Relleu i Climes d'Espanya i Catalunya: Guia Detallada

Característiques generals del relleu d’Espanya

Forma massissa

Determinada per l'amplada i l'extensió de les costes (entre 4.000 i 5.000 km). La major part de la costa presenta un traçat rectilini, amb l'excepció del litoral gallec, que té les costes retallades.

Elevada altitud mitjana

És de 660 m, a causa de l'extens altiplà central (Meseta) i les nombroses serralades. Hi ha pendents pronunciats, que dificulten els sòls aptes per a l'agricultura, compliquen les comunicacions i endureixen les condicions climàtiques.

Disposició perifèrica del relleu

Dificulta l'accés a la Meseta. Cal salvar un fort desnivell per arribar a les zones planes centrals. Impedeix que la influència climàtica del mar arribi fins a les terres de l'interior. Fa els hiverns i els estius més extrems.

Diversitat del relleu

A causa de la seva complexa formació geològica i la varietat de climes que generen unitats naturals ben diferenciades (diferenciació de regions i varietat de paisatges).

Els Pirineus: Estructura i Formació

Prepirineu

Amb menys altitud i formes més suaus, forma dues alineacions muntanyoses paral·leles a la zona axial:

• Serres interiors
• Serres exteriors

L'estructura està formada per materials sedimentaris plegats i fallats, on domina la roca calcària.

Pirineu Axial

Als massissos elevats i crestes es mantenen les últimes restes de glaceres que al Quaternari eren permanents. Els materials antics estan formats per:

• Llicorelles (o pissarres)
• Granits
• Gneis
• Calcàries dures i antigues

Algunes parts d’aquestes muntanyes tenen formes suaus, amb planes elevades. D’altres formen crestes oscades de parets verticals i fons pla, record d’antics circs glacials que s’han convertit en estanys. Les valls (les dues Nogueres, la vall Ferrera, la de Cardós, la de Valira i la del Segre) són testimoni d’antigues valls glacials en forma d'U.

Efecte Foehn i el Relleu Peninsular

L'efecte Foehn és un fenomen meteorològic que es produeix quan l'aire flueix cap a la muntanya i el relleu obliga la massa d'aire a pujar pel vessant de sobrevent. L'aire, en pujar, es refreda i condensa humitat, es formen núvols i es produeixen precipitacions. Un cop l'aire supera el cim i descendeix pel vessant de sotavent, s'escalfa i es torna més sec i calent, provocant temperatures més altes. Si aquest fenomen passa de manera freqüent en un mateix lloc, es diu efecte Foehn.

Per exemple: els vents de l'oest produeixen pluges abundants a les muntanyes del Cantàbric i a Galícia, mentre que les terres de la Meseta, a sotavent, són més seques.

Climes d'Espanya

Clima Oceànic o Atlàntic

Es localitza a Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, part de Navarra i la Vall d'Aran. Aquestes zones reben la influència de l’oceà, la qual confereix molta humitat durant tot l’any.

Característiques del Clima Oceànic

• Depressions atlàntiques: causen precipitacions abundants durant gairebé tot l’any.
• Nuvolositat i humitat elevada.
• Temperatures suaus: mitjanes entre 11-15°C.
• Vents de ponent.
• De vegades, galernes i temporals de mar de forta intensitat.
• Estius: frescos (no superen els 20-25°C).
• Hiverns: suaus (a causa de la influència de l’Atlàntic).
• Poca oscil·lació tèrmica.

Varietats del Clima Oceànic

Muntanya Oceànica

• Alta precipitació total anual i nevades freqüents a l’hivern.
• Temperatura mitjana anual molt baixa.
• Es troba a les Muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica, Muntanyes Basques, Pirineus navarrès i aragonès, valls dels Pirineus catalans, etc.

Oceànica de Transició

• Transició entre el clima oceànic i el de l’interior de la Meseta i la depressió de l’Ebre.
• Menor precipitació total anual, estius força secs i hiverns freds.
• Es localitza a Ourense, nord de Castella i Lleó, Àlaba, La Rioja, Navarra, zones d’Aragó i Catalunya pròximes als Pirineus.

Rius del Clima Oceànic

Vessant Cantàbric

• Rius nombrosos.
• Rius cabalosos amb poc estiatge, precipitacions regulars i clima humit. Són molt cabalosos a causa del clima atlàntic, en el qual les precipitacions estan distribuïdes durant tot l'any.
• Rius curts, ja que les muntanyes on neixen són molt a prop de la costa.
• Salven desnivells importants, per la qual cosa són erosius. Exemples: Eo, Narcea, Nervión.
• Vessant amb disposició orientada al nord, amb rius que neixen a muntanyes de gran altitud i properes a la costa.

