Religió romana: culte, sacerdots i arquitectura dels temples

La religió romana

1. Influència grega i evolució

• s. III aC: Roma conquista les colònies gregues del sud d’Itàlia.

• Conseqüència: adopta els déus grecs i els incorpora amb els seus mites i llegendes.

• Amb Octavi August (inici de l’Imperi):

  • La religió es converteix en pilar de l’estat.

  • El culte a l’emperador, autoritzat pel Senat, unifica l’imperi.

2. Religions orientals

• Culte a Isis → deessa egípcia de l’amor matern i de la fidelitat.

• Culte a Cíbele → deessa mare.

3. El cristianisme

• Monoteista i igualitari → rebutja el culte a l’emperador, perill polític.

• Sota Neró (64 dC): persecució i acusació d’haver incendiat Roma.

• s. IV dC (313 dC):

  • Constantí el legalitza amb l’Edicte de Milà.

  • Es converteix en la religió oficial de l’Imperi romà.

Els col·legis sacerdotals

• Els sacerdots, triats entre els nobles, dirigien les cerimònies públiques.

• Eren agrupats en col·legis:

Tipus principals

• Pontífexs → controlaven la religió i la tradició.

  • Pontifex maximus: cap suprem; regulava el calendari i triava les vestals.

• Flàmens → cadascun dedicat a un déu:

  • Dialis (Júpiter), Martialis (Mart), Quirinalis (Quirí, associat a Ròmul).

• Àugurs → interpretaven els auspicis (senyals divins, vol d’ocells, etc.).

• Vestals → set noies nobles que mantenien el foc sagrat de Roma.

  • Havien de ser verges durant 30 anys.

  • Si trencaven el vot: enterrament viu com a càstig.

Només noies amb condicions estrictes podien ser escollides (Aulus Gel·li, Nits àtiques).

Els actes de culte

Sacrificis

• Oferien productes del camp o animals sans (hòstia o víctima).

• Cada déu tenia el seu animal:

  1. Ceres → truges | Venus → coloms | Diana → cérvols | Mitra → braus.

• Ritual:

  1. Decoració de l’animal amb flors i cintes.

  2. Se li tirava mola salsa (vi + farina + mel) preparada per les vestals.

  3. El victimarius feia el sacrifici.

  4. Una part es cremava per al déu; la resta es menjava en un banquet sagrat.

Festes religioses principals

• Lupercalia (febrer) → en honor a Pan, festa per a la fertilitat.

  • Els lupers corrien mig nus i tocaven les dones amb fuets.

  • Final a la cova del Lupercal (lloba de Ròmul i Rem).

• Magni Ludi Romani (setembre) → en honor a Júpiter, Juno i Minerva.

  • Festes importants que podien durar fins a 15 dies.

• Saturnàlia (desembre) → dedicades a Saturn.

  • Intercanvi de regals, llibertats i rols invertits (els amos servien els esclaus).

Altres rituals

• Arvals → cerimònies relacionades amb Cíbele (maig).

Salis → rituals en honor de Mart, déu de la guerra i de la pau.

1. Origen i funció

• Els grecs primer consideraven déus els fenòmens naturals (llamp, destí...).

• Després els humanitzen: déus immortals amb virtuts i defectes humans.

• El temple era la casa del déu, no un lloc de reunió per als fidels.

• Els fidels li oferien:

  • Casa → temple

  • Servidors → sacerdots

  • Aliments i riqueses

2. Estructura del temple grec

• Basat en el mègaron (antic palau).

• Parts principals:

  • Naos (cella) → cambra amb l’estàtua del déu.

  • Prònaos → vestíbul davant la naos.

  • Opistòdomos → sala del darrere per guardar ofrenes.

• Planta simètrica, ordenada i equilibrada.

• Els fidels no entraven: els sacrificis es feien a fora, davant l’altar.

• Situats en llocs alts i visibles, amb orientació cuidada.

• Materials:

  • Al principi → pedra (fonaments), fusta i maó.

Des del s. VII aC → completament de pedra.

5. El temple romà

• Dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) o al culte a l’emperador.

• Situat al fòrum, centre de la ciutat, i en lloc elevat.

• Combina elements itàlics i grecs.

Estructura bàsica

• Pòdium → base alta i rectangular.

• Escala frontal → accés únic.

• Pòrtic amb columnes → entrada.

• Cella → imatge del déu.

• De vegades tres cel·les (per la Tríada Capitolina).

• Façana molt decorada i monumental.

Diferències amb el temple grec

6. Materials

• Grecs → pedra.

• Romans → pedra i maó, sovint recobert amb marbre o pols de marbre.

• El maó permet formes corbes: arcs, voltes i cúpules.

  • Exemple: Panteó de Roma → cúpula de 43 m de diàmetre.

7. Ordres arquitectònics romans

• Els romans sovint combinaven ordres per pisos:

  • Inferior → dòric (més contundent).

  • Mig → jònic.

  • Superior → corinti (més ornamentat).

8. Exemples

• Maison Carrée (Nîmes): temple romà hexàstil.

• Restes a Catalunya:

  • Bàrcino (Barcelona).

  • Ausa (Vic) – reconstruït al segle XX.