Relativisme moral Sócrates

1.Origen de la Reflexió ètica:

Al principi, hi Havia els poetes que es basaven en els mites; després al s IV a.C. Va aparèixer La filosofia a Grècia, els presocràtics tractaven qüestions físiques i Cosmològiques. Després d’unes condicions socioeconòmiques noves (apareix a Democràcia de participació directa a Grècia i es desenvolupa el comerç entre Altres polis també a Grècia), va aparèixer una 2a generació de filòsofs, els Sofistes i Sòcrates, que es centraven en l’estudi de qüestions humanes, Sobretot ètica i política, que es discutien a l’àgora.

2.El relativisme Dels sofistes:

La capital Cultural, social i econòmica de l’Antiga Grècia era Atenes. Allà hi anaven un Grup selecte de viatgers molt savis anomenats sofistes. Aquests mestres ensenyaven Retòrica als joves, que consistia en l’habilitat d’elaborar un discurs correcte I convincent, que resultava molt útil en l’assemblea pública per convèncer als Altres i imposar la voluntat pròpia; els vells desconfiaven de les seves Ensenyances.

Els sofistes Gaudien d’un importat prestigi social; alguns cobraven i acumulaven veritables Fortunes per les seves ensenyances.

Varen dur a Terme grans polèmiques, una de les més importants va ser establir la diferència Entre allò “que és per naturalesa” i allò “que és per convenció”. Les lleis Convencionals fan referència a lleis polítiques i morals, que estan obertes a La discussió i poden canviar. En canvi les lleis naturals són universals, es Compleixen sempre i no canvien mai.

Els sofistes Varen crear el que s’ha denominat relativisme ètic segons el qual el que està Bé i el que està malament depèn de les circumstàncies. Així les accions humanes Es poden considerar bones o dolentes segons les circumstàncies determinades en Les que es desenvolupi l’acció. D’acord amb aquest plantejament no es pot Generalitzar que una acció sempre sigui bona o sempre dolenta.

El relativisme Més radical el defensà Protàgores. D’acord amb aquest filòsof, el que està bé i Malament no depèn d’un pacte social sinó del que pensa cada un. Protàgores va Afirmar que “l’ésser humà és la mesura de totes les coses”. Amb això volia dir Que totes les opinions sobre el que es just i bo mereixen el mateix respecte i Són igualment veritables.

El problema del Relativisme: si la moral es relativa a l’individu i/o la cultura totes les Morals tenen el mateix valor. D’aquesta manera no podem imposar als altres la Nostra moralitat. D’acord amb el relativisme ètic, qualsevol idea és Acceptable.

3.L’absolutisme Moral:

Sòcrates i el Seu deixeble Plató s’oposaren radicalment al relativisme dels sofistes. Sòcrates i Plató defensaren l’opció oposada al relativisme, l’absolutisme ètic. Per aquests 2 filòsofs els valors morals són universals, no poden variar al Llarg de la història, ni depenen de les circumstàncies. I si dues persones Pensen de manera diferent un d’ells està equivocat.

El relativisme ètic era problemàtic, ja que totes les opinions morals posseeixen el mateix Valor; la solució que va sorgir va ser l’absolutisme ètic, però el problema era Com determinar qui te raó en el cas de opinions enfrontades. 3 solucions:

-1: Sòcrates: Reflexió filósòfica. No accepta la regla de la majoria. El problema de Determinar qui té la raó en cas de disparitat d’opinions no es pot resoldre Segons Sòcrates a les majories. Les persones són fàcilment influenciades pels Sofistes, pensava Sòcrates. De manera que el fet de que la majoria pensi el Mateix no garanteix la veracitat del seu pensament. Només a partir de la Reflexió filósòfica podem trobar la veritat que està en nosaltres, la resposta Definitiva als dilemes ètics.

-2: Religions Monoteistes o del llibre. D’acord amb aquest plantejament, únicament un ésser Superior coneix el que està be i el que està malament de manera absoluta. Per Això, no es necessari que els individus reflexionin sobre qüestions ètiques. És Suficient seguir els manaments divins. En una societat el la que la majoria de Ciutadans són creients, aquesta solució resulta molt pràctica. Però a L’actualitat conviuen persones de diferents religions, ateus i agnòstics, de Manera que resulta inevitable que apareixen problemes morals.

-3: DUDH. Codi ètic. Segons aquesta declaració, els drets humans són naturals. Es suposa que Igual que existeixen lleis a la naturalesa, l’humà de forma innata neix amb Aquests drets.

