Relatius forts i compostos en català

Relatiu simple fort: què, qui

Els relatius simples forts són què, que substitueix antecedents que són objectes o conceptes abstractes, i qui, que substitueix antecedents corresponents a persones. Fem servir aquests relatius quan hi ha una preposició, amb verbs preposicionals: a, per, de, en, amb + què o qui. Els relatius forts (què, qui) són equivalents i es poden substituir pels relatius compostos corresponents: el qual, la qual, els quals, les quals.

Preposició + relatiu compost

Els relatius compostos són el qual, la qual, els quals, les quals. Cal utilitzar el relatiu compost quan el relatiu va darrere de preposicions diferents de les del quadre anterior, amb preps com: sota, contra, cap a, fins a, davant, a partir de, a través de, des de, entre, malgrat, per mitjà de, segons + r compost. El fem servir per substituir un complement d'un nom: nom + del qual, dels quals, de la qual, de les quals. De seguida vaig veure el menjador, la porta del qual em va deixar meravellada.

Que o Què

Que: No es pot suprimir. M’han demanat que compri dues garrafes d’aigua. No s’ha d’ometre darrere de l’adverbi d’afirmació sí. Jo no ho crec, però ell. No pot anar precedit de preposició: Estic contenta que hagis vingut (i no: *Estic contenta de que hagis vingut). Substitueix un element (l’antecedent) de l’oració que ha aparegut abans; de l’altra, fa d’enllaç entre dues oracions. Indica una quantitat considerable i acompanya un adjectiu o un adverbi.

Què: Sempre duu un verb al costat i equival a 'quina cosa'. Què dius? En aquest cas equival a el qual, la qual, els quals, les quals, i duu una preposició al davant, tal com hem vist anteriorment en aquesta mateixa fitxa. La pel·lícula a què fas referència ha guanyat un premi.

Verbs irregulars

- Verbs acabats amb -iar / -uar: copiar, estudiar, suar... duen dièresi en el present de subjuntiu: copiï, estudiïn, suïs...
- Néixer, péixer, treure: naixerà, paixia, trauríem, jaieu, faràs...
- Collir, cosir, escopir, sortir i tossir: l’arrel àtona s’escriu amb o: collirà, escopia, sortirem... l’arrel tònica s’escriu amb u: cuso, surten, no tussis...
- Corre, obre, vine
- L'imperatiu mante la consonant només en algunes persones: tu: veu- coneix, ell/a beguí-coneguí, nos beguem-coneguem, vos beveu-coneixeu, ells/elles beguin-coneguin. Imperatiu ordres positives: beveu aigua, moveu la. Subjuntiu per les negatives: no vegueu aigua, mogueu.
- Els verbs poder i voler alternen la o i la u al radical igual que collir, cosir, escopir, sortir i tossir, però, a més, fan tot el present de subjuntiu i l’imperatiu amb u (tant si l’arrel és tònica com si és àtona): pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin, vulguis, vulguem, vulgueu... Imperfet se subjuntiu: pogués, poguessis, escrivís, escrivissis. DONGUI NO: DONI, aprenc-après, moc-mogut. POGUER NO: poder-podent. Tindre i venir No: tenir i venir.