Relleu, Clima i Vegetació de Catalunya i Espanya

Relleu, Clima i Vegetació de Catalunya

1. El Relleu i les Aigües

• Superfície: 31.904 km²
• Territori accidentat, amb contrastos i diversitat de paisatges
• Muntanyes: abundants i amb formes variades
• Planes: escasses

1.2. El Clima i els Dominis Climàtics de Catalunya

Característiques Generals:

• Diferents masses d'aire, procedents de latituds més altes i càlides, que donen lloc a onades de calor, fred i turbulències.
• Influència mediterrània: hiverns suaus i secs, estius calorosos, precipitacions intenses a la primavera i tardor. Moderada a les zones costaneres.
• Tendència continental a les planes interiors: amplitud tèrmica i menys precipitacions.
• Influència atlàntica: Vall d'Aran, més fredes i pluges abundants i regulars.
• Variabilitat climàtica: contrastos climàtics en temperatures, precipitacions, vents i humitat.
• Règim de vents: de ponent (oest) predominant, de components nord (tramuntana, del nord, o mestral del nord-oest), llevantades (del mar) i estacionals (marinada o fogony).

Dominis Climàtics:

- Subalpí:

• Ubicació: Pirineu
• Temperatures baixes
• Innivació (temporada durant la qual la neu cobreix el sòl)
• Alta pluviositat

- Alpí, Atlàntic o Oceànic:

• Ubicació: Vall d'Aran
• Plujós i fresc

- Mediterrani:

• Mediterrani Prelitoral:
  • Ubicació: zona costanera interior
  • Molt semblant al litoral però amb amplitud tèrmica més gran.
• Mediterrani Litoral:
  • Ubicació: zona costanera
  • Pluviositat irregular (sobretot tardor i primavera)
  • Estius calorosos
• Mediterrani d'Influència Continental Seca:
  • Ubicació: interior Depressió Central
  • Oscil·lació de temperatures més gran que a la costa
• Mediterrani d'Influència Continental Humit:
  • Ubicació: Serralada Prelitoral i terres interiors
  • Baixa pluviositat
  • Baixa innivació
  • Temperatures altes
• Mediterrani de Muntanya o Prepirinenc:
  • Ubicació: Prepirineu
  • Període sec curt
  • Temperatures suaus
  • Baixes precipitacions

1.3. Efectes del Canvi Climàtic:

Temperatures extremes relacionades amb la calor incrementen.

Conceptes:

• Nits tropicals: nits amb temperatures mínimes de 20 graus.
• Nits tòrrides: nits amb temperatures mínimes de 25 graus.
• Onades de calor: període prolongat de temperatures inusualment altes i, sovint, alta humitat.
• Onades de fred: període de temperatures molt baixes associat amb la invasió del territori per masses d'aire polar o continental.

1.4. La Vegetació a Catalunya:

Cobertura vegetal aporta: Conservació del sòl, escorrentia d'aigües, biodiversitat, recursos per a la societat.

Varietat de sòls i de climes → associacions vegetals i dominis de vegetació diversos.

- Domini Mediterrani:

• Zones de menys de 800 metres: planes i muntanyes baixes.
• Bosc originari: alzinar i altres espècies esclerofil·les
• Sotabosc ric i d'aspecte selvàtic.
• Acció humana → alzines substituïdes per pinedes (pi blanc) o camps de conreu.

- Domini Eurosiberià:

• Mitja muntanya: Prepirineu, Serralada Transversal i Prelitoral.
• Fagedes i rouredes: fulla ampla i caduca i sotabosc en penombra (arbusts i herbes).
• Boscos de ribera, de pi roig i freixedes
• Aspecte molt canviant al llarg de l'any

- Domini Boreoalpí (2 estatges):

• Estatge Alpí:
  • A partir de 2300 metres.
  • Prats naturals. Manca d'arbres pel fred i la neu.
  • Líquens i molses adaptades al fred.
• Estatge Subalpí:
  • Entre 1600 i 2300 metres.
  • Ubicació: Prepirineu i Pirineu Axial
  • Boscos de pins negre i avets
  • Sotabosc de neret i ginebró i poques plantes herbàcies.

