Relleu de la Meseta: Característiques i Unitats

Unitats de relleu de la Meseta i característiques

1. Antic sòcol paleozoic: Constitueix la base geològica més antiga de la Meseta.

Aquesta zona està composta principalment per roques com el granit, així com altres tipus de roques formades per processos naturals al llarg de milions d'anys. Es distingeix per terrenys que són relativament plans i elevats en comparació amb altres zones de la regió.

2. Conques sedimentàries: Són àrees on els sediments es van acumulant gradualment amb el pas del temps. Aquestes zones tenen una topografia més plana en comparació amb les àrees muntanyoses, i sovint estan associades amb la presència de rius i embassaments. A més, les conques sedimentàries solen ser riques en sòls fèrtils, cosa que les converteix en zones crítiques per a l'agricultura.

3. Serralades interiors: Són conjunts de muntanyes que travessen la Meseta, dividint diverses regions de la península Ibèrica. Exemples notables inclouen la Serralada Central i la Serralada Ibèrica. Amb les seves elevacions notables i la seva topografia accidentada, exerceixen una influència significativa sobre la geografia i el paisatge de la regió.

4. Vores muntanyoses: Aquestes regions muntanyoses envolten la Meseta, actuant com a frontera natural entre les terres interiors i les costes. Són una característica destacada de la geografia d'Espanya i Portugal. Exemples notables inclouen la Serralada Bètica a l'est d'Espanya, amb paisatges diversos que abasten muntanyes, canons i coves.

Comunicacions en la Meseta: El relleu majoritàriament pla de la Meseta afavoreix les comunicacions, ja que permet la construcció de carreteres, ferrocarrils i altres infraestructures de transport de manera recta i plana. Això simplifica la connexió entre ciutats i regions sense les complicacions de muntanyes o terreny accidentat, impulsant el desenvolupament econòmic i facilitant el flux de mercaderies i persones a través de la Meseta.

Diferència entre els materials que formen els Pirineus Centrals dels Prepirineus: Els Pirineus Centrals tenen una estructura geològica amb blocs fallats i materials antics com granits i calàries, amb cims que superen els 3000 metres. El seu paisatge inclou formes suaus, planes elevades i valls glacials. Els Prepirineus, en canvi, estan dominats per roques calcàries sedimentàries plegades i fallades. Es divideixen en serres interiors i exteriors amb paisatges muntanyosos. La seva altitud és més modesta.

Depressió: Una depressió és una àrea de terreny que es troba a una altitud més baixa que les terres adjacents, creant una conca o conca endorreica on l'aigua acumulada pot no tenir una sortida directa al mar. Un exemple a Espanya és la Depressió de l'Ebre, una gran conca endorreica situada al nord-est del país que recull les aigües del riu Ebre i altres rius i rieres, sense una connexió directa amb l'oceà. Aquesta depressió és coneguda per la seva fertilitat i importància agrícola.

Sistema muntanyós pertany l’illa de Menorca: L'illa de Menorca, situada a les Balears, forma part de la Serralada Litoral Catalana. Aquest sistema muntanyós s'estén fins a l'illa, tot i que presenta una característica única: una part submergida al mar. Això significa que, tot i pertànyer a la Serralada Litoral Catalana, Menorca té un relleu específic que combina zones muntanyoses i costes marítimes, donant-li una geografia diversa i única a l'arxipèlag balear.

Per què el relleu de les illes Canàries és complex: El relleu de les illes Canàries es considera complex per la seva diversitat geològica i topogràfica. Aquest arxipèlag volcànic té una sèrie d'illes amb diferents edats geològiques i etapes de formació. Hi ha volcans actius com el Teide a Tenerife, que és el pic més alt d'Espanya. També hi ha altres tipus de terreny com penya-segats costaners, valls i conques. Aquesta complexitat és el resultat de l'activitat volcànica, l'erosió i altres processos geològics al llarg del temps, donant lloc a un paisatge únic i variat.

Característiques del relleu peninsular espanyol: El relleu peninsular ha estat comparat amb una fortalesa.

Les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera són fragments emergits de la Serralada Subbètica, i domini rocam calcari:
Mallorca: -- al nord s‟eleva la Serra de Tramuntana, amb altituds considerables (Puig Major, 1445m) i penya-segats. -- Serra de Llevant altituds més modestes (Son Morell, 562m) i s‟enfonsen al mar per emergir a l‟illot de Cabrera. -- Entre ambdues, una ampla depressió central de relleu ondulat, formada per al·luvions, sobre sòls argilosos on hi prospera l‟agricultura. --- als extrems de la depressió, badia de Palma i les badies d’Alcúdia i Pollença. -- Eivissa i Formentera, unides fins al quaternari. Relleu muntanyós i plana que ocupa el sud d‟Eivissa i gran part de Formentera

Unitat morfoestructural: és una porció de l'espai geogràfic que comparteix característiques similars en termes de la seva estructura i forma. Erosió: és el procés natural mitjançant el qual es desgasta i es du a terme a causa de la degradació de la superfície de la Terra a causa de l'acció de factors com l'aigua, el vent, el gel o la gravetat. Sedimentació: és el procés en el qual partícules de roca, terra o materials orgànics es dipositen en una superfície després d'haver estat transportades per agents naturals com l'aigua o el vent. Orogènesi: és el conjunt de processos geològics que condueixen a la formació de cadenes muntanyoses a través de la col·lisió i deformació de plaques tectòniques. Falla: és una fractura o zona de ruptura a l'escorça terrestre on els blocs de roques s'han desplaçat en relació l'un amb l'altre. Meseta: és una elevació extensa de terreny pla o lleugerament inclinat que es troba a gran alçada sobre el nivell del mar. Sòcol: és una plataforma o base rocosa sobre la qual es recolzen els relleus muntanyosos. Glacial: són grans masses de gel que es mouen lentament sobre la superfície de la Terra, en les serralades més elevades. Terrassa fluvial: és una superfície plana o lleugerament inclinada formada per sediments dipositats per un riu. Badland: (Serra Morena, Serralades Bètiques, Submeseta). Terreny sedimentari sense coberta vegetal, amb petites rieres d'aigua i sòls rics en argila, propensos a una forta erosió a causa de la manca de vegetació. Aiguamoll: (Depressions). Terreny impermeable i pla amb herbes, en un entorn d'aigües someres. Relleu tabular: Relleu estructural format per capes horitzontals d'estrats resistents a l'erosió, limitat per una cornisa, un cingle o un talús abrupte. (Costes atlàntiques) Delta: Formació geogràfica creada per l'acumulació de sediments a la desembocadura d'un riu. Albufera: Una llacuna salada d'escassa profunditat a prop de la costa, separada del mar per una barra de sorra, però amb connexió amb el mar a través de diverses entrades.