Relleu de la Península Ibèrica i Catalunya

La Meseta i les Serralades Interiors

La Meseta és la unitat de relleu més important de la Península Ibèrica per la seva extensió. És un gran altiplà lleugerament inclinat cap a l'Atlàntic i presideix gran part de la península. Està dividida en dos blocs: la Submeseta Nord i la Submeseta Sud.

La Submeseta Nord té una altitud mitjana de 800 m. La Submeseta Sud, amb una altitud mitjana de 500-700 m, està dividida pels Monts de Toledo. El Sistema Central travessa la Meseta i la divideix en aquestes dues submesetes.

El paisatge, monòton i uniforme, es veu trencat per la vall d'algun riu.

Unitats Relacionades amb la Meseta

Serralades interiors de la Meseta:

• Sistema Central: Compren diverses serralades, entre les quals destaca la Serra de Gredos, amb una altitud considerable.
• Monts de Toledo: Destaquen les muntanyes de Guadalupe, d'altitud modesta.

Vores Muntanyoses

La Meseta està envoltada per diverses serralades:

• Massís Galaic: Comprèn Galícia, una part d'Astúries i una part de Lleó. Té una extensió aproximada de 200 km. Són muntanyes de perfil suau i amb molta vegetació, a causa del clima plujós.
• Serralada Cantàbrica: Es divideix en dues parts: l'occidental, que ocupa bàsicament Astúries i és rica en minerals (ferro i carbó), i l'oriental, que ocupa una zona de Cantàbria, on les muntanyes perden altitud.
• Sistema Ibèric: Es divideix en dos sectors: el nord, amb muntanyes de més altitud, i el sud, amb serralades més baixes. El Sistema Ibèric aïlla la Meseta de la costa, condicionant-ne el clima.
• Sierra Morena: Des de la Meseta, sembla una muntanya de poca altitud, però des de la Depressió del Guadalquivir, el relleu sembla més alt. Va tenir importants jaciments miners, avui dia inactius. És l'únic pas per anar de la Submeseta Sud a Andalusia.

Serralades Exteriors

• Pirineus: Conjunt de muntanyes de més de 400 km de longitud, frontera natural entre Catalunya i França. Es divideix en dos eixos: el Pirineu Axial, més septentrional, on es troba el Pic d'Aneto, i el Prepirineu, més al sud, amb altituds menors, com la Serra del Cadí.

Serralades Litorals Catalanes

• Serralada Litoral
• Depressió Prelitoral
• Serralada Prelitoral

Serralades Bètiques

Ocupen la zona litoral andalusa mediterrània. Es divideixen en dues serralades:

• Serralada Penibètica: Situada vora la costa. Inclou Sierra Nevada, on es troba el Mulhacén, el pic més alt de la Península Ibèrica.
• Serralada Subbètica: Inclou la Serra de Cazorla.

Estan separades per una depressió.

Depressions de l'Ebre i del Guadalquivir

Ambdues depressions van estar ocupades pel mar i es van convertir en grans llacs, avui desapareguts.

• Depressió de l'Ebre: Encaixada entre el Prepirineu, el Sistema Ibèric i la Serralada Litoral. El riu Ebre la ressegueix i crea importants espais de regadiu. Desemboca al mar Mediterrani formant un delta.
• Depressió del Guadalquivir: Situada entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques. S'orienta cap a l'Atlàntic, on desemboca el riu Guadalquivir, formant aiguamolls i zones fèrtils. El riu rega grans extensions d'horta. A la desembocadura, hi ha aiguamolls i dunes, com les del Parc Nacional de Doñana.

Relleu Litoral de la Península Ibèrica

Costes Atlàntiques:

• Costa Cantàbrica: Predominen les formes altes i rectilínies, amb penya-segats.
• Costa Gallega: Caracteritzada per les ries, entrades del mar a la terra, riques en pesca.
• Costa Atlàntica Andalusa: Platges planes i sorrenques amb dunes, com al golf de Cadis.

Costes Mediterrànies:

• Costa Mediterrània Andalusa i Murciana
• Golf de València
• Litoral Català

Unitats de Relleu i Costes de Catalunya

Catalunya és un territori eminentment muntanyós, fronterer amb França i Andorra.

Pirineus

Amb més de 400 km de longitud, 250 dels quals a Catalunya, es divideixen en dues serralades paral·leles:

• Pirineu Axial: El més septentrional i alt. Amb els cims més alts de Catalunya, com la Pica d'Estats i el Puigmal. Té ports de muntanya elevats, com el Port de la Bonaigua, i antigues valls glacials en forma d'U.
• Prepirineu: Amb altituds menors (no arriben als 3000 m). Destaquen el Cadí i el Pedraforca. Les serres interiors s'apropen més al Pirineu Axial, mentre que entre les exteriors destaca el Montsec.

La Serralada Transversal

Connecta el Pirineu amb el Sistema Mediterrani i separa la Depressió Central de la plana de l'Empordà. Inclou la zona volcànica de la Garrotxa, amb més de 40 cons volcànics.

Serralades Costaneres (o Sistema Mediterrani)

S'estenen al llarg de la costa catalana, formant una doble muralla: la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral. La Prelitoral, de més altitud i extensió, inclou muntanyes com el Montseny, Montserrat i el Montsant. La Litoral, d'altitud més moderada, inclou el Montnegre i Collserola. Entre ambdues serralades, s'estén la Depressió Prelitoral, una de les zones més poblades de Catalunya.

La Depressió Central

És un territori enfonsat entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani, amb lleugera inclinació cap a Lleida. Els rius erosionen el terreny i formen altiplans, com la Segarra. La presència d'altiplans crea conques. El terreny pla afavoreix el cultiu de cereals, oliveres i arbres fruiters.

Les Costes Catalanes

S'estenen des del Cap de Creus, la zona més septentrional (Costa Brava), fins al Delta de l'Ebre. Al Cap de Creus hi ha petites cales, mentre que a la costa central i la Costa Daurada les platges són més planes, extenses i monòtones. Hi ha petits deltes, com el de la Tordera, el del Besòs i el del Llobregat, i el gran Delta de l'Ebre. El clima mediterrani del litoral català és un important factor d'atracció turística. La zona és molt poblada, amb algunes capitals de comarca importants situades al litoral, a causa de les bones comunicacions.