1.5. Les Regions Fisiogràfiques:

Regió fisiogràfica: Àrea territorial amb un aspecte homogeni que li proporcionen les característiques del relleu, la vegetació i la climatologia.

Catalunya Seca:

• Escassetat de pluges: estius secs i calorosos / hiverns, secs i temperats.
• Aridesa augmenta de nord a sud i de la costa cap a l'interior.
• Vegetació dominant és mediterrània, perennifòlia i adaptada a la sequedat. L'alzinar n'és el bosc més representatiu.

Regió de la Tramuntana:

• Ubicació: Nord de Catalunya
• Dues grans planes litorals: Rosselló i Empordà.
• Boscos de pi blanc i boscos mixts de pi i alzina.

Regió Litoral:

• Pertany al Sistema Mediterrani.
• Muntanyes i rius d'escàs recorregut (règim torrencial).
• Clima sec i calorós al sud.
• Vegetació mediterrània: boscos de pi blanc i boscos mixts de pi i alzina.

Altiplà Central:

• Inclou la Depressió Central.
• Paisatge de costes i formes tabulars.
• Major oscil·lació tèrmica.
• Vegetació: pi blanc i matollar.

Prepirineu:

• Part del Pirineu axial.
• Paisatge de muntanyes i valls.
• Clima: hiverns freds, estius calorosos.
• Vegetació: pi blanc, roures i alzines als vessants assolellats / roure, faig i pi negre als vessants humits.

Regió Continental:

• Ubicació: Terres interiors.
• Clima: hiverns freds amb gelades i boira, estius calorosos. Pluja escassa.
• Vegetació estepària.

Catalunya Humida:

• Freqüència de pluges més alta (> 700 mm).
• Concentra les principals reserves d'aigua del país, a causa del seu règim climàtic pluvial i nival.
• Vegetació mediterrània dona pas a la vegetació caducifòlia (rouredes i fagedes) i als boscos de coníferes de muntanya (avetoses o pi negre).

Regió Oriental:

• Ubicació: Serralada Transversal.
• Moltes precipitacions.
• Clima: mediterrani d'alta muntanya.
• Vegetació: boscos densos i extensos (alzinars, rouredes, fagedes...).

Alt Pirineu:

• Paisatge alpí o subalpí.
• Clima: mediterrani d'alta muntanya (fred i humit).
• Vegetació: boscos caducifolis (rouredes i fagedes) i perennifolis (pi negre i avetoses) i prats.

Relleu, Clima i Vegetació d'Espanya

1. L'Estructura Geomorfològica

• Relleu: Altitud mitjana 660 m
• Sistema principal: la Meseta (gran altiplà central)
  • Serralades i sistemes muntanyosos
  • Depressions de rius

A l'exterior de la Meseta Central:

• Pirineu: s'estén al llarg de l'istme peninsular i assoleix una gran amplada en el sector central, amb una altitud màxima de 3.404 m
• Sistema Bètic: al sud del riu Guadalquivir, està format per dues serralades de disposició paral·lela: la serralada Penibètica i la serralada Bètica. A la serralada Penibètica hi ha el Mulhacén, que és el cim més alt de la península Ibèrica.

També, a l'exterior de la Meseta Central, hi ha dues grans depressions:

• Entre la Serralada Ibèrica i el Pirineu: s'obre en triangle la depressió de l'Ebre, drenada pel riu del mateix nom, que aboca les aigües a la Mediterrània.
• Entre Sierra Morena i el Sistema Bètic: la depressió del Guadalquivir, drenada per aquest mateix riu, que desemboca les aigües a l'oceà Atlàntic.