Factors Climàtics i Vegetació Oceànica

Els factors climàtics que influencien més notablement la vegetació són la temperatura i les precipitacions:

• Precipitacions (P): proporcionen aigua per a la vida dels vegetals, de manera que la vegetació d’un lloc canvia en funció de si el clima és sec o humit.
• Temperatura (T): també condiciona el desenvolupament vegetal, i hi ha plantes adaptades als climes molt freds i altres als calorosos.

Vegetació del Clima Oceànic

Prospera el bosc temperat caducifoli (faig, roure, castanyer), en part substituït per pins de creixement ràpid i extenses repoblacions d’eucaliptus.

Landes

Matollar (bruc, gatosa, ginesta, etc.) que apareix quan el bosc es degrada i els sòls es malmeten.

Prat Natural

Ocupa vessants i fondalades de les valls, i s’utilitza com a pastura pel bestiar boví.

Cultius Típics del Clima Oceànic

Patates, blat de moro, pomeres.

Clima Mediterrani

Es troba al litoral mediterrani, illes Balears, Ceuta i Melilla, Andalusia, Extremadura i l'interior de la Península Ibèrica.

Característiques del Clima Mediterrani

• Estius: calorosos i secs (influència dels anticiclons subtropicals). Manca de pluja a l’estiu, temperatures altes i aridesa.
• Hiverns: suaus i pluges no gaire abundants.
• Precipitacions: causades per depressions de latituds mitjanes, amb pluja a la tardor i la primavera. Poden ser torrencials a la tardor (litoral i prelitoral). Volum anual entre 400-700 mm.

Varietats del Clima Mediterrani

D'influència Atlàntica

• Es dona a la franja costanera andalusa.
• La penetració de depressions i fronts de l’Atlàntic causa precipitacions abundants a l’època freda (octubre-maig).

De Muntanya Mediterrània

• Afecta relleus muntanyosos costaners (contraforts dels Pirineus, sistema mediterrani català, serra de Tramuntana, serres de Segura i Cazorla, etc.).
• Hiverns frescos i estius suaus, precipitacions aproximades entre 600-800 mm.

De Precipitacions Escasses

• Predomina al sud d’Alacant, Múrcia i el litoral d'Almeria.
• Clima sec, alt índex d’aridesa i dèficit hídric.
• Climes esteparis i desèrtics.
• Pluges escasses i irregulars, solen caure de manera torrencial.
• Estius calorosos, hiverns suaus.

Rius del Clima Mediterrani (Vessant Mediterrani)

Els rius estan sotmesos a condicions climàtiques mediterrànies, amb estius molt secs i pluges irregulars, fet que condiciona règims fluvials poc cabalosos.

• Conques hidrogràfiques petites, excepte la de l'Ebre.
• Desnivells acusats.
• Cabals irregulars, fort estiatge a l'estiu.
• Es poden assecar a l'estiu i a la tardor poden provocar inundacions per les pluges torrencials. Exemples: Xúquer, Segura, Túria.

Vegetació del Clima Mediterrani

Tipus de Vegetació Mediterrània

• Vegetals perennifolis i esclerofil·les: alzinars (molt degradats) i pi blanc. Adaptades a la sequera estival.
• Màquia, garriga i estepa: apareixen a mesura que el bosc es va degradant.

Horta

Es desenvolupa a les planes litorals, terres de regadiu, afavorida per la benignitat de l’hivern.

Cultius Típics del Clima Mediterrani

Blat, vinya, olivera, avellaners, ametllers, garrofers.

Riscos Ambientals del Clima Mediterrani

• La sequera estival, quan es perllonga en el temps, incrementa molt el risc d’incendi forestal. La gran quantitat de biomassa que s’acumula als boscos no gestionats incrementa el risc que els incendis adquireixin grans dimensions.
• Les precipitacions es concentren a la tardor i a la primavera. Són precipitacions molt irregulars d’un any a l'altre i que, sota determinades condicions meteorològiques de vent de llevant i embossament d’aire fred en alçada (gota freda), poden provocar pluges torrencials que causen inundacions.
• La desertització, un procés natural (tot i que pot ser accelerat per l'acció humana), pel qual una regió evoluciona cap a unes condicions morfològiques, climàtiques i ambientals pròpies del desert.

Clima Continental

Es localitza a Castella-la Manxa, la Comunitat de Madrid i zones de transició climàtica entre territoris.

Característiques del Clima Continental

• Estius: molt calorosos i secs (poden arribar als màxims absoluts si hi ha influència d'aire tropical continental saharià).
• Hiverns: molt freds (s'hi registren les mínimes absolutes d’Espanya). Bancs de boira hivernal.
• Gran amplitud tèrmica.
• Precipitacions: escasses durant tot l’any (325-550 mm). Màxims a causa de nevades ocasionals per influència de l’aire polar i pluges a la tardor per influència mediterrània.
• Sequedat extrema a l’estiu.

