La religió romana: Història, déus i col·legis sacerdotals

La religió romana

La religió tenia un paper fonamental en la vida de qualsevol romà o romana, tant en l'àmbit familiar com de l'estat. Mitjançant la religió, intentaven donar explicació a qualsevol fenomen i buscaven la protecció divina en tots els aspectes de la vida. La religió romana ha anat canviant al llarg del temps per influències del contacte amb altres pobles: primer els etruscos, després els grecs i amb diferents corrents orientals.

Història de la religió romana

En els primers temps, el poble romà va organitzar la vida entorn dels numina, una mena d'esperits divins amb diferents poders de la natura. No tenien representació humana i tampoc temples. Per guanyar-se la seva protecció, es creaven ritus, ceremònies, pregàries i ofrenes. Així aconseguien la benevolència divina. Els numina es trobaven en l'origen de totes les coses; la llista de divinitats és molt llarga.

En els últims temps de l'època monàrquica, governaven els reis etruscos. La seva influència va ser molt notable en tots els camps, ja que el poble etrusc era més evolucionat. La religió etrusca introdueix noves divinitats, i també l'antropomorfisme dels déus i les deesses; per exemple, van retre culte a Apol·lo. S'introdueixen noves divinitats com Diana i Mercuri; la religió etrusca assimila molts elements de la religió romana.

Es va potenciar l'escola sacerdotal dels harúspexs, encarregats de predir el futur examinant les entranyes dels animals. Tenien en el seu poder els llibres sibil·lins, de caràcter profètic, consultats per problemes greus els quals amenaçaven l'Estat. La Triada Capitolina estava formada per Júpiter, Juno i Minerva, i en el seu honor es construeix el temple al Capitoli.

Els col·legis sacerdotals

Les ceremònies i els actes religiosos de caràcter estatal o públic eren dirigits pels sacerdots, elegits entre els membres més destacats de la societat. Els sacerdots gaudien de prestigi en la vida pública i s'organitzaven en col·legis sacerdotals. Cal destacar els següents:

• Col·legi dels pontífexs: tenia cura de les pràctiques generals de la religió i vetllava per la tradició religiosa. Els pontífexs eren presidits pel Pontífex Màxim, que s'ocupava especialment de l'elaboració del calendari i també de l'elecció de les vestals.
• Col·legis dels flàmens: cadascú era responsable del culte a una divinitat. Els tres més rellevants eren el flamen Dialis (Júpiter), el flamen Martialis (Mart) i el flamen Quirinalis (Ròmul).
• Col·legi dels àugurs: s'ocupaven de consultar els auspicis en nom de l'Estat. Sabien interpretar especialment el vol de les aus, els crits dels ocells i el comportament dels pollastres sagrats.

Hi havia també el col·legi de les vestals, unes sacerdotesses que havien de vetllar perquè el foc sagrat de la ciutat de Roma no s'apagués mai (simbolitzava el caràcter etern de la ciutat). Estava format per set noies de família noble, que havien de complir el vot de castedat i romandre verges al llarg dels trenta anys que durava el sacerdoci; si no, eren castigades sent enterrades vives. No totes les noies podien ser escollides.