Religió Romana Antiga: Culte, Sacerdots i Creences Clau

Religió Romana Antiga: Culte, Sacerdots i Creences

Culte Públic Romà: Déus i Creences

La religió romana era politeista. Els romans temien i respectaven els seus déus, que eren nombrosos. El més important era Júpiter, déu de la llum i honorat al Capitoli juntament amb Juno i Minerva.

Actes de Culte i Rituals Romans

Els actes de culte estaven formats per les pregàries, les ofrenes, els sacrificis i els jocs de caràcter funerari. Es duien a terme en llocs consagrats com ara davant del temple, en boscos sagrats o davant d'una font.

El Sacrifici: Comunicació amb els Déus

L'acte de culte més important era el sacrifici, considerat com una manera de comunicar-se amb els déus. L'animal que se sacrificava havia de ser immaculat i havia de semblar que consentia el sacrifici. Un cop mort, s'examinaven les vísceres per veure si els déus l'acceptaven. En cas afirmatiu, es cremaven sobre l'altar les entranyes de l'animal, mentre que la resta es menjava en comunitat.

Els Auspicis: Interpretació dels Senyals Divins

També es consultaven els déus quan s'havia de prendre una decisió molt important per a la ciutat, i es feia per mitjà dels auspicis. El més conegut era la interpretació del vol de les aus: si es veia un ocell a la part esquerra del cel, era un senyal de mal averany; en cas contrari, el senyal era positiu.

Els Sacerdots Romans: Organització i Funcions

Els sacerdots romans eren molt nombrosos i s'agrupaven en col·legis.

Els Flàmens: Guardians de Cultes Específics

Els flàmens eren sacerdots consagrats al culte d'un determinat déu. Els tres flàmens majors eren els que s'ocupaven de Júpiter, Mart i Quirí. Els flàmens menors, dedicats a cultes sovint arcaics i obscurs, eren quinze, als quals es van anar afegint emperadors divinitzats. El principal i més ben conegut és el flamen dial o de Júpiter: havia de ser un patrici i observar, d'ençà que era elegit fins que moria, tot de normes i tabús sobre el seu vestit i la seva vida quotidiana: tenia prohibit portar anells, muntar a cavall, sortir de Roma, o divorciar-se.

Els Pontífexs i el Pontífex Màxim

Els pontífexs eren els encarregats de vigilar les pràctiques religioses. Establien els deures del poble davant dels déus, feien el calendari dels dies fastos i nefastos i organitzaven les cerimònies anuals. D'entre els pontífexs sobresortia el Pontífex Màxim, un càrrec vitalici considerat com l'autèntic cap de la religió a Roma.

Les Vestals: Sacerdotesses de Vesta

Les vestals, sacerdotesses de la deessa Vesta, eren sis, elegides pel Pontífex Màxim d'entre les famílies patrícies de Roma quan tenien entre sis i deu anys, i restaven durant trenta anys al servei de la deessa.

Calendari Romà i Dies de la Setmana

El calendari romà tenia dies amb noms específics:

• El primer dia de cada mes es deia Kalendes.
• Les Nonae eren el cinquè o setè dia del mes.
• L'Idus era el tretzè o el quinzè dia del mes.

Els dies de la setmana, amb els seus noms llatins, eren:

• Dilluns: Lunae
• Dimarts: Martis
• Dimecres: Mercurii
• Dijous: Iovis
• Divendres: Veneris

Arquitectura dels Temples Romans

Els temples romans presentaven característiques arquitectòniques distintives:

• S'alçaven sobre un podi.
• La cel·la era allargada i podia tenir una sola nau o tres.
• Per accedir a la cel·la, hi havia una escalinata a la part del davant.

Déus Domèstics Romans: Lars, Penats i Manes

La religió romana també incloïa el culte a divinitats domèstiques i ancestrals, com els Lars, els Penats i els Manes, protectors de la llar i la família.