Varietats del Clima Continental

Hiverns Freds i Estius Secs

• A la conca de Castella, Meseta nord, envoltada de relleus alts.
• Hiverns freds i llargs.
• Estius curts (juliol-agost) amb elevada aridesa.
• Precipitacions escasses (325-600 mm).

De Muntanya Interior

• Al Sistema Ibèric, Sistema Central, Muntanyes de Toledo.
• Continentalitat i sequedat dels estius.
• Les depressions atlàntiques causen precipitacions importants.
• Pluges a la tardor (influència mediterrània).
• Precipitacions entre 400-1.000 mm.
• Hiverns llargs i freds.
• Glaçades d’octubre a maig.
• Estius curts, frescos i secs.

De Precipitacions Escasses (Depressió de l'Ebre)

• A la depressió del riu Ebre (La Rioja, sud de Navarra, part d’Aragó, part de Lleida i interior de Tarragona).
• El cerç (vent del nord-oest, sec) provoca fred intens a l’hivern i refresca les temperatures a l’estiu.

Rius del Clima Continental (Vessant Atlàntic)

Hi ha un desequilibri hídric per la divisòria d'aigües entre els vessants atlàntic i mediterrani, que és molt asimètrica. Les aigües baixen en direcció a l'Atlàntic, que a més té rius més llargs i conques hidrogràfiques més grans, recollint més aigua.

• Conques hidrogràfiques extenses.
• Neixen a prop del Mediterrani però, a causa de la inclinació del relleu de la Meseta, desguassen a l'Atlàntic.
• Sequera estival. Exemples: Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir.

Vegetació del Clima Continental

Alzinars i pinedes a les muntanyes. Arbustos a les planes.

Cultius Típics del Clima Continental

Cereal de secà i cria de bestiar de llana.

Clima Subtropical (Illes Canàries)

Es localitza a les Illes Canàries.

Característiques del Clima Subtropical

• Temperatures càlides tot l’any (mitjana de 17°C).
• Precipitacions escasses (abundants a l’hivern, mínimes a l'estiu).
• Diferències entre illes a causa de:
  • Corrent marí fred: les aigües superficials es refreden, la qual cosa provoca estabilitat de l'aire a l’estiu (suavitza les temperatures).
  • Situació: les illes més occidentals reben la influència dels vents alisis i de l’oceà Atlàntic; les més orientals reben la influència de l'aire sec saharià.
  • Altitud i orientació del relleu: les muntanyes més altes frenen el pas dels vents alisis, resultant en un clima més humit. L'alisi del nord-est comporta temperatures suaus tot l’any i alta humitat.
• Mar de núvols:
  • Els vents alisis, carregats d’humitat (de l’Atlàntic), pugen pel vessant de sobrevent (entre 500-1.200 m).
  • Provoquen precipitacions horitzontals (que tripliquen o quadrupliquen el volum de les rebudes durant l’any).
  • Per sobre, hi ha inversió tèrmica: l'alisi sec causa forta insolació (temperatures més altes i aire sec cap als 2.000 m que als 800 m).

L'Alisi i el Mar de Núvols

L’alisi, quan arriba a les illes, ha de superar els relleus muntanyosos. En pujar pel vessant de sobrevent es refreda i forma mars de núvols que provoquen pluges. Aquests eleven la humitat ambiental. La vegetació condensa la humitat a les fulles, des d'on passa al sòl i es filtra al terreny. Això dona lloc a l’anomenada pluja horitzontal. Quan l’alisi baixa per sotavent, s'escalfa i s’asseca. Les illes que no tenen grans muntanyes i estan a prop de la costa africana no poden aturar l’alisi i són més seques.

Anticicló de les Açores

És una zona de dispersió de masses d’aire. Una part forma els vents alisis, que s’adrecen cap a les baixes pressions de la zona tropical. A les Canàries, els alisis presenten dos components:

• Vents alisis inferiors: frescos i humits, procedents del nord-oest. Actuen entre el nivell del mar i els 1.500 m.
• Vents alisis superiors: procedents del nord-est, càlids i secs. Bufen per damunt dels 1.500 m.

Varietats del Clima Subtropical

De Costa

• Entre 0 i 600 m.
• Clima subdesèrtic i estepari.
• Temperatures suaus tot l’any (18-21°C).
• Precipitacions inferiors a 350 mm. A Lanzarote i Fuerteventura són inferiors a 150 mm (clima desèrtic).

