Religió Romana: Orígens, Déus i Mitologia

La religió romana: Orígens i influències

La religió romana és una barreja de moltes cultures. Al principi, com molts pobles antics, els romans divinitzaven les forces de la natura. També tenien déus familiars, als quals rendien culte privat:

• Lars: Vetllaven per la llar familiar. Cada dia es feia una petita cerimònia en un petit altar, el lararium, presidida pel pater familias.
• Penats: D'origen molt antic i desconegut, protegien la provisió d'aliments a la casa. Cada dia, abans de menjar, el pater familias els donava gràcies.
• Manes: Eren els esperits dels avantpassats. Se'ls feien ofrenes de flors.

Abans de l'arribada de la religió grega, hi havia el costum de consultar els àugurs. Aquests eren sacerdots que endevinaven el futur a través del vol dels ocells o dels budells dels animals. Els harúspexs, per altra banda, endevinaven el futur mitjançant l'observació de les entranyes dels animals.

Els déus olímpics: El mite de la creació

Segons la mitologia, el Caos és el començament de tot, un gran buit i desordre a partir del qual es crea el món. De la barreja d'aquest Caos sorgeix en primer lloc Gea (la Terra). A partir de la Terra sorgeix Eros (l'Amor), i gràcies a aquest, Gea pot crear un company per seguir creant: Urà (el Cel). Són els dos primers déus i tenen diversos fills:

• Ciclops: Éssers gegants amb un sol ull al front.
• Hecatonquirs: Éssers gegants de cent braços.
• Titans: Gegants d'aparença normal. N'hi havia dotze, sis nois i sis noies.

Urà, tement el poder dels seus fills, els tornava a ficar al ventre de Gea. Cansada d'aquesta situació, Gea va fabricar una falç i, amb l'ajuda del seu fill més petit, Cronos (Saturn), va castrar Urà. Amb la pèrdua dels seus genitals, Urà va perdre el seu poder, que va passar a Cronos, el nou sobirà.

Cronos es va casar amb la seva germana Rea, amb qui va tenir sis fills. Els pares de Cronos li van pronosticar que un dels seus fills li prendria el poder. Per això, cada vegada que Rea tenia un fill, Cronos se'l menjava. Quan Rea va quedar embarassada del sisè fill, Zeus, va amagar el seu embaràs. Després de parir a Creta, va fer que les muses cantessin per dissimular els plors del nen. Zeus va ser criat per una nimfa.

Quan Zeus es va fer gran, va arribar el moment de la venjança. Va preparar un beuratge per al seu pare i, aprofitant que estava dormint, li va donar. Cronos va tenir singlots i va vomitar els seus fills: Hera, Posidó, Hades, Hèstia i Demèter. Així va començar la guerra entre pares i fills. Després de molta lluita, els joves van guanyar i van tancar els titans a les profunditats de la terra, l'infern. Posidó va rebre les profunditats marines i Zeus el cel. Els déus vivien a l'Olimp, on menjaven ambrosia i bevien nèctar. Com que s'avorrien, intervenien constantment en els assumptes dels humans. Zeus, però, no volia que es canviés el destí.

Roma, a més dels seus déus primitius, va anar adoptant divinitats d'altres cultures, especialment de la grega.