anys, el pintor empordanès es va relacionar amb el poeta Federico García Lorca i amb el cineasta Luis Buñuel. L’any 1928 va donar el seu suport al Manifest Groc, en el qual es criticaven l’art i la literatura tradicionals. Poc després, Dalí es va unir al grup surrealista de París, moviment artístic al qual va ser fidel tant en les seves obres plàstiques com en les seves col·laboracions cinematogràfiques amb Buñuel.

El mateix André Breton va expulsar Dalí del grup surrealista l’any 1936 per raons ideològiques. Entre els anys 1940 i 1958 va residir a Nova York, on va tenir contactes amb el cineasta Walt Disney. A més, a la ciutat nord-americana, Dalí va realitzar un gran nombre de quadres de temàtica religiosa, com La temptació de Sant Antoni (1946), malgrat que la popularitat i la fama les va aconseguir amb les seves actituds extravagants. La major part de la seva obra es pot veure actualment al Teatre-Museu Gala-Dalí de Figueres, creat l’any 1974.

El Surrealisme

L’obra pertany al moviment surrealista, l’origen del qual el trobem de la mà d’André Breton. Breton, poeta francès, va redactar el 1924 a París el manifest surrealista, punt de partida d’aquest nou moviment artístic i literari que, de bon principi, va estar molt lligat al Dadaisme. El mateix escriptor francès defineix així el Surrealisme: "Automatisme psíquic pur mitjançant el qual algú es proposa d’expressar verbalment, per escrit o de qualsevol altra forma, el funcionament real del pensament... en absència de qualsevol control exercit per la raó i al marge de tota preocupació estètica o moral".

El Surrealisme es fonamenta en l’automatisme i en el món dels somnis. Les idees de Breton es basaven en el seu coneixement de la psicoanàlisi de Freud. Pels surrealistes, l'automatisme significava el mecanisme pel qual les idees i les associacions d’imatges sorgien a l’exterior de manera ràpida, espontània i fluida. Una altra via era la del somni: la plasmació d’imatges oníriques que podien recordar certes característiques del subconscient.

Interpretació

Tema i iconografia

Dalí, en aquest oli de petit format, representa el paisatge que li és més proper: Portlligat. Fàcilment podem reconèixer les roques del Cap de Creus, els colors del cel i del mar. Dins d'aquest paisatge hi trobem tres rellotges tous i un de rígid:

• Un dels rellotges tous penja de la branca d'una olivera.
• Un altre reposa sobre la figura amorfa central.
• L’últim es repenja en el moble situat a l’angle esquerre.
• El quart rellotge, rígid i cobert de formigues, contrasta amb els altres.

Pel que fa a la iconografia, la forma adormida del centre podria ser l'autoretrat de Dalí, similar al que apareix a El gran masturbador (1929). La mosca i les formigues són símbols de putrefacció i reflecteixen un dels traumes de la seva infantesa: la por als insectes. Com a elements nous, trobem els rellotges amb la seva significació del pas del temps.

Significat de l'obra

L’obra evoca l’etern problema del pas del temps utilitzant una escena irracional procedent del món dels somnis. El rellotge és la memòria persistent del pas del temps; tot és efímer i es descompon, com els rellotges tous. La memòria fa que allò passat encara visqui en la persona a través dels records. Els rellotges tous poden representar la memòria i el passat, mentre que el rígid representa el present encara no integrat.

El paisatge integra els elements "durs" que persisteixen en el temps: el mar, les roques, l’arbre... Aquests perviuen mentre que els elements "tous" es desfan, donant una sensació de relativitat del temps. El fet que cada rellotge marqui una hora diferent reforça aquesta idea. El paisatge persisteix en la memòria, mentre que l’home és efímer i mortal.

Funció i context històric

La persistència de la memòria correspon a l'etapa d'inici de la relació amb la seva musa, Gala. Dalí va pintar aquesta obra una tarda després de dinar, amb mal de cap, mentre la Gala era al cinema. La inspiració la va trobar en el formatge camembert que havien menjat i en la seva textura "supertou".

Quan Gala va veure l'obra, la va definir com "un quadre impossible d'oblidar". Aquesta obra, també anomenada Rellotges tous, es va exposar per primera vegada a París el 1931. El galerista Julien Levy la va comprar i, el 1934, el quadre passà a formar part de la col·lecció permanent del MoMA de Nova York.