Relleu de la península Ibèrica

5. SERRALADES EXTERIORS

5.1. ELS PIRINEUS

Els Pirineus formen una alineació contínua de muntanyes d’uns 440 km que s’estén des del Golf de Biscaia fins al Cap de Creus. La serralada forma una sèrie d’alineacions paral·leles que, des de la part central, davallen en forma d’esglaons colossals. La serralada està formada per dues grans unitats: els Pirineus axials o centrals i el Prepirineu.

El Pirineu axial o central

És on es troben les altituds més notables (Aneto, 3404 m; Mont Perdut, 3355 m; i Pica d’Estats, 3142 m). A causa de la seva altitud, els ports de muntanya són escassos i de pas difícil. La part central està formada bàsicament per materials hercinians. S’hi mantenen les darreres restes de glaceres.

El Prepirineu

El Prepirineu, de menys altitud i de formes més suaus, el formen dues alineacions muntanyoses paral·leles a la zona central i materials secundaris calcaris:

• Serres interiors: arriben a més de 2500 m d’altitud. (Guara, Peña)
• Serres exteriors: amb altituds més modestes (Cadí, Montsec)

Entre aquestes dues serres s’obre la Depressió Mitjana Pirinenca (allargada, estreta i interrompuda per altres relleus).

5.2. SERRALADES LITORALS CATALANES

Estan separades dels Pirineus per una sèrie de falles i de terrenys volcànics. Configuren dues rengleres muntanyoses paral·leles a la costa i separades per una depressió longitudinal: la Serralada Prelitoral (Montseny, Turó de l’Home (1706 m)) amb unes altituds considerables i la Serralada Litoral amb una escassa altitud.

La part nord mostra materials paleozoics, restes del Massís Catalano-Balear, mentre que la sud la formen materials secundaris plegats, com el rocam calcari.

5.3. LES SERRALADES BÈTIQUES

Es van formar al llarg del moviment alpí. El Sistema Bétic està format per la Serralada Penibètica i la Serralada Subbètica, separades per una sèrie discontínua de foies (Antequera, p. ex.), reblides per sediments terciaris i quaternaris que donen lloc a un paisatge de badlands.

• Serralada Penibètica: situada vora de la costa i formada per materials del massís Bètico-Rifeny. En aquesta serralada hi trobem Sierra Nevada (Mulhacén, 3482 m), les serralades de Filabres i Estancias.
• Serralada Subbètica: s’estén des del Penyal de Gibraltar fins al Cap de la Nau, on se submergeix al mar Mediterrani i torna a emergir a les Illes Balears. S’hi alternen calcàries dures i margues més toves, que ofereixen un relleu trencat i irregular. Les serres que hi destaquen són la de Cazorla, Segura, Sagra i Magrina.

6. LES DEPRESSIONS DE L’EBRE I DEL GUADALQUIVIR

Entre les muntanyes exteriors a la Meseta i els relleus que l’encerclen s’estenen dues grans depressions en forma més o menys triangulars, solcades pels rius Ebre i Guadalquivir.

Les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir van ser ocupades pel mar i posteriorment reblides amb uns sediments que formaren relleus pràcticament horitzontals (relleus tabulars).

6.1. LA DEPRESSIÓ DE L’EBRE

La Depressió de l’Ebre queda encaixada entre els Prepirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes; té una longitud d’uns 380 km i una amplitud màxima de 150 km.

En un moment inicial, la depressió va estar ocupada pel mar, però després es va tancar i va formar un gran llac reblert lentament per materials continentals aportats pels rius o llacs. Els materials més gruixuts i durs sobresurten i formen torres rocoses, malls i moles calcàries, mentre que l’erosió desgasta els materials tous.

El riu Ebre recorre tota aquesta depressió. Al costat del curs del riu i dels seus afluents s’estén una xarxa de comunicacions i s’hi obren zones de regadiu importants. Finalment, l’Ebre s’obre pas entre les muntanyes de la Serralada Litoral Catalana, fins que desemboca al Mediterrani, on forma un delta.

6.2. LA DEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIR

La depressió del Guadalquivir s’estén entre la vora escarpada de Sierra Morena i les Serralades Bètiques. Es tracta d’una gran plana de forma triangular, d’uns 330 km de longitud per 200 km d’amplada a la costa, que s’estreny progressivament cap a l’est. L’altitud oscil·la entre els 150 i els 250 m.

La depressió, en un primer moment, va estar oberta al mar, però després es va convertir en un llac que es va anar reblint lentament mentre quedaven, prop de la costa, extenses zones d’aiguamolls pantanoses.

La depressió és travessada pel riu Guadalquivir, que passa a prop de Sierra Morena.

El Guadalquivir rega extenses zones d’horta i desemboca al Golf de Cadis, on forma una zona d’aiguamolls. Al voltant dels aiguamolls hi ha una ampla franja de dunes formades pels vents de procedència atlàntica.