Relativisme i escepticisme: Protàgores, Gòrgies i Sòcrates

Relativistes i escèptics (nomos vs. physis)

Relativistes o escèptics (davant del nomos, no de la physis)

Relativisme

Relativistes consideren que no existeix la veritat absoluta (aquesta depèn del moment) — les coses poden canviar. Poden aspirar només a una veritat pròpia.

Escèpticisme

Escèptics sostenen que no hi ha res segur — la intel·ligència humana és limitada i no hi ha certesa. Ens hem de mantenir en el dubte constant (inseguretat total).

Protàgores i la mesura humana

Protàgores: relativista. Afirma que “l’home és la mesura” — l’home és l’eina amb què interpretem i expressem les coses. Segons Protàgores l’home determina i concreta totes les coses: les normes, costums i lleis que regulen els humans (nomos, no physis).

L’home com a animal social: els canvis massius i les inconformitats acaben sempre apareixent en la vida col·lectiva.

Gòrgies i l’escepticisme radical

Gòrgies: escèptic. Expressa una postura en què, des d’un raonament lògic, es posa en dubte la possibilitat de coneixement o comunicació segura.

Les tres tesis de Gòrgies

• No existeix res.
• Si alguna cosa existeix, no la podríem conèixer.
• Si alguna cosa existís i la poguéssim conèixer, no la podríem comunicar.

Segons aquesta postura, els humans ens comuniquem amb conceptes que no tenen cap relació segura amb allò que representen (amb la realitat) — no transmeten cap significat fidedigne: no ens podem comunicar amb certesa.

Si el llenguatge no serveix per a comunicar la veritat, pot servir per a manipular: convèncer, moure masses, controlar i dominar.

Sòcrates: mestre i punt de gir ètic

Sòcrates: figura central; el seu deixeble Plató recull les seves idees en diàlegs on Sòcrates és el protagonista.

Sòcrates se centra únicament en l’ètica — fonament de l’acció i reflexió filosòfica sobre el bé i el mal.

No va escriure res perquè no ho va voler; coneixem les seves idees gràcies al que van escriure els seus deixebles i contemporanis.

Procés i condemna

Sòcrates és condemnat a mort i es defensa ell mateix en un judici (no s’esforça gaire en la defensa; diu que si tornés a néixer faria el mateix).

És condemnat per:

• Negar l’existència dels déus (en una societat molt religiosa).
• Afirmar que cadascú ha de mirar-se a si mateix (cadascú és, metafòricament, el seu propi déu).
• Qüestionar tot allò que està imposat; sosté que tothom ha de tenir una actitud crítica.

Plató i la forma de diàleg

Plató escriu en forma de diàleg. El protagonista és gairebé sempre Sòcrates; Plató mostra respecte i admiració per Sòcrates, tot i que al final desenvolupa les seves pròpies idees, especialment en ètica.

Filosofia ètica de Sòcrates

Gir antropològic: la physis ja no l’interessa; només es centra en l’areté (virtut, excel·lència) d’una persona.

• L’areté es troba en una vida bona i feliç, relacionada amb el coneixement.
• Hem de fugir dels convencionalismes i dels prejudicis.

Mètode: la veritat l’hem de descobrir nosaltres mateixos (innatisme). Cal fugir dels convencionalismes de l’estat, de les institucions religioses i dels prejudicis (moltes vegades no vàlids ni certs).

Creure que sí que existeix la veritat absoluta: aquesta veritat necessària es troba mitjançant un mètode i s’expressa amb el llenguatge.

Notes: s’han corregit errors ortogràfics i gramaticals, s’ha ajustat l’ús de majúscules i minúscules, i s’ha mantingut tot el contingut original reformulat per a claredat i coherència.