Tipus de Litoral:

• Litoral Mediterrani
• Litoral Atlàntic
• Litoral Cantàbric

Arxipèlags:

• Balear
• Canari

2. Les Xarxes Hidrogràfiques

Xarxa Atlàntica:

• La més extensa
• Rius més llargs
• Règim nivopluvial i pluvial / cabals importants però irregulars
• Desguassen a l'Oceà Atlàntic
• Rius principals: Duero i Tajo (Submeseta Nord). El Tajo: 1038 km (828 km Espanya i 210 km Portugal), Guadiana (Submeseta Sud), Guadalquivir (depressió Guadalquivir): 657 km

Xarxa Mediterrània:

• Conca del riu Ebre: aigües del Pirineu i del Sistema Ibèric
• Cabals importants
• El segon riu més llarg (928 km) si contem el Tajo amb Portugal
• Règim nivopluvial
• Altres conques: Fluvià, Ter, Llobregat (aigües del Pirineu oriental), Millars, Túria, Xúquer i Segura (aigües del litoral i prelitoral)

Xarxa Cantàbrica:

• Conques de rius que neixen a la Serralada Cantàbrica o al Massís Galaicolleonès, i que desemboquen al mar Cantàbric (Eo, Nervión, Narcea, Nalón, Bidasoa...)
• Rius curts
• Règim nivopluvial i pluvial
• Cabal regular

3. Clima i Dominis Climàtics

La península Ibèrica està situada entre dues masses d'aigua, l'oceà Atlàntic i la mar Mediterrània, i a la frontera de les masses d'aire d'origen polar i continental i de les d'origen tropical. Es troba, per tant, sota els efectes dels anticiclons subtropicals, de les depressions atlàntiques i de les depressions mediterrànies.

Clima Mediterrani:

• 80% de la península: litoral del llevant i del sud, arxipèlag balear i interior peninsular.
• Contrast anual de temperatures.
• Hiverns suaus amb poques pluges. Estius calorosos i secs. Primavera i tardor: temperatures moderades amb pluges, sovint torrencials.

Clima Atlàntic:

• Litoral del nord i territori pirinenc.
• Temperatures moderades i precipitacions abundants.
• Hiverns suaus. Estius frescos.
• Pluja distribuïda al llarg de l'any.
• Humitat alta.

Clima Subtropical d'Influència Atlàntica:

• Illes Canàries.
• Temperatures càlides.
• Precipitacions escasses.

4. Efectes del Canvi Climàtic a Espanya

Aspectes en els quals es fa evident el canvi climàtic:

• Temperatures han pujat 1,7 °C
• Estius més llargs
• Nits tòrrides i onades de calor.
• Disminució de les glaceres a la Península Ibèrica (només queden el 10%)
• Nivell del mar puja 3,6 cm cada 10 anys
• Disminució i canvi dels ritmes de les precipitacions
• Extensió dels territoris semiàrids

5. Regions Biogeogràfiques i Paisatges d'Espanya (Vegetació + Relleu)

Regió Mediterrània:

• La més extensa (80%)
• Boscos perennifolis i matollar mediterrani.
• Resistents a altes temperatures i baixa humitat.
• Estrat arbori compost principalment per màquia, garriga i estepa.

Regió Eurosiberiana:

• Nord i nord-oest peninsular.
• Temperatures suaus i precipitacions afavoreixen vegetació frondosa i extensa. Però pel factor humà moltes pastures i landes han substituït boscos originaris.
• Boscos caducifolis, landes i prats.

Regió Macaronèsica:

• Illes Canàries.
• Gran diversitat: zones desèrtiques i subdesèrtiques fins a boscos perennifolis propis de zones climàtiques humides.

