Relleu Peninsular i Unitats de Catalunya

Relleu Peninsular

Les coordenades

Latitud.

Punta de la Estaca de Bares (A Corunya).

Punta de Tarifa (Cadis).

Longitud.

Cap de Creus (Girona).

Cap de Touriñan (A Corunya).

Característiques del relleu peninsular:

El relleu: conjunt de formes que presenta la superfície terrestre.

El relleu peninsular espanyol presenta 4 trets fonamentals.

La forma massissa.

- Determinada per l'amplada i l'extensió de les costes.

- La major part de les costes presenten un traçat rectilini que dificulta la penetració de la influència marina cap a l'interior i ofereix pocs refugis a la navegació.

L'elevada altitud mitjana (660 m, només superada per Suïssa).

- L'existència d'un extens altiplà central (Meseta).

- Les nombroses serralades que travessen el territori.

L'altitud i els pendents dificulten la formació de sòls aptes per a l'agricultura, dificulten les comunicacions i endureixen el clima.

La disposició perifèrica del relleu peninsular.

- Dificulta l'accés a la Meseta.

- Impedeix que la influència climàtica del mar arribi a les terres interiors (hiverns i estius extrems).

La diversitat del relleu peninsular

a causa de la història geològica i de la varietat de climes que expliquen les unitats naturals ben diferenciades.

La Meseta i les Serralades interiors

El relleu de la PI presenta 4 grans unitats morfoestructurals: la Meseta, amb muntanyes interiors i perifèriques, les serralades exteriors a la Meseta, 2 grans depressions i els relleus litorals.

La Meseta:

És la unitat principal del relleu espanyol, ocupa l'espai central de la PI (el 45% de la superfície). Durant el moviment alpí (període Terciari) va quedar fracturada en 2 grans blocs separats pel Sistema Central i es va inclinar suaument cap a l'Atlàntic:

Submeseta nord:

• Altitud mitjana de 800-850 m.

• Envoltada de muntanyes.

• És travessada per la xarxa fluvial del Duero.

Submeseta sud:

• Altitud mitjana de 500-700 m.

• Formada per 2 altiplans separats pels Monts de Toledo: l'altiplà solcat pel riu Tajo i l'altiplà de la conca del Guadiana.

Unitats relacionades amb la Meseta:

L'antic sòcol paleozoic (Era Primària). Només aflora a la part occidental de la Meseta on forma un suau peneplà. Hi trobarem els materials més antics: Granits, pissares i quarsites, que sobresurten a causa de la seva duresa.

Les conques sedimentàries. Pel costat oriental de la Meseta, l'antic sòcol es troba sepultat sota enormes dipòsits de materials sedimentaris aportats pels rius que circulen per la Meseta. Entre aquests materials sedimentaris abunden: Sorres, argiles, guixos i margues.

Serralades interiors de la Meseta

Les vores muntanyoses de la Meseta.

Sistema Central.

• Divideix la Meseta en dues meitats.

• És format per diferents serres: Somosierra, Guadarrama, Gredos.

• El pic més alt és el d'Almanzor (2.592m), a la Serra de Gredos

Muntanyes de Toledo.

• Divideixen la Submeseta sud en dues parts i actuen com a divisòria d'aigües entre la conca del riu Tajo i la Guadiana.

• Serres d'alçades modestes, (uns 1.400m).

Serralades litorals catalanes

Formades per 2 rengleres muntanyoses paral·leles a la costa separades per una depressió longitudinal o fossa tectònica.

• La Serralada Prelitoral presenta algunes altituds considerades.

• La Serralada Litoral d'escassa altitud.

Aquestes alineacions influeixen en la continentalitat (clima més extrem) del clima de les terres interiors de Catalunya.

La part nord de les Serralades mostra materials paleozoics (antic massís catalanobalear).

Depressions de l'Ebre

Les 2 depressions van ser ocupades pel mar i reblides amb sediments, aportats pels rius, procedents del mar o de grans llacs.

La depressió de l'Ebre.

-Està encaixada entre els Pirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes.

-Va estar ocupada pel mar, però després es va tancar i va formar un gran llac reblert per Materials portats pels rius: conglomerats i margues i Sediments d'origen lacustre: guixos, calcàrie i sals.

• Al costat del curs del riu i dels seus afluents s'estén la xarxa de comunicacions, s'hi ubiquen ciutats i s'hi obren importants zones de regadiu.

• L'Ebre s'obre pas entre les muntanyes de les Serralades Litorals Catalanes fins que desemboca a la Mediterrània, on forma un delta.

La part sud de les Serralades la formen materials secundaris plegats, en els quals predomina el rocam calcari.

Costa Cantàbrica

-Les platges i les planes litorals són escasses, com a resultat del ràpid enfonsament de la Serralada Cantàbrica en el mar.

-Els penya-segats es troben allà on la muntanya arriba a la costa.

-El roquissar, de duresa desigual, forma entrants i coves.

-Les ries del Cantàbric són curtes i estretes. Són el resultat de valls excavades per l'erosió fluvial que han estat envaïdes pel mar.

Costa Gallega

-Les ries són valls de rius antics inundades per les aigües marines a causa d'un enfonsament de la costa o bé de la pujada del nivell del mar.

-Les ries arriben a penetrar fins 35 km terres endins, es pot distingir entre ries baixes i ries altes.

Costa Atlàntica Andalusa

-Entre la frontera portuguesa i el Penyal de Gibraltar s'estén el golf de Cadis.

