Relleu d'Espanya: Serralades, Depressions i Illes

Relleu d'Espanya

1. La Meseta

1.1 Submeseta Nord

Altitud mitjana de 800 m. Recorreguda d'est a oest per la xarxa fluvial del Duero.

1.2 Submeseta Sud

Altitud mitjana de 600 m. Dividida en dos altiplans pels Monts de Toledo: al nord, recorreguda pel riu Tajo, i al sud, pel Guadiana.

1.3 Serres Interiors

Sistema Central: Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata. Alçada màxima de 2.592 m al pic d'Almanzor. El port de Somosierra comunica els dos altiplans.

Monts de Toledo: Alçades mitjanes de 1.400 m.

2. Vores Muntanyoses

2.1 Massís Galaicolleonès

Altitud mitjana inferior a 500 m. Format per materials antics fracturats en blocs. Formes suaus a causa de l'erosió.

2.2 Serralada Cantàbrica

Grans desnivells a la façana cantàbrica.

Massís Asturià (oest): Blocs antics trencats, ric en minerals (carbó, ferro, mercuri, antimoni). Peña Ubiña (2.417 m).

Serralada Cantàbrica (est): Predomini de relleus plegats amb crestes i cims, de materials sedimentaris (gresos, conglomerats, calcàries). Pics d'Europa (2.658 m), Peña Prieta (2.536 m).

2.3 Sistema Ibèric

De nord-oest a sud-est. El sector nord separa la Meseta de la Depressió de l'Ebre: Serra de la Demanda (2.270 m), Pics d'Urbion, Serra del Moncayo (2.316 m) amb morfologia de falles.

Al sector sud: Monts Universals, Serranía de Conca (1.840 m) i Serra d'Albarracín a la part interior; serres de Javalambre (2.020 m), Gúdar (2.019 m) i el Maestrat a l'exterior.

2.4 Sierra Morena

Graó que separa la Meseta de la Depressió del Guadalquivir. Altitud de 700 m vista des de la Meseta, però 1.200 m vista des de la Depressió, amb un fort desnivell fins als 200-100 m de la depressió. Pas de Despeñaperros.

Rica en jaciments minerals: carbó a Peñarroya, mercuri a Almadén, coure a Riotinto (actualment no explotats).

3. Depressions Exteriors

3.1 Depressió de l'Ebre

380 km de longitud i 150 km d'amplada màxima. Situada entre el Sistema Ibèric, el Prepirineu i la Serralada Costera Catalana.

Antic mar i després llac, ha rebut sediments dels rius (gresos, conglomerats, margues, guixos, sals, calcàries). Alternança d'altiplans de materials durs amb conques fluvials de materials tous. Recorreguda pel riu Ebre, que desguassa al Mediterrani formant un delta. Fortament humanitzada: regadius, ciutats, zones industrials, comunicacions.

3.2 Depressió del Guadalquivir

Forma triangular, 330 km de longitud, 200 km d'amplada al litoral, altitud entre 100 i 200 m. Oberta al mar i després convertida en llac, es va omplir de sediments, formant zones pantanoses al litoral. Recorreguda pel riu Guadalquivir, amb acció erosiva als vessants de Sierra Morena. Desguassa al golf de Cadis, en una zona d'aiguamolls amb dunes formades pels vents atlàntics.

4. Serralades Exteriors

4.1 Pirineus

440 km de longitud, del Golf de Biscaia al Cap de Creus, amb amplades màximes de 100 km. Màximes altituds al Pirineu axial o central: Aneto (3.404 m), Mont Perdut (3.355 m) i Pica d'Estats (3.143 m). Materials antics, amb crestes i relleus glacials.

Prepirineu: Menor altitud, materials calcaris, formes arrodonides. Serres interiors (Guara, Peña, Cadí) superen els 2.500 m; serres exteriors (Montsec) amb altituds més moderades.

4.2 Serralada Litoral Catalana

Dues línies muntanyoses paral·leles a la costa, separades per una depressió (fossa tectònica). Serralada Prelitoral: 1.706 m (Turó de l'Home) al Montseny. Serralada Litoral: mitjana de 500 m. Materials paleozoics al nord i calcaris al sud.

4.3 Serralades Bètiques

Formades durant el moviment alpí. Serralada Penibètica i Serralada Subbètica, separades per depressions o hoyas (Baza, Guadix, Antequera, Granada) amb materials terciaris i quaternaris, i paisatge de badlands.

Serralada Penibètica: Prop del litoral, materials antics elevats pel moviment alpí. Sierra Nevada: Veleta (3.398 m) i Mulhacén (3.481 m), el cim més alt de la península.

Serralada Subbètica: Des de Gibraltar fins al cap de la Nau, on s'enfonsa al mar i ressorgeix a les Balears. Materials sedimentaris calcaris. Serres de Cazorla, Segura i Sagra.

5. Arxipèlags

5.1 Arxipèlag Balear

Mallorca, Eivissa i Formentera: terrenys emergits de la Serralada Subbètica, amb predomini de materials calcaris. Serra de Tramuntana (Puig Major, 1.455 m) al nord de Mallorca, amb penya-segats (Formentor). Serra de Llevant (Son Morell, 552 m). Depressió central entre ambdues serres, que acaba a les badies d'Alcúdia i Pollença al nord, i a la de Palma al sud.

Menorca: Tramuntana (nord) amb materials paleozoics i baixa altitud. Migjorn (sud) amb materials calcaris i relleu pla.

5.2 Arxipèlag Canari

Origen a la Gran Dorsal Atlàntica. Relleu irregular i complex, amb formes volcàniques: cons, calderes, colades, cingles, platges i planes amb sediments volcànics.

Illes orientals (Lanzarote i Fuerteventura): força planes. Illes occidentals (Tenerife, La Palma, La Gomera, El Hierro i Gran Canària): muntanyoses. Teide (3.718 m), volcà actiu i cim més alt d'Espanya. La Gomera i Gran Canària: forma circular, enormes volcans.