Relleu i Climes d'Espanya: Guia Completa de Geografia Física

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,26 KB

El Relleu de la Península Ibèrica: Introducció

El relleu és el conjunt de formes que té la superfície de la Terra: muntanyes, planes, valls, etc. La Península Ibèrica (on es troba Espanya) té una forma massissa i elevada, amb una altitud mitjana de 660 m, una de les més altes d’Europa. Té costes poc retallades (poques badies i ports naturals), excepte a Galícia, on hi ha les ries (entrades del mar).

El seu centre és una gran zona elevada: la Meseta Central, envoltada de muntanyes. Això provoca que:

  • Hi hagi climes extrems (fred a l’hivern, calor a l’estiu).
  • Les comunicacions i l’agricultura siguin més difícils.

En conjunt, hi ha molta varietat de paisatges: muntanyes, altiplans, depressions i costes diferents.

La Meseta Central i les Serres Interiors

La Meseta: Nucli Central de la Península

És el nucli central de la Península (ocupa el 45% del territori). És molt antiga: es va formar fa milions d’anys i després es va trencar en blocs. Està feta de roques dures (granits, pissarres, gneis) i coberta de sediments. Té una altitud mitjana de 500 a 850 m, i està inclinada cap a l’oest, per això els grans rius (Duero, Tajo, Guadiana) desemboquen a l’Atlàntic. El relleu és suau, però amb algunes serres i valls.

La Submeseta Nord

La Submeseta Nord està entre la Serra Cantàbrica i el Sistema Central. Té uns 800 metres d’altitud i un relleu pla cobert per sediments. El riu Duero la travessa formant valls. El clima és fred a l’hivern i calorós i sec a l’estiu. Hi ha camps de cereals i poca població.

La Submeseta Sud

La Submeseta Sud està situada entre el Sistema Central i Sierra Morena. Té entre 500 i 700 metres d’altitud i està dividida per les Muntanyes de Toledo. El relleu és suau, amb grans planes com la Manxa. Els sòls són argilosos i s’hi cultiva sobretot de secà. Els rius tenen un curs lent.

Serres Interiors de la Meseta

Sistema Central

El Sistema Central travessa la Meseta d’oest a est (de Portugal a Guadalajara). Té uns 600 km de longitud i està format per granits i pissarres (sòcol hercinià), elevat durant l’orogènesi alpina. Presenta cims de més de 2.500 m (pic Almanzor, 2.591 m). Divideix la Meseta en nord i sud. El relleu és abrupte, amb valls profundes i ports (Somosierra, Navacerrada). El clima és de muntanya, fred i amb pluges abundants.

Muntanyes de Toledo

S’estenen entre els rius Tajo i Guadiana, amb uns 300 km de longitud. Són muntanyes baixes (1.200-1.400 m). Estan formades per materials antics reactivats per l’orogènesi alpina. Són la divisòria d’aigües entre les conques del Tajo i del Guadiana. El relleu és suau i arrodonit, amb valls amples i passos naturals.

Les Grans Unitats Exteriors a la Meseta

Pirineus

Serralada situada al nord-est peninsular, formant frontera amb França. S’estén uns 450 km d’oest a est, amb cims molt elevats com l’Aneto (3.404 m). Presenta un relleu abrupte i alpí, amb cims nevats, valls profundes i restes glacials. Actua com una barrera natural que separa l’Espanya atlàntica de la mediterrània.

Serralades Costaneres Catalanes

S’estenen paral·leles al litoral mediterrani, des del massís del Port fins a prop de Barcelona. Es divideixen en dues alineacions:

  • La Prelitoral, més alta (Montseny, 1.712 m).
  • La Litoral, més baixa i propera al mar.

Entre elles hi ha planes i depressions ocupades per conreus i ciutats. El relleu és suau i escalonat, amb contrast entre les muntanyes i les planes costaneres.

Serralada Bètica

Ocupa el sud i sud-est peninsular, des de Cadis fins a Alacant, amb més de 600 km de longitud. Té dues grans unitats:

  • La Penibètica, amb cims molt alts com el Mulhacén (3.479 m) i el Veleta (3.396 m).
  • La Subbètica, més interior i calcària, amb serres com les de Cazorla o Grazalema.

Entre elles hi ha valls i depressions tancades com les de Guadix i Baza.

Depressions Exteriors

Depressió de l’Ebre

Situada entre els Pirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Costaneres Catalanes, ocupa uns 40.000 km². Té una altitud mitjana d’uns 200 m i forma una àmplia plana travessada pel riu Ebre fins al Mediterrani. Els materials argilosos i calcaris donen lloc a relleus suaus i ondulats. El clima és continental i sec, però el regadiu permet una agricultura molt productiva.

