Relleu i Clima d'Espanya i Catalunya: Guia Completa

Característiques Generals del Relleu d'Espanya

Altitud Elevada

Espanya és un dels països més alts d'Europa, amb una altitud mitjana de 660 m (només superada per Suïssa, amb 1300 m).

La Meseta Central

Constitueix el nucli principal del relleu peninsular. Ocupa ¾ de la superfície i està situada a una altitud mitjana d'entre 500 i 850 m. Està dividida en Submeseta Nord i Submeseta Sud pel Sistema Central.

Relleus Perifèrics

Voreres muntanyoses com el Sistema Ibèric, la Serralada Cantàbrica, el Massís Galaic i Sierra Morena envolten la Meseta, creant grans desnivells que en dificulten l'accés.

Unitats Exteriors

Serralades exteriors (Pirineus i Bètiques) i depressions com la de l'Ebre i el Guadalquivir.

Orografia Complexa

Formada per antics massissos erosionats, serralades plegades i altiplans, resultat de processos tectònics hercinians i alpins.

Relleu Litoral

En general rectilini, amb excepcions com les ries gallegues o el Delta de l'Ebre, amb formacions més accidentades.

Unitats de Relleu d'Espanya i Catalunya

Espanya

Meseta Central

• Altitud: 660 m de mitjana.
• Rius: Duero (Submeseta Nord), Tajo i Guadiana (Submeseta Sud).
• Característiques: Fracturada en dos blocs pel Sistema Central i envoltada de serralades.

Serralades Interiors

• Sistema Central: Travessa la Meseta. Cim més alt: Almanzor (2592 m).
• Monts de Toledo: Separen les conques del Tajo i Guadiana.

Voreres Muntanyoses

• Sistema Ibèric: Cim més alt: Moncayo (2313 m).
• Serralada Cantàbrica: Zones altes com Torre Cerredo (2648 m).
• Massís Galaic: Relleu suau, cim més alt: Pena Trevinca (2127 m).
• Sierra Morena: Altura màxima: La Bañuela (1323 m).

Serralades Exteriors

• Pirineus: Serralada de plegament alpí. Cim més alt: Aneto (3404 m).
• Serralades Bètiques: Inclou Sierra Nevada (Mulhacén, 3482 m).

Depressions

• Depressió de l'Ebre: Travessada pel riu Ebre, tancada per serralades perifèriques.
• Depressió del Guadalquivir: Travessada pel riu Guadalquivir.

Relleu Insular

• Illes Canàries: D'origen volcànic. Cim més alt: Teide (3715 m).
• Illes Balears: Continuació de les Serralades Bètiques.

Catalunya

Pirineus

• Pirineu Axial: Muntanyes altes amb materials antics (granits, gneis). Cim més alt: Pica d'Estats (3142 m).
• Prepirineu: Serres més suaus com el Cadí (2642 m).

Serralades Litorals Catalanes

• Serralada Prelitoral: Cim més alt: Turó de l'Home (1706 m).
• Serralada Litoral: Zones costaneres com el Massís de Garraf (512 m).

Depressió Central

Terreny pla, travessat pel Segre, afluent de l'Ebre.

Planes Litorals

Zones baixes amb aiguamolls (Delta de l'Ebre, Aiguamolls de l'Empordà) i penya-segats.

Cims de Major Altitud

Espanya

• Mulhacén (Sierra Nevada, Andalusia): 3482 m.
• Aneto (Pirineus): 3404 m.
• Veleta (Sierra Nevada): 3398 m.
• Torre Cerredo (Picos de Europa): 2648 m.

Catalunya

• Pica d'Estats (Pallars Sobirà): 3142 m.
• Puigmal (Ripollès i la Cerdanya): 2910 m.
• Cadí (Alt Urgell): 2642 m.
• Pedraforca (Berguedà): 2490 m.

Nom de les Costes i Situació

Litoral Atlàntic

• Costa Cantàbrica: Al nord, amb relleus rectilinis i zones muntanyoses.
• Costa Gallega: Carregada de ries (alts i baixos).
• Costa Atlàntica Andalusa: Sorrenca i baixa.

Litoral Mediterrani

Costes rectilínies amb zones com el Delta de l'Ebre o el Cap de Creus.

Característiques dels Relleus Litorals

• Atlàntic: Zones abruptes amb marees destacades.
• Mediterrani: Predomina la costa baixa i rectilínia amb absència de marees.

Origen de la Formació del Relleu Insular d'Espanya

• Illes Balears: Formades per plegaments alpins, continuació de les Serralades Bètiques.
• Illes Canàries: Origen volcànic, amb set illes principals com Tenerife, La Palma i Lanzarote.

Característiques Específiques dels Pirineus

• Formació: Serralada de plegament alpí.
• Zones: Pirineu Axial (materials antics) i Prepirineu (materials sedimentaris).
• Altitud màxima: Aneto (3404 m). Altres cims destacats són el Mont Perdut (3355 m) i Pica d'Estats (3142 m).
• Glaceres: Encara queden restes de glaceres en zones elevades.
• Prepirineu català: Formes suaus com el Pedraforca o el Cadí.

Factors i Mecanismes que Influencien el Clima d'Espanya

Factors Climàtics Principals

Latitud

Espanya es troba entre 36º i 43º de latitud nord, dins la zona temperada, caracteritzada per quatre estacions ben definides. Aquesta posició fa que la Península es vegi afectada per influències tropicals subtropicals al sud i influències polar-marítimes al nord.