Regió Boreoalpina:

• Alta muntanya: Pirineus, Serralada Cantàbrica, Sistema Central, Sistema Ibèric i Penibètica.
• Vegetació en esglaons depenent de l'alçada i l'orientació.
• 3 estatges:
  • Estatge Nival:
    • Superior als 2.800-3.000 metres
    • Pràcticament inhòspit per a la vegetació, algunes formacions efímeres de líquens.
  • Estatge Alpí:
    • Des dels 2.300 metres fins als 2.800-3.000 metres.
    • Prats (gespa de festuca supina): condicions climàtiques extremes impedeixen el creixement de formacions vegetals més altes, incloent-hi els boscos.
  • Estatge Subalpí:
    • Situat al pis inferior.
    • Boscos de coníferes de pi negre; substitueixen les de pi roig en funció de l'orientació, la climatologia i el tipus de sòl.
    • Avets (Pirineu i Prepirineu)
    • Des dels 1.600 fins als 2.300 metres

6. Conjunts Territorials de Paisatges d'Espanya

• Paisatge de Muntanya: ocupen una gran part de la superfície. Hi ha una gran varietat de paisatges a causa de les diferents altituds, pendents, el sòl i les temperatures.
• Paisatge d'Ermes, Planes, Camps i Depressions: gran part de la superfície i es concentren a la Meseta Central. Amplis horitzons, plans amb ús agrícola de secà i població concentrada.
• Paisatge d'Hortes i Riberes: Poca extensió superficial. Gran riquesa agrícola i densa ocupació humana amb poblacions amb poca distància entre elles.
• Paisatge de Devesa: àmplia distribució espacial, forma ondulada amb cobertura vegetal transformada pels humans amb la finalitat d'usos ramaders.
• Paisatges Litorals: gran diversitat: planes litorals mediterrànies amb riquesa agrícola, penya-segats, turisme ha modificat el paisatge. Paisatges nord-est i nord: ries, platges, penya-segats, clima atlàntic.
• Paisatge de les Àrees Metropolitanes: poca superfície, densa humanització ha fet infraestructures i ha deixat pocs espais agrícoles.
• Paisatge de les Illes: diversitat de paisatges pel clima mediterrani i subtropical.

La Gestió del Patrimoni Natural

1. El Patrimoni Natural és Vulnerable

Patrimoni natural: béns naturals que una societat ha rebut com a herència comuna. És el resultat de l'evolució biofísica de la Terra. La conservació és essencial per a la humanitat.

• Valor associat a necessitats de supervivència, desenvolupament humà i econòmic.

La noció l'associem a: espais protegits, monuments naturals, espècies, paisatges i recursos naturals.

Vulnerable a l'acció humana; es pot alterar i degradar a causa dels éssers humans.

2. Els Impactes Mediambientals de la Societat (Fenòmens Antròpics)

• Creixement urbà descontrolat: ocupació abusiva del sòl, condicions deficients d'habitabilitat i impactes ambientals importants. Als països subdesenvolupats trobem sobretot aquesta situació. Per exemple, Brasil amb les "faveles".
• Creixement urbà dispers: formació d'extensions urbanes de baixa densitat (ciutats jardí o suburbis), que tot i que donen condicions d'habitabilitat confortables, generen impactes ambientals indirectes (ocupació de sòls agraris, increment del consum energètic a causa de la mobilitat obligada).
• Generació de residus urbans: es produeixen en grans quantitats i són d'origen domèstic i no domèstic. Algunes vegades, s'aboquen sense control i poden ocasionar problemes de contaminació.
• Generació de residus industrials: utilització de matèries primeres i processos productius propis dels sectors industrials. Alguns d'aquests residus han de ser tractats com a residus especials (components electrònics, materials radioactius).
• Generació de residus agraris: producció agrària i ramadera. Els productes fitosanitaris (per a la protecció de conreus) tenen un gran impacte en el medi natural i en la salut humana si no són objecte d'un tractament rigorós. Quant als residus ramaders, contaminació dels sòls i de les aigües superficials i freàtiques a causa dels purins.
• Hàbits consumistes: augment cada vegada major de persones = augment de la producció i del consum energètic i sobreexplotació de moltes espècies que posa al límit la sostenibilitat dels ecosistemes (desforestació, pèrdua de fertilitat dels sòls).
• Mobilitat i l'accés al lleure: ha permès apropar les persones al medi natural i han afavorit el descobriment i la valoració del patrimoni natural, però també han comportat nous impactes a conseqüència de la freqüentació del medi natural.

