La Religió Familiar a l'Antiga Roma: Déus Domèstics i Esperits Protectors

La Religió Familiar Romana: Sacra Privata

• L'àmbit primordial on es desenvolupava la religió romana era la casa familiar.
• Cada família tenia el seu culte propi (sacra privata), diferent de les altres, que oficiava el paterfamilias i compartia un culte comú (sacra gentilicia) amb les famílies de la seva gens.
• Els cultes privats es caracteritzaven per conservar-se inalterables, transmesos de generació en generació com a tradició (mos maiorum).
• Per a cada família, el més sagrat de la casa es concentrava en el foc de la llar (focus patrius), situat a l'atri, on es retia culte als déus domèstics: Genius, Lares, Penates i Manes.
• Vesta era la deessa de la llar.

Genius: El Déu Tutelar de l'Home Romà

• Era el déu tutelar que acompanyava cada home des del naixement fins a la mort i el protegia, a ell i a la seva família. Els romans l'identificaven amb l'esperit del paterfamilias. La seva manifestació més natural era la unió sexual. Anomenaven el llit matrimonial lectus genialis. El Genius era representat en forma de serp i el veneraven amb ofrenes cada aniversari (dies natalis) del paterfamilias.

Lares: Esperits Protectors de la Llar i Camins

• Eren els bons esperits, déus indeterminats protectors de la casa que tutelaven l'habitatge familiar i vetllaven per la salut i la prosperitat dels seus habitants. El seu culte era el més antic de tots, i els romans situaven el seu origen en el món agrari. També consideraven els Lares esperits tutelars de les cruïlles i dels camins (Lares compitales). Eren representats com uns joves alegres amb signes d'abundància a les mans, mitjançant pintures a la paret o estatuetes en una fornícula o un edicle en forma de templet. Aquest espai era anomenat lararium i és on els retien culte especial, amb ofrenes, en dies especials del mes (Kalendae, Nonae, Idus).

Penates: Déus dels Queviures i l'Hospitalitat

• Eren déus més determinats, col·lectius. Eren esperits protectors dels queviures de la casa i el seu nom tant pot estar emparentat amb les provisions (penus) com amb l'interior (penitus). Abans de cada àpat, el paterfamilias els oferia les primícies, ja que els eren consagrats els plats a taula, la sal i la farina. Tenien el dret d'hospitalitat. Els romans consideraven que cada comunitat tenia els seus propis Penates (Penates publici).

Manes: Les Ànimes dels Avantpassats Romans

• Divinitats col·lectives, que acontentaven i allunyaven el mal. Eren les ànimes dels morts (esperits dels avantpassats de les famílies). Es veneraven oferint flors en la intimitat de cada casa. El seu culte estava dirigit a no ofendre'ls, perquè si no eren venerats, turmentaven els éssers vius de la casa.
• Els romans van establir un dia dedicat als difunts (Feralia), el 21 de febrer, en què es visitaven els cementiris i tothom honrava els morts amb ofrenes.

Els Numina: Esperits Divins Romans i la Natura

Els romans invocaven, veneraven i tractaven de fer-se propicis, amb respecte i ofrenes, una enorme quantitat d'esperits protectors (numina), que presidien tots els moments de la vida domèstica i assistien els membres de la família en totes les seves activitats.

Numina Relacionats amb Persones

• Lucina, que presidia els parts.
• Pilumnus i Picumnus, que vetllaven per la mare.
• Cunina, que vetllava pel nadó al bressol.
• Cuba, que vetllava pel nen al llit.
• Fabulinus, que procurava que aprengués a parlar.
• Consus, perquè fos assenyat.
• Quies, que vigilava el repòs.
• Caeculus i Mors, que presidien la mort.

Numina Relacionats amb la Natura

• Sator, que protegia la sembra.
• Messor, que protegia la collita.
• Flora, que omplia de flors els camps.
• Pomona, que carregava de fruits els arbres fruiters.
• Epona, que tenia cura dels cavalls.
• Lupercus, que protegia els ramats dels llops.

Els romans, amb aquests bons esperits, volien aconseguir l'ajut en cada situació concreta.