Relleu d'Espanya: Serralades i Depressions Exteriors

Serralades Exteriors a la Meseta

Les serralades exteriors són unitats de relleu separades de la Meseta. En formen part:

Muntanyes Basques

(Paisatge: Càrstic) Es troben al nord de la Península, entre la serralada Cantàbrica i els Pirineus. Estan formades per calcàries mesozoiques plegades per l’orogènia alpina. Presenten relleus suaus i ondulats a causa de la forta erosió. Són muntanyes de poca altitud. Destaquen els cims d’Aixuri i Peña Garbea.

Els Pirineus

(Paisatge: Càrstic) Serralada que uneix la Península Ibèrica amb el continent europeu. Segueixen una direcció O-E durant 400 km, des del Golf de Biscaia fins al Cap de Creus, amb pocs passos transversals. Estan formats per calcàries, margues i argiles.

Estructura dels Pirineus

La seva estructura està constituïda per tres blocs:

• Pirineu Axial
• Prepirineu
• Depressió Mitjana

Les Serralades Litorals Catalanes

(Paisatge: Càrstic al sud i Granític al nord) Estan formades per dues cadenes de muntanyes d’altituds mitjanes que s’allarguen paral·leles a la costa mediterrània, s'estenen des del Pirineu Oriental fins a la vall de l'Ebre.

Litologia

Litogràficament podem distingir dues zones:

• Materials paleozoics al nord (granits i pissarres), restes del vell massís hercinià.
• Materials mesozoics (calcàries) al sud, plegats en l’orogènia alpina.

Estructura

Respecte a la seva estructura, hi ha 3 zones:

• La Serralada Prelitoral: (a l’interior) més alta. Les serres més importants són les de Montserrat i Montseny.
• La Serralada Litoral: és la més propera a la costa i d’escassa alçada.
• Depressió Prelitoral: fossa tectònica entre les dues serralades, que es va reblir amb materials terciaris i quaternaris.

Les Serralades Bètiques

(Paisatge: Càrstic i Granític) Es localitzen al sud de la Península i estan formades per dues cadenes de muntanyes quasi paral·leles, però d’altitud diferent.

• La Serralada Penibètica: situada vora la costa, està formada per materials de l’antic massís hercinià Beticorifeny. En aquesta serralada s’hi troben els cims més alts de la Península: el Mulhacén i el Veleta.
• La Serralada Subbètica: es localitza en paral·lela a la Serralada Penibètica i està formada per materials secundaris. Està constituïda per un conjunt de serres: Cazorla, Segura i Sagra.
• Depressió Intrabètica: localitzada entre els dos conjunts, està fragmentada en diverses depressions petites, reblides amb materials terciaris, que donen lloc a un paisatge de"badland" donada l’aridesa d'aquesta zona (per exemple: Granada, Baza).

Depressions Exteriors de la Meseta

Les constitueixen grans extensions de terres planes de poca altitud.

La Depressió de l'Ebre

S'estén entre els Pirineus, les Serralades Litorals Catalanes i el Sistema Ibèric. Ocupa el lloc on va estar l’antic massís de l'Ebre en l’Era Primària.

Evolució

• Era Primària: massís de l'Ebre.
• Era Secundària: va ser erosionat fins a quedar pràcticament cobert pel mar.
• Era Terciària: s'enfonsa mentre s'elevaven les serralades alpines amb l’orogènia alpina.

L'Ebre i els seus afluents han realitzat una potent acció erosiva sobre aquests materials, resultant les següents formes:

• Els somontans o piemonts pirinenc i ibèric: són terres planes, entre les serres exteriors i el centre de la depressió. En ells es formen:
  • Els Malls: torres rocoses individualitzades per l'erosió.
  • Les Foies: depressions creuades per l'erosió.
• Al centre de la depressió: és un relleu de moles o planes on es conserven les calcàries sobre els materials tous.

La Depressió del Guadalquivir

Superfície triangular, oberta al mar, que va des de Jaén fins a l’oceà Atlàntic, entre Sierra Morena i els Sistemes Bètics. A la fi del Mesozoic era un braç de mar que unia l'Atlàntic i el Mediterrani. L’orogènia alpina va crear un golf tancat que es va anar farcint amb sediments marins. El predomini de les argiles dona lloc a camps suaument ondulats.