Altitud i Relleu

La diversitat altitudinal (de 0 a 3482 m al Mulhacén) genera microclimes. Les serralades actuen com a barreres orogràfiques, com els Pirineus, que bloquegen l'entrada de masses d'aire fred del nord.

Distància al Mar

L'oceà Atlàntic i el mar Mediterrani modulen les temperatures i les precipitacions, reduint l'amplitud tèrmica a les zones costaneres.

Relleu Peninsular

La Meseta Central, elevada i envoltada de serralades, dificulta la influència marina i provoca estius calorosos i hiverns freds a l'interior.

Circulació Atmosfèrica

• En altitud: Els corrents en jet (polar i subtropical) influeixen en la distribució de masses d'aire.
• En superfície: Les altes pressions de les Açores dominen l'estiu, mentre que les depressions atlàntiques porten pluges a l'hivern.

Antropització

L'activitat humana (urbanització, desforestació) pot alterar els patrons climàtics locals.

Circulació Atmosfèrica en Altitud

Corrent en Jet

Flux d'aire intens a la tropopausa que circula d'oest a est.

• Subtropical (30º-45ºN): Present tot l'any, determina l'estabilitat atmosfèrica.
• Polar (60ºN): Més actiu a l'hivern i genera depressions associades a precipitacions.

Les ondulacions del jet poden portar aire fred cap al sud (DANA o gota freda) o aire càlid cap al nord.

Circulació d'Aire en Superfície

• Zones d'altes pressions (anticiclons): Ex.: Anticicló de les Açores. Originen temps sec i assolellat.
• Zones de baixes pressions (depressions): Ex.: Depressions atlàntiques i mediterrànies, associades a pluges.
• Relleu: Les barreres orogràfiques intensifiquen els efectes de les depressions o anticiclons, modulant les condicions locals.

Característiques dels Quatre Climes d'Espanya i Variants

Clima Oceànic (Atlàntic)

• Situació: Nord-oest peninsular (Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc).
• Característiques:
  • Pluges abundants i regulars tot l'any (1000-1500 mm anuals).
  • Temperatures suaus (mitjanes de 12-15ºC) amb poca oscil·lació tèrmica.
• Vegetació: Bosc caducifoli (faigs, roures) i matollars de brucs.
• Riscos: Temporals marítims i galernes.

Clima Mediterrani

• Situació: Sud-est peninsular, litoral mediterrani, Balears.
• Característiques: Estius secs i calorosos, hiverns suaus amb pluges escasses (400-700 mm anuals).
• Variants:
  • Mediterrani continentalitzat: Interior de la Península, amb més oscil·lació tèrmica.
  • Mediterrani de muntanya: Zones elevades amb pluges més freqüents.
  • Clima semidesèrtic: Sud-est d'Espanya, amb aridesa extrema.
• Vegetació: Alzinars, màquies i garrigues.
• Riscos: Sequera estival i pluges torrencials a la tardor (DANA).

Clima Continental

• Situació: Interior de la Meseta i depressió de l'Ebre.
• Característiques:
  • Grans oscil·lacions tèrmiques, hiverns freds i estius calorosos.
  • Precipitacions escasses, entre 300-600 mm anuals.
• Vegetació: Estepes i matollars.

Clima Subtropical

• Situació: Illes Canàries.
• Característiques:
  • Temperatures suaus tot l'any (20-25ºC).
  • Precipitacions irregulars, més abundants a les illes occidentals.
• Vegetació: Laurisilva a zones humides; paisatge semidesèrtic a les illes orientals.
• Riscos: Calima, vents alisis i desertificació.

Riscos Climàtics

• Sequera: Especialment al sud-est mediterrani, on la manca de pluges prolongada augmenta el risc d'incendis.
• Pluges torrencials: Associades a DANAs, provoquen inundacions al litoral mediterrani.
• Nevades i freds extrems: En zones de muntanya i la Meseta a l'hivern.

Vegetació Segons els Climes

• Oceànic: Bosc caducifoli, prat natural i cultius (blat de moro, pomeres).
• Mediterrani: Alzinars, màquies, oliveres i matollar esclerofil·le.
• Continental: Matollars, estepes i cultius de secà (blat, ordi).
• Subtropical: Laurisilva a zones humides i vegetació xeròfila a zones seques.

Relació entre Clima, Relleu i Vegetació

• Muntanyes: Clima fred i humit, boscos caducifolis i coníferes.
• Planes interiors: Clima sec, vegetació de matollar i estepa.
• Zones costaneres mediterrànies: Clima càlid, vegetació esclerofil·le adaptada a la sequera.

Xarxa Hidrogràfica i Vessants

Vessants Hidrogràfics d'Espanya

• Cantàbric: Rius curts, cabalosos, amb règim pluvial constant (Eo, Nervión).
• Atlàntic: Rius llargs i cabalosos amb estiatge estival (Duero, Tajo, Guadalquivir).
• Mediterrani: Rius irregulars amb cabals baixos (Ebre, Túria, Segura).

Xarxa Hidrogràfica de Catalunya

• Rius principals: Llobregat, Ter, Segre (afluent de l'Ebre).
• Característiques: Cabals irregulars, amb crescudes estacionals a la primavera i la tardor. Influència del relleu i les pluges torrencials, especialment al litoral i Prepirineu.