Relleu de la Península Ibèrica, Illes Balears i Canàries

Relleu de la Península Ibèrica

Meseta

El sòcol de la Meseta és un bloc format per materials antics del Precambrià i Paleozoic, plegats durant l'orogènia herciniana i arrasats i recoberts per sediments durant el Mesozoic.

L'orogènia alpina va fracturar aquest bloc i donar lloc a un relleu d'estructura germànica (estructura tectònica de fractures que presenten blocs aixecats (horts) i blocs enfonsats (gravens). Els horts corresponen als relleus interiors i els gravens a depressions com la del Duero, Tajo i Guadiana.

Relleus interiors

• Sistema Central: Format per materials paleozoics alçats per l'orogènia alpina.
• Monts de Toledo: Formats per materials precambrians i paleozoics. Es van formar durant l'orogènia alpina i presenten un relleu de tipus apalatxià.

Relleus perifèrics

• Monts de Lleó: Acullen depressions i conques com la fossa tectònica del Bierzo i traces de relleu glacial a l'àrea del Llac Sanabria.
• Serralada Cantàbrica: El sector occidental o asturià està compost per materials paleozoics plegats i fracturats durant l'orogènia herciniana i rejovenits per l'orogènia alpina, on predominen els materials calcaris. El sector oriental està format per dipòsits del Mesozoic i afectats durant l'orogènia alpina.
• Sistema Ibèric: El sòcol el composen materials precambrians i paleozoics afectats per l'orogènia herciniana, coberts durant el Mesozoic i plegats per l'orogènia alpina. Materials calcaris sedimentats durant l'era Mesozoica i erosionats després de l'orogènia alpina han afavorit l'aparició de formes de relleu càrstic com les dolines (depressions tancades de forma circular) o els congostos (valls estretes).
• Sierra Morena: Composta per materials paleozoics fracturats i elevats.

Relleus exteriors

• Massís Galaic: Format per materials paleozoics elevats durant l'orogènia herciniana i erosionats durant l'era Mesozoica. L'orogènia alpina va provocar la fractura en blocs i fosses, donant lloc a serres i valls profundes. Presenta formes arrodonides i pendents suaus a causa del desgast erosiu.
• Muntanyes Basques: Formades per materials mesozoics plegats i afectats per l'orogènia alpina, entre els quals predominen les roques calcàries. Relleus poc elevats i arrodonits, conseqüència de l'erosió.
• Pirineus: L'eix axial està format per materials paleozoics elevats per l'orogènia alpina i el Prepirineu per materials cenozoics i mesozoics, també aixecats per l'orogènia alpina.
• Sistema Mediterrani: Els relleus del sistema situats a l'est del Llobregat estan formats per materials paleozoics fracturats durant l'orogènia alpina, que va acabar definint el paisatge en horts germànics. A l'oest del Llobregat estan formats per sediments calcaris mesozoics.
• Sistema Bètic: Sistema muntanyós des de Gibraltar fins al Cap de la Nau, emergeix a l'aigua i després surt, formant les Illes Balears. Hi ha tres unitats peninsulars:
  • Serralada Subbètica: Materials mesozoics i cenozoics alçats per l'orogènia alpina (Sierra de Cazorla).
  • Serralada Penibètica: Materials paleozoics i roques calcàries mesozoiques (Sierra Nevada).
  • Depressió Intrabètica: Materials tous que formen barrancs, badlands, i materials calcaris que donen lloc a paisatges càrstics (Antequera).

Depressions

• Depressió de l'Ebre: Formada durant el període més recent del Cenozoic. Es va omplir de sediments continentals de l'aixecament de la Serralada Pirinenca.
• Depressió del Guadalquivir: Zona enfonsada durant l'orogènia alpina i plena de sediments cenozoics.

Illes Balears

Part emergida de la prolongació dels relleus bètics. Formada per cinc illes: Formentera, Cabrera, Eivissa, Menorca i Mallorca.

• Mallorca: Materials mesozoics i cenozoics que donen forma a les tres unitats de relleu de l'illa: Serra de Tramuntana, Serres de Llevant, i Depressió Central. Abunda el paisatge de modelat càrstic (coves).
• Menorca: Materials paleozoics i mesozoics al nord i calcaris del Miocè al sud.
• Eivissa: Materials mesozoics i cenozoics on afloren mantells de corriment (deformacions del plegament acompanyades de fractures com a conseqüència que les empenyen i les desplacen). Afloren roques calcàries.
• Formentera: Similar a la depressió mallorquina.

Illes Canàries

Arxipèlag d'origen volcànic situat a l'oceà Atlàntic, format entre finals del Mesozoic i el Cenozoic, conseqüència de la separació de la placa africana i sudamericana. Quan es va trencar, es van obrir esquerdes a la superfície de la placa africana i van permetre la sortida de material volcànic, que en contacte amb l'aigua es va solidificar i va formar les illes.

Relleu: Litologia volcànica, única a Espanya. La màxima activitat volcànica es troba als extrems i al centre (La Palma i Lanzarote, i centre de Tenerife). Diversos elements: massissos antics formats per antigues serralades volcàniques molt erosionades, dorsals volcàniques (relleus més joves amb edificis volcànics de tipus estrombolià, com a La Palma i El Hierro), calderes (depressions de forma circular envoltades de muntanyes, com a Tenerife), cons volcànics (muntanyes formades per l'acumulació de materials), i roques (acumulació de lava viscosa solidificada a la boca del cràter).