3.1. L’intel·lectualisme moral:

A part de Defensar l’absol. Ètic, Sòcrates i Plató també proposaren el que es coneix com Intel·lectualisme moral. Aquesta teoria ètica  Rep el nom del terme intel·lecte i defensa que una persona que coneix el Que està bé obrarà sempre bé. Segons ells, resultaria absurd que una persona Fes el mal a posta, ja que es sentiria malament amb si mateixa.

Coneixement del Bé=comportament moral ètic=Felicitat

Coneixement del Bé=comportament immoral=Infelicitat, mala consciencia/ felicitat (autoengany).

Ignorància=comportament Immoral=felicitat.

Els que fan mal Ho fan per ignorància, ho fan de forma involuntària.

En aquest sentit L’educació es considera una eina fonamental per desenvolupar el comportament Moral.

D’acord amb Sòcrates i Plató, existeixen diferències naturals en els éssers humans de Manera que no totes les persones poden arribar al veritable coneixement de bé. Només una elit intel·lectual pot arribar a aquest coneixement mentre que la Resta de la ciutadania roman a la ignorància. És per això que defensen que els Governants han de ser els més savis, els filòsofs. I estructuren la societat de La següent manera: Filòsofs/governants>guardians i guerrers>treballadors.

L’intel·lectualisme Moral fonamenta en la defensa de la bondat natural dels éssers humans; si les Persones (que per naturalesa són bones) reben una bona educació es comportaran Bé, de forma correcta.

Però després Dels règims totalitaris dels s XX (Alemanys i URSS), resulta difícil defensar Aquest optimisme en l’ésser humà. Ja que es va fer servir el coneixement, la Cultura i l’educació per l’aniquilació massiva. És a dir, el coneixement (la Ciència) no garanteix un bon comportament, és més, es pot fer servir d’una Manera cruel i perversa.

*Documental Drets Humans:

L’antecedent Històric dels DH és el Cilindre de Ciro i més recentment, la Revolució de la Independència de Estats Units i la Revolució Francesa.

La Organització De Nacions Unides (ONU), es va fundar l’any 1945 després dels desastres de la IIGM; i la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) es proclama l’any 1948. Aquesta declaració està composta per 30 articles que representen els Drets naturals que tenim com a persones.

Persones Importants en la lluita per el compliment dels Drets Humans són: Gandhi, Nelson Mandela i Martin Luther King.

*Mort de Sòcrates:

Sòcrates fou Condemnat a mort per no honrar als déus i per corrompre la moral de la Joventut, allunyant-la dels principis de la democràcia.

Els seus amics Planejaren i li oferiren escapar però ell va preferir acatar la llei i morir.

La seva mort es Va produir mitjançant l’enverinament per cicuta, un mètode usat habitualment Pels grecs per a executar les sentencies de pena de mort.

*Frases de Sòcrates:

-“És preferible Sofrir una injustícia que cometerla”: Sòcrates volia dir que si comets una Injustícia no podràs ser felíç, ja que hauràs tingut un comportament immoral Quan coneixies el bé. I si la sofreixes almenys no tens mala consciència.

*Rousseau i Hobbes:

-“L’ésser humà és bo per naturalesa, és la societat el que el corromp”: amb aquesta frase Rousseau volia dir que l’ésser humà és en si mateix bo “quan neix no coneix el Mal”, però a mesura que va vivint en societat, aquest el corromps, és a dir la Societat és la que el fa tornar dolent.

-“L’home és Dolent i egoista per naturalesa, però la societat l’obliga a comportar-se Moralment” i “L’home és un llop per a l’home”: amb aquesta frase manté un Postura totalment oposada a la de Rousseau. Segons Hobbes si es deixes que els Homes seguissin la seva natura, la societat resultaria impossible; cada un D’ells lluitaria contra els altres i la guerra continua no s’acabaria, perquè Els homes tenen, en el seu estat natural, el desig i la voluntat de causar mal; L’únic que l’atura és la por a tots els altres homes. El pas per fer possible La societat és renunciar el desig natural de l’home.

*Frase La Ola:

“El fin Justifica los medios”.

Aquesta famosa Frase va ser anunciada pel filòsof Nicolàs Maquiavel. Aquest filòsof originari De Florència, planteja una teoria política en la qual defensa que si el fi o la Meta és bo, els mitjans utilitzats per aconseguir-ho són legítims (èticament Acceptables).