Relats Històrics de l'Antiga Roma i Grècia: De Cèsar a Aquil·les

Matança a Pompeia i incendi a Roma

A la mateixa època va tenir lloc una matança terrible entre els nucerins i els pompeians en un espectacle de gladiadors que oferia Livinei Règul. Primer es van enfrontar amb pedres i, finalment, amb l'espasa. La plebs dels pompeians, a casa dels quals s'oferia l'espectacle, va ser més forta. En conseqüència, molts nucerins van ser transportats a la seva ciutat amb el cos mutilat a causa de les ferides, i la majoria ploraven les morts dels seus fills o dels seus pares.

En diversos llocs alhora, al voltant del fòrum, es va produir un incendi. Al mateix temps, van cremar les botigues dels prestamistes; després, el foc va arribar als edificis privats. El temple de Vesta va ser protegit amb dificultats gràcies a l'obra de tretze esclaus, que van ser deixats en llibertat. L'incendi va continuar dia i nit. No hi va haver dubte que aquest incendi s'havia originat a causa de la mala fe humana.

Biografia de Marc Cató

Marc Cató va néixer al municipi de Túsculum. Abans de dedicar-se a la carrera política, va viure al territori dels sabins, on posseïa una heretat; després va emigrar a Roma. Va ser tribú militar a Sicília; va esdevenir edil de la plebs amb G. Helvi; i, un cop nomenat pretor, va obtenir la província de Sardenya, d'on un temps abans s'havia endut el poeta Q. Enni.

Estratègies militars de Juli Cèsar

Un cop dividit l'exèrcit, Cèsar ordena a Tit Labiè que avanci amb tres legions cap a les zones que pertanyen als menapis; i envia Gai Treboni amb el mateix nombre de legions cap a la regió que es troba a la vora dels aduàtucs. Ell mateix, amb les tres legions restants, decideix dirigir-se cap al riu Escalda, que desemboca al Mosa.

Mentre Cèsar disposa i organitza aquests preparatius, envia per davant a Hispània el llegat Gai Fabi amb tres legions i li ordena ocupar ràpidament els passos dels Pirineus, que aleshores estaven ocupats amb guarnicions pel llegat Luci Afrani. Ordena que el segueixin les altres legions que hivernaven més lluny.

Tarquini el Superb i els llibres sibil·lins

Una vella desconeguda va anar a veure el rei Tarquini el Superb portant nou llibres que, segons deia, eren oracles divins i els volia vendre. Tarquini va preguntar-ne el preu. La dona en va demanar una quantitat excessiva i desorbitada, i el rei se'n va riure. Llavors, ella va cremar tres dels nou llibres i va preguntar al rei si volia comprar els sis restants al mateix preu.

La traïció de l'emperador Caracal·la

Caracal·la, després de la mort del seu pare i de camí cap al Campament Pretorià, es va queixar davant els soldats de ser assetjat per les intrigues del seu germà. D'aquesta manera, va fer que el seu germà fos assassinat al Palau i, immediatament, va ordenar que el seu cos fos cremat. A més a més, va dir al Campament que el seu germà havia intentat enverinar-lo i va donar les gràcies públicament als qui el van assassinar.

Gestes d'Amílcar i Viriat a Hispània

Amílcar, després de travessar el mar i arribar a Hispània, va dur a terme grans gestes amb fortuna favorable. Va sotmetre els pobles més importants i bel·licosos i va enriquir tota l'Àfrica amb cavalls, armes, homes i diners. Mentre considerava la idea de portar la guerra a Itàlia, el novè any des que havia arribat a Hispània, va morir lluitant en un combat contra els vetons.

Viriat, que actuava a la Lusitània contra els romans, d'entrada va ser pastor i, després, cap de bandolers. Finalment, va incitar tants pobles a la guerra que va ser considerat l'alliberador d'Hispània contra els romans. Va ser assassinat pels seus, després d'esvalotar durant catorze anys les províncies d'Hispània.

La conspiració de Catilina

L. Catilina, després d'aturar-se uns dies a casa de G. Flamini al camp d'Arezzo, mentre armava la població ja prèviament revoltada, es va dirigir al campament amb els fasces i les altres insígnies del poder. Quan això es va saber a Roma, el senat va decretar que Antoni s'afanyés a perseguir Catilina amb l'exèrcit.

La fundació de Roma i el rapte de les sabines

Ròmul, després de fundar la ciutat, a la qual va anomenar Roma a partir del seu nom, va rebre a la ciutat una multitud de pobles veïns. Va triar cent homes d'entre els més vells, als quals va anomenar senadors a causa de la seva vellesa. Aleshores, com que ni ell ni el seu poble tenien esposes, va convidar les nacions veïnes a un espectacle de jocs i en va raptar les noies.

L'intent d'assassinat del rei Pirros

Quan el rei Pirros era en terres d'Itàlia i havia lliurat amb èxit una o dues batalles, un tal Timócar, amic del rei, va anar d'amagat al cònsol G. Fabrici per demanar-li un premi. Va prometre que, si acordaven el premi, mataria el rei amb verí.

El combat mortal entre Hèctor i Aquil·les

Hèctor va matar el fortíssim cabdill Polipoetes. Mentre començava a espoliar-lo, va arribar Aquil·les. Es va esdevenir un combat encara més gran; una cridòria es va aixecar des de la ciutat i de tot l'exèrcit. Hèctor va ferir el fèmur d'Aquil·les. Aquest el va perseguir i no va parar fins que el va matar. Un cop mort Hèctor, Aquil·les fa fugir els troians i els persegueix fins a les portes de la ciutat.