El Relleu d'Espanya: Característiques i Evolució Geològica

Característiques generals del relleu espanyol

Definició bàsica: el relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. És el resultat de l’acció combinada de forces internes i externes.

• Internes: aixequen, fracturen o pleguen l'escorça terrestre → orogènesi (creació de muntanyes per moviments interns de la terra) i terratrèmols.
• Externes: modelen la superfície amb erosió, transport i sedimentació → aigua, vent, gel i acció humana.

Dades generals del territori

• Superfície: 505.989 km² (4t país més gran d'Europa).
• Forma: compacta i massissa → costa poc retallada.
• Costes: entre 4.000 i 5.000 km de longitud.
• Altitud mitjana: 660 m (superada només per Suïssa amb 1.800 m).
• Clima interior: continental → les serralades perifèriques frenen la influència del mar.

Factors que defineixen el relleu espanyol

1. Elevada altitud mitjana deguda a: la presència de la Meseta Central (quasi la meitat del territori) i moltes serralades amb cims superiors als 3.000 m.
2. Disposició perifèrica del relleu: la majoria de les muntanyes envolten la Meseta, fet que provoca una mala comunicació entre l'interior i la costa.
3. Gran diversitat geològica: presència de roques antigues, sediments i materials volcànics.
4. Relleu complex i variat: alternança de planures, altiplans, muntanyes i depressions.

Unitats morfoestructurals

Són les grans parts del relleu segons com es van formar:

El Sòcol

• Planures o altiplans formats a l'era primària (Paleozoic).
• Provenen de serralades antigues erosionades.
• Materials rígids i durs com el granit i la pissarra.
• Presenten penillanures (planures suaus), blocs aixecats (horsts) i enfonsats (grabens) per fracturació.

Massissos antics

• Muntanyes baixes amb cims aplanats.
• Formades a l'era terciària per reactivació d'un sòcol antic.
• Materials antics (paleozoics) i rígids (silicis).
• Si el material és moll, es plega i el sòcol puja; si és dur, es trenca.

Serralades de plegament

• Formades durant l'era terciària (orogènia alpina).
• Sediments marins que es van plegar; materials calcaris.
• Formen muntanyes altes, escarpades i amb forts pendents.
• Tipus:
  • Serralades intermèdies: a les vores del sòcol (ex. Sistema Ibèric).
  • Serralades alpines: en fosses marines profundes (ex. Pirineus).

Conques sedimentàries (depressions)

• Zones enfonsades plenes de materials argilosos i calcaris.
• Estructures horitzontals o en costa.
• Tipus:
  • De sòcol: enfonsament d'un bloc antic, després reblert (ex. Duero, Tajo, Guadiana).
  • Prealpines: paral·leles a serralades alpines (ex. Ebre, Guadalquivir).

Evolució geològica de la Península

1. Era Precàmbrica: existia un sòcol antic (antic massís gallec) cobert pel mar, amb dipòsits de gresos i argiles als fons marins.
2. Era Primària (Paleozoic): orogènia herciniana (fa 300 milions d'anys). Es formen grans serralades que després són erosionades fins a formar altiplans (sòcol). Neix el Massís Ibèric, base de la Meseta Central.
3. Era Secundària (Mesozoic): el Massís Ibèric oriental es submergeix sota la mar de Tetis (antic mar entre Àfrica i Europa). Es formen dipòsits sedimentaris marins i les zones emergides pateixen una forta erosió.
4. Era Terciària (Cenozoic): orogènia alpina (fa 50 milions d'anys). Plegament dels sediments marins (Pirineus, serralades Bètiques) i fractura del sòcol hercinià (la Meseta Nord queda més alta que la Meseta Sud). Es produeix un basculament cap a l'oest, fent que els rius desemboquin a l'Atlàntic.
5. Era Quaternària: erosió glacial i fluvial que modela el relleu actual. Es formen depressions (Ebre i Guadalquivir) i planures litorals.

Plecs, falles i agents d'erosió

Plecs i plegaments

Es produeixen quan les roques es doblen sense trencar-se. Els tipus principals són l'anticlinal (muntanyeta o corba convexa) i el sinclinal (vall o corba còncava).

Falles

Són fractures en les roques per moviments de plaques. Es divideixen en horst (si el bloc puja) i graben (si el bloc baixa).

L'erosió i els seus agents

L'erosió és el desgast de les roques pels agents externs, provocant el transport i la sedimentació dels materials:

• Aigua: cava rius, valls i lleres (ex. Delta de l'Ebre).
• Gel: forma valls glacials i circs (ex. Pirineus i Gredos).
• Vent: erosiona zones sense vegetació (ex. interior de l'Ebre).
• Humans: accelerem l'erosió mitjançant la tala i l'agricultura intensiva.

Dominis litològics a Espanya

• Silici: granit, pissarra, quarsita i gneis. Prové de l'era precàmbrica; és un material dur que es trenca.
• Calcari: calcària. És soluble a l'aigua (relleu kàrstic) i es plega. Format a l'era terciària (orogènia alpina).
• Argilós: argiles, margues i guixos. Materials recents (Quaternària/Terciària), horitzontals, poc resistents i aptes per a l'agricultura.
• Volcànic: basalts i piroclasts.