De Muntanyes Mitjanes

• Entre 600 i 1.500 m.
• Només present a les illes muntanyoses (amb mar de núvols).
• Precipitacions entre 500 i 1.000 mm.
• Temperatures fresques (13-16°C).
• Poca insolació.

De Cims

• Entre 1.500 i 3.700 m.
• Temperatures mitjanes anuals inferiors a 12°C.
• Hivern: glaçades i precipitacions (500 mm).
• Estiu: forta insolació.

Vegetació del Clima Subtropical

Presenta una seqüència vegetal esglaonada en diferents pisos altitudinals:

• Fins a 400 m: tabaiba, cardons, palmeres.
• Més de 400 m: dragó, savines, bosc termòfil, palmeres.
• Entre 600-1.200 m: laurisilva a les zones més humides.
• Entre 800-1.000 m al sud i a més de 1.500 m al nord: pi canari.
• Més de 3.000 m: matoll de cim i violes del Teide.

Climes i Vegetació a Catalunya

Catalunya té un clima mediterrani, però amb variacions climàtiques importants a causa de la latitud, l’altitud, l’orientació dels relleus i la distància respecte al mar. A Catalunya hi ha tres dominis climàtics principals: l'alpí, l'atlàntic i el mediterrani (amb els seus subclimes).

Clima Mediterrani de Tendència Continental (Catalunya)

• A les terres baixes d’interior (sense influència marítima).
• Temperatures contrastades.
• Pluges escasses.

Clima Mediterrani de Muntanya (Catalunya)

• Alta muntanya (més de 1.500 m): hiverns freds, plou i neva molt.
• Mitjana i baixa muntanya (menys de 1.500 m): hiverns freds, estius suaus i secs. Precipitacions a la tardor.

Clima Atlàntic (Vall d'Aran)

• Localitzat a la Vall d’Aran.
• Hiverns suaus i plujosos.
• Estius frescos i humits.

Clima Alpí (Pirineus Catalans)

• A les terres més altes dels Pirineus.
• Hiverns molt freds.
• Pluges abundants i en forma de neu.

Clima Mediterrani Litoral (Catalunya)

• A la zona costanera.
• Temperatures mitjanes suaus a l'hivern i a l'estiu.
• Pluges escasses (concentrades a la primavera i la tardor, poden ser torrencials).

Vegetació a Catalunya

Els factors climàtics provocats pel canvi d’altitud en el cas dels relleus muntanyosos donen lloc a diferents estatges o pisos de vegetació.

Factors que Influeixen en la Vegetació Catalana

Els factors responsables de l’aparició de diferents estatges de vegetació a mesura que augmenta l’altitud són:

• El descens de temperatura (0,65°C cada 100 m).
• Les precipitacions, que augmenten amb l’altitud pel refredament de l’aire i la condensació d’humitat.

Altres factors (en menor grau) són:

• La proximitat al mar o la continentalitat.
• L'exposició a solell o a obaga.
• El tipus de roca.
• El pendent.
• La intensitat del vent.
• L’activitat humana.

Dominis de Vegetació a Catalunya

Domini Boreoalpí

A partir d’una certa altitud, la cruesa del clima no permet el creixement del bosc a causa de:

• Baixes temperatures.
• Neu acumulada a cotes altes.
• Forts vents.
• Glaçades a l'estiu.

Domini Eurosiberià (Muntanya Mitjana)

Es troba al Prepirineu, la Serralada Transversal i la Serralada Prelitoral.

• Bosc caducifoli: fagedes i rouredes.
• Bosc de ribera (salzes, oms, etc.).
• Pi roig.
• Espècies al·lòctones (castanyers, etc.).

Domini Mediterrani

Per sota dels 800 m aproximadament.

• Bosc perennifoli: alzinar.
• Pi blanc.
• Sotabosc de plantes esclerofil·les (arboç, etc.) i plantes enfiladisses.
• Oliveres.
• Garric (coscoll).

Rius de Catalunya

Xarxa Mediterrània

• Neixen al Sistema Mediterrani Català.
• Rius molt curts i amb poc cabal.
• Desemboquen directament al mar.
• Exemples: Francolí, Gaià, Foix, Besòs, la Tordera.
• Règim torrencial.

Xarxa Pirinenca

• Són els rius més llargs i cabalosos de Catalunya.
• Neixen al Pirineu i desemboquen a l’Ebre.
• Règim hidrogràfic nivopluvial.
• Nombrosos embassaments.
• Exemples: Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa.

Xarxa Pirinenca-Mediterrània

• Recorregut mitjà o llarg.
• Desemboquen al mar.
• Règim pluvial.
• Exemples: la Muga, el Fluvià, el Ter i el Llobregat.
• Van ser importants durant la industrialització.