Relleu, Indústria i Geologia d'Espanya

Característiques del Relleu Espanyol

Relleu: Conjunt de formes que té la superfície terrestre. Aquestes formes del relleu són dinàmiques, de manera que es van construint i destruint amb el pas de milions d'anys.

Unitats morfoestructurals: Disposició i forma que adopten els relleus com a resultat de la seva formació geològica.

Orogènesi: Moviments de l'escorça terrestre que donen lloc a la formació de serralades.

Relleu hercinià: Relleu format durant l'era primària o paleozoica quan es van plegar els materials dipositats durant milions d'anys al mar que estava situat al voltant de les úniques terres emergides de la Península Ibèrica.

Sòcols: Relleu format durant l'era primària. Són els més antics de la península i estan formats per roques molt rígides que, en moviments posteriors, no es pleguen sinó que es fracturen en blocs.

Aqüífer: És aquella àrea sota terra on l’aigua de la superfície s’escola i s’emmagatzema. De vegades es mou lentament cap al mar i forma corrents subterranis d’aigua (bossa d’aigua que hi ha a les capes subterrànies).

Embassament: Extensió d’aigua emmagatzemada artificialment mitjançant la construcció d’una presa. Amb la construcció d’embassaments es pretén regular els cabals dels rius, regar, produir energia elèctrica i satisfer el proveïment urbà i per a usos industrials.

Conca hidrogràfica: És el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu.

Sòl: És la capa més superficial de l’escorça terrestre formada per la descomposició de roques, pels canvis bruscos de temperatura i per l’acció de l’aigua, del vent i dels éssers vius.

Xerosòls: o sòls grisos, per la seva tonalitat. Són els sòls que trobem a les zones de climes semiàrids. Són sòls pobres en matèria orgànica. Mancats d’aigua, suporten una vegetació escassa perquè no s’aprofiten pel conreu, però si es reguen són bastant fèrtils.

Recursos: Qualsevol matèria o energia que la humanitat pot obtenir a partir del medi ambient físic per tal de cobrir les seves necessitats biològiques o satisfer les seves necessitats socials.

Característiques principals

1. Forma massissa, determinada per l'amplada i l'extensió de les costes.
2. Elevada altitud mitjana deguda a:
   • Un extens altiplà central (tres quartes parts del territori).
   • Nombroses serralades que travessen el territori.

   L'altitud mitjana és de 660m (només l'1,11% per sota dels 200m).

3. Disposició perifèrica del relleu:
   • Dificulta l'accés a la Meseta.
   • Impedeix la influència climàtica del mar a l'interior.

Característiques de la Indústria Espanyola

• Millora dels processos de fabricació, però productivitat baixa respecte a la UE.
• Activitats industrials concentrades en polígons industrials; tendència a la creació de polígons mixtos.
• Creixement dels sectors relacionats amb les noves tecnologies: informàtica, aeronàutica, biotecnologia.
• Creixement de la inversió industrial amb la creació de parcs tecnològics (centres clau per a la R+D), encara que la mitjana està per sota de la UE.
• Canvis en la contractació laboral: especialització i inversió tecnològica. Mà d'obra qualificada.
• Liberalització dels mercats, eliminació d'aranzels i taxes; inserció d'Espanya al mercat global (globalització econòmica).
• Privatització d'empreses públiques (Telefónica, Repsol, Endesa, Aceralia). Aquesta privatització no ha generat una lliure competència plena.
• Predomini de les PIMES, que s'adapten millor a les demandes del mercat, però tenen més dificultats per renovar-se tecnològicament. Extensió de la subcontractació.
• Diversificació i dinamització de la indústria. Predomina la indústria transformadora i la construcció.

Formació Geològica del Relleu d'Espanya

Resultat de:

1. La posició de la microplaca ibèrica (entre la placa Euroasiàtica i l'Africana).
2. Processos en les diverses eres geològiques:

• Era Primària (Paleozoica): Les terres emergides (Massís Gallec) van dipositar sediments al mar. Durant el Carbonífer, aquestes terres es van plegar (Plegament hercinià), formant roques metamòrfiques (pissarres, granits, etc.). Aquests relleus van ser erosionats, formant sòcols.
• Era Secundària (Mesozoica): Els materials dels relleus hercinians van ser erosionats i dipositats en fons marins, formant roques calcàries.
• Era Cenozoica:
  • Terciari: La placa africana va empènyer la microplaca ibèrica contra la placa euroasiàtica, causant el plegament alpí. Els sòcols hercinians es van fracturar (formant el Sistema Central, Muntanyes de Toledo, etc.). Els materials sedimentaris es van plegar (Sistema Ibèric, Serralada Cantàbrica). Es van formar els relleus exteriors (Pirineus, Serralades Litorals Catalanes, Serralades Bètiques).
  • Quaternari: Erosió dels relleus alpins i sedimentació en zones baixes, formant la Depressió de l'Ebre, la Depressió del Guadalquivir i les planes litorals.