Relacions Públiques: Comunicació Estratègica, Ètica i Mitjans
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,96 KB
Segons Jordi Xifra, les RP són la disciplina que s'ocupa dels processos de comunicació entre les organitzacions i els públics. La seva pràctica consisteix en realitzar diversos projectes estratègics de comunicació. Propòsit: establir unes relacions de confiança i interès mutu entre les organitzacions i els seus públics.
Dret i RP: No tenen cos legislatiu propi que reguli la seva activitat professional. Tenen un fort component informatiu: dret a la informació i llibertat d'expressió. També dret de propietat intel·lectual.
Ètica: Valors pels quals una persona sap el que està bé i el que no. Grec ethos (costum, caràcter, manera de ser)
Ètica: Valors pels quals una persona sap el que està bé i el que no. Grec ethos (costum, caràcter, manera de ser)
Formes subtils de manipulació informativa
- Notitis: gabinets de comunicació creuen que enviar molta informació és donar bona imatge.
- Filtrodependència: filtrar informació als mitjans privilegiats.
- Censura per saturació: enviem molta informació per saturar els mitjans i que aquests censurin alguna part de la informació.
- Tortura lèxica: Llenguatge difícil d'entendre perquè el periodista no sàpiga veure si és una trampa.
- Eufemisme il·lustrat: Intentar quedar bé davant d'una situació extrema.
- Plastilina semàntica: Recórrer a jocs d'expressió, sinònims que no aparentin ser negatius...
Infotàctiques
- Tàctica del secret: Informació secret d'estat i no es pot explicar. A vegades mentida.
- Tàctica de la informació dirigida: Filtrar casos secrets per manipular l'opinió pública.
- Font emmascarada: Una persona que no es pugui relacionar amb la nostra organització, parli bé de la nostra organització.
- Tàctica del canal doble: Dues fonts emmascarades els donem informació contradictòria.
- Tàctica de l'omissió: Informar per saturació i obviar detalls.
- Tàctica de la generalització: Donar informació molt genèrica perquè els detalls passin desapercebuts.
- Tàctica del vapor: Creem molts rumors diferents i contradictoris perquè la gent no sàpiga què és cert.
- Tàctica del degoteig: Anar donant petites dosis, petits detalls.
- Tàctica del retorn: Polític que se'n va a fora diu una informació, i quan torna diu que és falsa, que no ho han entès bé.
Mitjans de comunicació: són els que s'encarreguen de divulgar la informació i transmetre-la al públic. Tot mitjà de comunicació sap que hi ha uns codis deontològics establerts i que els ha de complir.
Els codis són un conjunt de normes establertes. I la deontologia és la part de l'ètica que procura aplicar els principis en les professions.
Característiques dels codis:
Característiques dels codis:
- Llibertat i respecte als drets humans.
- Principis de veracitat, transparència i salvaguarda dels interessos dels clients.
- Honestedat, lleialtat, credibilitat, salvaguarda dels interessos dels públics i les seves reputacions.
Finalitat dels codis:
- Difondre el contingut de la seva tasca.
- Dotar els professionals d'unes pautes de comportament.
Avantatges dels codis:
- Reconeixement públic de la dimensió ètica d'una professió.
- Establiment de continguts morals.
- Defensar criteris morals interns en front de pressions exteriors.
- Augment del prestigi de la professió.
Limitacions dels codis:
- Restricció de la llibertat d'expressió.
- Són tan generals que no serveixen i estan subjectes a interpretacions.
- Escassa efectivitat dels codis.
- Sovint es redueix l'ètica únicament a l'abast dels codis.