-Els al·luvions (sediments) dels rius han construït planes costaneres que formen costes baixes i sorrenques on el vent forma dunes.

-L'acció dels corrents marins pot acumular sorra en determinats llocs fins a formar fletxes litorals. Si aquests braços de sorra es disposen paral·lels a la costa constitueixen en cordó litoral.

Unitats de relleus i costes de Catalunya

Catalunya està formada per.

-4 grans unitats de relleu: Els Pirineus, Les Serralades Costaneres, la Depressió Central i Planes Litorals.

-3 unitats menors: la Serralada transversal, la Plana de l'Empordà i el Delta de l'Ebre.

La Serralada Transversal:

• Uneix el pre-pirineu amb les serralades litorals.

• Es tracta de blocs elevats (Puigsacalm 1515 metres) i enfonsats (Plana d'Olot).

• En aquest camp de falles va sorgir el vulcanisme (zona volcànica d'Olot).

El protagonisme dels Pirineus:

-Ocupen una tercera part del territori català.

-Situats al nord del país, s'estenen d'oest a est.

-S'estrenyen i baixa l'altitud segons ens apropem al mar al cap de Creus.

• El Pirineu Axial.

-Té una estructura de blocs fallats i aixecats durant el plegament Alpí.

-Format per materials molt antics (granit).

-La seva altitud se situa al voltant dels 3.000m (Pica d'Estats).

-La seva fesomia és pròpia dels paisatges alpins: crestes amb parets verticals, valls en forma d'U, amb el fons pla i parets gairebé verticals (resultat de l'erosió glacial), llac originats per antigues glaceres…

• El Prepirineu.

-Format per materials sedimentaris (calcàries) de l'Era Secundària plegats pel moviment Alpí.

-La seva altitud és menor que el Pirineu Axial, ronden els 2000m.

-Hi trobem.

• Les serres interiors: Sant Gervàs, Boumort, Cadí, Pedraforca.

• Les serres exteriors: Montsec.

• Separades per una depressió: la Conca de Tremp.

-Per aquestes serres s'han obert pas els rius que baixen del Pirineu formant profunds congostos que l'home ha utilitzat per fer-hi passar les comunicacions o construir embassaments.

Delta de l'Ebre:

Format pels sediments disposats per l'Ebre els darrers 2000 anys.

Plana de l'Empordà:

Formada per l'acumulació de sediments transportats pels rius Muga, Fluvià i Ter durant milers d'anys.

Serralades Costaneres:

-Conjunt muntanyós format per una doble serralada paral·lela a la costa des de la desembocadura del Ter fins al delta de l'Ebre (NE-SW).

-El sector nord, des de Collserola a les Gavarres, està construït per materials paleozoics, relleus suaus molt desgastats per l'erosió.

-El sector sud (a partir del Llobregat) està format per materials sedimentaris i de plegament.

-Hi trobem les següents unitats.

Serralada Prelitoral.

És la més extensa, amb cims com el de les Guilleries, el Montseny, Montserrat, les Muntanyes de Prades, els Ports,... que superen els 1.000 metres.

Serralada Litoral.

-Suaument ondulada.

-Cap altitud important: Montnegre, collserola, Montsià.

-En algun cas els massissos s'apropen tant a la costa que formen penya-segats (Garraf).

Entre les dues serralades s'obre la Depressió Prelitoral.

-Fossa tectònica.

-S'estén des de la Selva al Camp de Tarragona.

-Primer va estar ocupada pel mar, però els materials sedimentaris d'origen continental i marí la van anar reblint.

-És una àrea força poblada i un espai obert per a les comunicacions.

• Els rius que neixen (Gaià, Besos, Tordera,...) en aquestes serralades són de recorregut curt, cabal irregular i règim torrencial.

• El Llobregat és l'únic riu de cabal continu i l'únic d'origen pirinenc.

Depressió Central Catalana:

• Es tracta de la part oriental de la Depressió de l'Ebre.

• S'esten entre el Pirineus i le Serrlades Costaneres.

• Va ser ocupada pel mar i va emergir a causa de la sedimentació de materials d'origen fluvial (conglomerats, argiles) i d'origen marí (materials calcaris i dipòsits de sal).

• Així que el mar es va tancar, al llac interior s'hi van formar dipòsits de sal (Cardona, Súria) dipòsits calcaris (Almatret, Mequinensa) i guixos (Ponts).

• Té forma d'amfiteatre en pendent cap a Lleida.

• L'alternança de roques toves (Argiles) i dures (calcàries) fa que l'erosió dels rius hi formi una serie de relleus.

  • Altiplans (Segarra).

  • Conques excavades (la de Barberà, la d'Òdena).

  • Àmplies planes (Segrià, l'Urgell).

Costes Catalanes:

• Cap de Creus, golf de Roses i la Costa Brava confereixen varietat a la costa nord.

• Després continua una costa rectilínia i monotona a causa de l'existència de la plana litoral.

• La plana es estreta al Maresme i més ampla al Camp de Tarragona i als deltes (Tordera, Besos, Llobregat).

• Plana Litoral.

  • S'ha format amb els sediments dels rius mediterranis i els materials que aporten els corrents marins.

  • La població és elevada, perquè la terra és rica, el clima suau, s'hi fan moltes activitats econòmiques i hi ha bones comunicacions.

  • A les panes de la costa hi han crescut molts nuclis  urbans: Barcelona, Tarragona, Mataró.

  • De fet aquesta plana s’ha convertit en un continu urbà.