3. La Gestió del Medi Ambient

• L'expansió urbana: comporta un determinat grau de transformació del medi natural perquè es basa en el consum de sòl i en l'abastament de recursos naturals.
  • Importància de la regulació i planificació amb criteris de sostenibilitat ambiental i social.
  • Desregulació → comporta processos de degradació urbana i mediambiental.
• L'aigua dolça: afectada per la contaminació de les aigües superficials i aqüífers, la modificació del règim hidrogràfic natural i la sobreexplotació. L'aigua contaminada en usos domèstics, processos industrials o agraris s'ha de tractar i sanejar. Aquesta funció la tenen les plantes depuradores d'aigües residuals.
  • ACA (Agència Catalana de l'Aigua)
• Els residus: el grau de perillositat dels residus depèn de si aquests tenen una vida curta i poden ser reciclats per cicles naturals o bé tenen una llarga permanència.
  • ARC (Agència de Residus de Catalunya).
    • Residus agraris.
    • Residus urbans ordinaris: dels ajuntaments, existeix una infraestructura per a dipositar-ho en contenidors que són tractats per empreses contractades.
    • Residus urbans no ordinaris: reben un tractament especial.
    • Residus industrials:
      • a. Residus especials: són un perill per la seva toxicitat o inflamabilitat.
      • b. Residus inerts: no experimenten transformacions que puguin afectar greument el medi.
      • c. Residus no especials: els que no pertanyen als altres dos grups.

4. Els Espais Naturals Protegits

• Parc nacional: àrea protegida que gaudeix d'un determinat estatus legal que obliga a protegir i conservar la riquesa de la seva flora i la seva fauna.
• Parc natural: espai natural amb característiques biològiques o paisatgístiques especials en el qual es pretén garantir la seva protecció. Atenció a la conservació i manteniment de flora i fauna. Poden ser marítims o terrestres.
• Reserva natural: àrea semiprotegida, d'importància per a la vida silvestre, o amb trets geològics d'especial interès que és protegida per l'home, amb finalitats de conservació i de proveir oportunitats de recerca i d'educació.
• PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural): delimita espais naturals protegits i estableix la protecció i gestió de cadascuna de les categories d'espais existents. Objectiu: protegir espais naturals i assegurar el manteniment de les activitats compatibles amb la preservació dels valors naturals del paisatge.
• Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030:

El Paisatge i la seva Diversitat

1. El Paisatge és Dinàmic:

Paisatge: porció de territori que nosaltres, com a observadors, podem abastar des del nostre punt de vista.

Format per:

• Components naturals: relleu, aigües, vegetació...
• Components humans: construccions diverses, vies de comunicació...

És resultat de les interaccions entre els diferents components naturals o amb l'acció humana.

Dinàmic:

• Canvis periòdics: hores del dia o estacions de l'any
• Canvis evolutius: al llarg del temps

2. Els Canvis en el Paisatge de Catalunya

El paisatge ha anat canviant al llarg de molts anys, amb canvis lents i ràpids... però les darreres dècades han accelerat les transformacions del paisatge català.

Agents de Canvi i Transformació:

• Agricultura i ramaderia: principals agents de canvis durant molts segles.
  • Converteix boscos en conreus i pastures: paisatges agroforestals.
  • Abancalament de muntanyes i turons
  • Drenatge de terres aigualoses.
  • Obres hidràuliques per a regadiu.
• Indústria:
  • Transformació del paisatge català, aparició de paisatges industrials:
  • Explotació de matèries primeres
  • Infraestructures per a la producció i transport d'energia
  • Instal·lacions productives (fàbriques, colònies, polígons...)
• Urbanització del territori: actualment, principal factor de canvi paisatgístic. Paisatge urbà.
  • Despoblament d'algunes zones i densificació del litoral i prelitoral amb extensió del teixit urbà
  • Proliferació de zones urbanes de segona residència en entorns forestals.
  • Proliferació de zones residencials dormitori als voltants dels grans nuclis urbans.