El Relleu de la Península Ibèrica: Formació i Característiques

Característiques del Relleu Peninsular

La Península Ibèrica, situada a l'extrem sud-oest d'Europa, presenta unes característiques de relleu particulars:

• Forma massissa: És àmplia, amb costes extenses, excepte les de Galícia.
• Elevada altitud mitjana: Està caracteritzada per la Meseta, un altiplà central que ocupa aproximadament tres quartes parts de la península, i per moltes serralades amb cims de més de 3.000 metres.
• Disposició perifèrica del relleu: Les grans serralades envolten la Meseta, dificultant-ne l'accés amb forts pendents i provocant un clima extremat a l'estiu i a l'hivern a l'interior.
• Espais naturals molt diferenciats: La varietat del relleu i la inclinació del territori generen una gran diversitat de paisatges.

Formació del Relleu Peninsular

El relleu actual de la Península Ibèrica és el resultat d'un llarg procés geològic que abasta diverses eres:

Era Precàmbrica

Està representada pel Massís Gallegoportuguès, que es va anar submergint sota el mar, on es van formar estrats.

Era Primària (Paleozoic)

Inicialment, gran part de la superfície actual de la península era mar. Les terres emergides formaven el Massís Gallegoportuguès. Els estrats formats es van plegar, donant lloc a roques metamòrfiques. Els relleus formats es van erosionar intensament, creant sòcols rígids. Durant aquesta era es va formar el Massís Ibèric, que constitueix el nucli de la Meseta.

Era Secundària (Mesozoic)

El Massís Ibèric es va cobrir d'aigua. Es va produir una intensa erosió i sedimentació al fons marí. Aquests sediments, incloent-hi restes d'organismes marins, van acabar formant roques calcàries.

Era Cenozoica (Terciari i Quaternari)

Terciari

Va ser un període de grans transformacions:

• Es van produir trencaments en els materials més rígids del sòcol (falles), generant depressions (fosses tectòniques) i blocs aixecats (horst). Aquests processos van donar lloc a serralades interiors com el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo.
• La Meseta Nord va quedar més elevada que la Meseta Sud.
• El plegament de materials sedimentaris acumulats a les vores del sòcol va formar les grans serralades perifèriques: el Sistema Ibèric, la part oriental de la Serralada Cantàbrica, els Pirineus, les Serralades Bètiques i les Serralades Litorals Catalanes.

Quaternari

Va ser un període dominat per l'erosió i la sedimentació. Es van formar les grans depressions de l'Ebre i del Guadalquivir, així com formacions costaneres com el delta de l'Ebre i les zones baixes de la depressió del Guadalquivir.

La Meseta

La Meseta Central és la unitat de relleu més extensa i important de la península. Es divideix en dues submesetes:

Submeseta Nord

És més alta que la Submeseta Sud. Està envoltada de muntanyes i travessada pel riu Duero. Hi predominen els materials argilosos. Presenta desnivells entre la Meseta i el pereplà (superfície amb pendents suaus i valls amples), cingleres (talls profunds del terreny) i congosts (valls estretes entre muntanyes).

Submeseta Sud

Té menys altitud que la Submeseta Nord. Està formada pels altiplans del Tajo i del Guadiana. Hi predominen els materials silicis. Ambdues submesetes es van formar a partir del sòcol de l'Era Primària i els sediments de l'Era Secundària.

Unitats Relacionades amb la Meseta

Al voltant de la Meseta trobem altres unitats de relleu:

Antic Sòcol

Correspon a les zones on afloren els materials antics i rígids de l'Era Primària. Hi predominen les roques dures (granit, pissarra). Presenta valls encaixades i, en alguns casos, muntanyes illa (massissos aïllats).

Conques Sedimentàries

Són depressions interiors formades per l'acumulació de sediments durant el Cenozoic. Hi predominen els estrats inferiors (sorres, argiles) i els estrats superiors (roca calcària, sovint amb restes orgàniques). Presenten relleus en costa i, en zones argiloses, badlands.

Serralades Interiors

Es van formar durant l'orogènesi alpina (Era Terciària) per la fractura i elevació del sòcol antic. Hi predominen els materials antics com granits, pissarres i marbres.

Sistema Central

Divideix la Meseta en dues parts (Submeseta Nord i Sud). És una zona molt elevada.

Muntanyes de Toledo

Divideixen la Submeseta Sud en dues parts (conques del Tajo i del Guadiana).

Vores Muntanyoses de la Meseta

Són les grans serralades que limiten la Meseta (Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric, Sierra Morena). Es van formar durant l'orogènesi alpina pel plegament de materials a les vores del sòcol i la fractura del sòcol mateix.