Depressió del Guadalquivir

S’estén entre Sierra Morena i la Serralada Bètica, obrint-se cap a l’Atlàntic. Té uns 600 km de longitud i fins a 200 km d’amplada. L’altitud és molt baixa, inferior als 200 m, i el relleu és pla i obert. El riu Guadalquivir recorre tota la depressió formant una extensa plana al·luvial. El clima és càlid i mediterrani, afavorint conreus de regadiu com el blat, el cotó o l’olivera.

Les Costes Peninsulars

Costa Atlàntica

És llarga i irregular, sobretot al nord-oest (Galícia), on destaquen les ries, valls fluvials inundades pel mar. Cap al sud, les costes esdevenen més rectilínies i baixes, amb platges sorrenques i dunes (Huelva, Cadis). És un litoral obert i exposat als temporals, amb contrast entre penya-segats i grans planes costaneres.

Costa Mediterrània

És més tancada i lineal, amb poques entrades excepte als golfs de València i Múrcia. Té platges fines, badies i deltes com el de l’Ebre. En zones com la Costa Brava o la Costa del Sol, les muntanyes arriben fins al mar formant cales i penya-segats. El clima és suau i assolellat, fet que afavoreix el turisme i la urbanització.

Relleu Insular

Relleu de les Illes Balears

Les Balears formen part de la continuació submergida de la Serralada Bètica. Mallorca destaca per la Serra de Tramuntana (Puig Major, 1.445 m) i el Pla de Mallorca, una zona plana central. Menorca és més baixa i erosionada, amb contrast entre el nord paleozoic i el sud calcari. Eivissa i Formentera presenten relleus suaus amb cales i penya-segats. El clima és típicament mediterrani.

Relleu de les Illes Canàries

Arxipèlag volcànic situat a l’Atlàntic, davant del nord d’Àfrica. Està format per set illes principals, amb relleus abruptes, calderes i cons volcànics. El punt més alt és el Teide (3.718 m, Tenerife). El clima és subtropical i suau durant tot l’any, influït pels vents alisis.

Relleu de Catalunya

Catalunya presenta una estructura en franges paral·leles. Al nord s’aixequen els Pirineus catalans, amb cims de més de 3.000 m i valls glacials profundes. Entre aquests i les Serralades Costaneres Catalanes hi ha la Serralada Transversal, amb relleus mitjans i arrodonits com el Puigsacalm (1.514 m). Al centre s’estén la Depressió Central, part de la conca de l’Ebre, amb turons suaus i zones agrícoles. Al litoral es troben les Serralades Costaneres Catalanes, formades per dues alineacions —la Litoral i la Prelitoral— separades per depressions com el Vallès o el Penedès.

Glossari de Termes Geogràfics

Relleu: Conjunt de formes que té la Terra, com muntanyes, valls o planes.

Erosió: Procés pel qual l’aigua, el vent o el gel desgasten i s’emporten la terra.

Sedimentació: Procés pel qual els materials arrossegats per l’erosió s’acumulen en un altre lloc.

Tectònic: Relacionat amb els moviments de l’escorça terrestre que formen muntanyes o provoquen terratrèmols.

Altiplà / Meseta: Terreny pla però situat a molta alçada.

Muntanya: Gran elevació del terreny.

Serra: Grup de muntanyes seguides.

Serralada: Conjunt de serres col·locades una al costat de l’altra.

Vall: Zona baixa entre muntanyes, sovint amb un riu.

Depressió: Terreny més baix que el que l’envolta.

Barranc: Vall molt estreta i profunda feta per l’aigua de pluja.

Delta: Terreny que es forma a la desembocadura d’un riu per acumulació de sediments.

Ria: Vall d’un riu que ha estat ocupada pel mar.

Península: Terra envoltada d’aigua per gairebé tots els costats, però unida al continent.

Illa: Terra envoltada completament d’aigua.

Arxipèlag: Grup d’illes properes entre elles.

Plana litoral: Terreny pla i baix al costat del mar.

Anticicló: Zona d’alta pressió on fa bon temps i el cel és clar.

Borrasca: Zona de baixa pressió on hi ha núvols, pluges i temps inestable.

Efecte Foehn: Quan l’aire puja per una muntanya, deixa anar pluja i, en baixar per l’altra banda, es torna més sec i calent.

Elements del clima: Les característiques que descriuen el clima: temperatura, pluja, pressió, vent, humitat i sol.

Oscil·lació tèrmica (amplitud tèrmica): Diferència entre la temperatura més alta i la més baixa d’un dia o d’un any.

Pluges torrencials: Pluges molt fortes en poc temps que poden provocar inundacions.

Vents alisis: Vents que bufen sempre en la mateixa direcció, dels tròpics cap a l’equador.

El Clima Oceànic o Atlàntic

Es troba a Galícia, el Cantàbric, el nord de Navarra i la Vall d’Aran. Està fortament influït per l’oceà, amb humitat alta, temperatures suaus i pluges tot l’any.

Característiques

  • Precipitacions abundants (1.000–2.500 mm anuals) i freqüents.
  • Temperatures moderades (11–15 °C) i baixa oscil·lació tèrmica.
  • Vents de l’oest i sud-oest, constants i humits.

