Religió i educació: la influència de la religió a l'escola
Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,34 KB
Religió i educació
L'individu neix amb unes inquietuds i es pregunta (d'on vinc, on vaig, qui sóc, ) de les quals busca respostes i per això pot recórrer a les diferents religions. Tota religió determina unes actituds, formes de vida (la manera d'actuar, d'afrontar i veure la vida = cosmovisió), i per tant les seves creences. Configura també l'àmbit de valors.
La religió també pot ser un element configurador de l'escola sempre i quan aquest sigui un dels objectius que es plantegi al centre. Els elements que determinen que la religió és un element configurador de l'escola són: la seva identitat, i l'ensenyament de la religió.
Identitat
centres en els quals la religió és un tret específic que defineix i que orienta el seu ideari o projecte educatiu.
L'ensenyament de la religió
en el context d'una llei o de l'ordenació educativa hi ha una oferta de l'ensenyament del fet religiós (la religió com a objecte d'estudi). És una proposta curricular o disciplinar.
Presència de la religió a l'escola avui
Tipologia de centres diferents:
Escola confessional, escola d'inspiració cristiana, escola laica.
No tothom defensa el mateix encaix de l'element religiós en el si de l'escola. Així encara avui, és una realitat problemàtica i potser per això, una realitat no tancada que es va definint al llarg d'un procés.
L'ensenyament de la religió a l'escola en l'actual marc legal
El model d'ensenyament del fet religiós que hi ha a l'estat espanyol, és un model d'ensenyament de la religió confessional, cultural, escolar i per a tothom (creients i no creients). El marc legislatiu actual va definit per la LOE (2006).
Interculturalitat i diàleg interreligiós
Observant la realitat escolar de casa podem afirmar que hem passat d'una escola homogènia, cultural, lingüística, religiosa a una escola més diversa, multicultural, multireligiosa. Els centres no responen de la mateixa manera davant d'aquesta situació, algunes ho viuen i hi fan front de dues maneres ben diferents. Hi ha escoles que viuen la nova realitat multicultural com una dificultat i d'altres escoles, en canvi ho viuen com una possibilitat.
Multiculturalisme → fomenta i programa activitats que afavoreixen el coneixement de les característiques manifestes dels altres grups culturals. Accepten la diferència i fan un marc comú.
Interculturalisme → fomenta activitats que van encaminades a la comprensió d'un mateix. Neix de l'autoavaluació i del qüestionament d'allò que és propi.
Diàleg intercultural → no vol dir oblidar la identitat pròpia. És un diàleg entre persones. És la relació entre el tu i el jo (mestre-alumne). L'escola que opta per el diàleg intercultural no ha de buscar un treball que sigui suma de diverses cultures presents al centre, sinó que ha de centrar-se en buscar, en fer un treball d'allò que tenen en comú, allò que els fa iguals en la diferència.