Varietats

  • De muntanya oceànica: més de 1.500 mm de pluja, neu a l’hivern.
  • De transició: menys pluja, estiu sec i hivern fred (La Rioja, nord de Castella i Lleó).

El Clima Mediterrani

És el més extens d’Espanya. Afecta el litoral mediterrani, el sud peninsular, Extremadura, les Balears i zones interiors amb influència marítima. És un clima típicament contrastat, amb estiu càlid i sec i hivern suau i plujós.

Característiques Generals

  • Pluges irregulars (400–700 mm/any), concentrades a la tardor i la primavera.
  • Estius llargs, calorosos i secs per la influència de l’anticicló de les Açores.
  • Hiverns suaus, amb períodes humits per les depressions.
  • Gran irregularitat interanual: anys molt plujosos i altres molt secs.
  • Sovint es produeixen aiguats torrencials a la tardor.

Varietats del Clima Mediterrani

  • Mediterrani d’influència atlàntica: a Andalusia occidental i Extremadura. Pluges abundants a l’hivern, estius molt calorosos, però més temperats a la costa.
  • Mediterrani de muntanya: afecta el Sistema Ibèric, els Pirineus i les serralades Bètiques. Pluges entre 600 i 800 mm, hiverns freds i neu freqüent.
  • Mediterrani sec: al sud-est (Múrcia, Alacant, Almeria). Menys de 400 mm anuals, estiu molt calorós, poca humitat i aspecte gairebé desèrtic.

El Clima Subtropical de les Illes Canàries

Les Illes Canàries tenen clima tropical sec, influït per l’anticicló de les Açores, els vents alisis i el corrent marí fred. Les condicions varien segons l’altitud, l’orientació i l’illa.

Característiques Generals

  • Temperatures suaus tot l’any (17 °C de mitjana).
  • Pluges escasses, més abundants a l’hivern.
  • Vents alisis (nord-est) que originen mars de núvols i pluja horitzontal a les muntanyes del nord.
  • Les illes més properes a l’Àfrica (Lanzarote, Fuerteventura) són més seques i càlides.

Varietats Climàtiques

  • De costa (0–600 m): clima càlid i molt sec, <350 mm (150 mm a Lanzarote).
  • De muntanyes mitjanes (600–1.500 m): més humit, 500–1.100 mm, 13–16 °C.
  • De cims (1.500–3.700 m): <12 °C, glaçades i fins a 500 mm de pluja anual.

El Clima Continental o d’Interior

Afecta la Meseta nord i sud, Madrid, Castella-la Manxa i algunes àrees de la vall de l’Ebre. Combina trets mediterranis i continentals: estiu calorós, hivern fred i fort contrast tèrmic.

Característiques Generals

  • Gran oscil·lació tèrmica: diferència notable entre estiu i hivern.
  • Hiverns molt freds (fins a –20 °C en zones altes) i estius calorosos (més de 40 °C).
  • Precipitacions escasses (325–550 mm anuals), màxims a la primavera i la tardor.
  • Nevades hivernals i boires persistents a les planes.
  • Sequedat estival amb tempestes ocasionals.

Varietats

  • Meseta nord: clima fred i sec; hiverns llargs i estius curts. Pluges moderades (325–600 mm).
  • Muntanya interior: Sistemes Central i Ibèric. Pluges 400–1.000 mm, hiverns llargs i gelats, estiu curt i fresc.
  • Depressió de l’Ebre: clima molt sec (<350 mm), vent del cerç, que és fred i persistent. Estius molt calorosos i hiverns amb glaçades freqüents.

Els Climes i la Vegetació de Catalunya

Catalunya presenta clima mediterrani, però amb grans diferències segons la latitud, l’altitud i la proximitat al mar.

Temperatures

  • Litoral: hiverns suaus i estius temperats gràcies al mar.
  • Interior: hiverns freds (0–5 °C) i estius molt calorosos (fins a 30 °C).
  • Pirineus: hiverns molt freds i estius curts.
  • La costa manté temperatures altes de nit; a l’interior refresca més.

Precipitacions

  • Abundants a la muntanya, sobretot als Pirineus.
  • La tardor i la primavera són les estacions més plujoses.
  • Estiu sec, típic mediterrani.
  • A l’interior, plou poc per l’efecte barrera dels relleus litorals.

Tipus de Climes a Catalunya

  • Atlàntic: Vall d’Aran; hiverns suaus, estius frescos, pluges constants.
  • Alpí: zones altes dels Pirineus; hiverns molt freds, neu abundant.
  • Mediterrani de muntanya: entre 1.000 i 1.500 m; hiverns freds, estius secs i frescos.
  • Mediterrani continental: interior (Depressió Central); contrast tèrmic fort i pluja escassa.
  • Mediterrani litoral: costa catalana; temperatures suaus, pluges a la tardor i primavera, sovint torrencials.

Entradas relacionadas: