Relacions laborals: perspectives i teories

La perspectiva de la inter(acció): micropolítica i negociació col·lectiva.

En la perspectiva interaccionista importen les relacions entre actors, en els seus comportaments estratègics i es privilegia l’anàlisi de les relacions polítiques, dels jocs de poder... S’exposen dues variants: la micropolítica i els que s’acosten a la negociació des d’aquesta perspectiva del comportament estratègic dels actors.

Un dels primers textos elaborats en aquest context és el de Burns, que s’interessa per les empreses com a àmbits i camps d’acció. No són considerades sistemes d’organització normalitzats i cooperatius. En la perspectiva de la (inter)acció, les unitats productives són considerades conjunts de jocs micropolítics animats per actors dotats de poders diferents i capaces de desenvolupar estratègies conflictives. La política és identificada amb el poder, adopta la forma d’una relació d'intercanvi entre actors. I el marge de negociació que disposa cada actor representa per als seus adversaris una font d’incertesa.

Les negociacions entre actors constitueixen l’objecte d’estudi d’una altra variant de la teoria de l’acció, la de Richard Walton i Robert McKersie, que desenvolupen una teoria del comportament. Aquests autors intenten formalitzar les interaccions entre diversos actors i determinar els equilibris que en poden resultar. Per això, observen les relacions formals i elaboren models microsocials de negociació i de resolució de conflictes.

L’enfocament marxista: els processos de control de les relacions d’ocupació.

Les relacions socials de producció capitalista reflecteixen i reprodueixen una oposició estructurada entre capital i treball, suposen un antagonisme estructural. El capitalisme organitza els treballadors sobre una base col·lectiva i genera en conseqüència la base material per a una resistència efectiva al capital i als objectius del mode de producció capitalista.

L’objecte d’estudi de les relacions laborals són els processos de control en les relacions d’ocupació protagonitzats, pels empresaris i treballadors, pretenen influir en les condicions laborals i entren en conflicte. Com que el poder dels empresaris es superior, el control que els treballadors hi poden exercir és considerablement inferior. Quan actuen col·lectivament poden qüestionar i limitar la discrecionalitat empresarial.

La perspectiva macrocorporatista: institucionalisme i regulació laboral.

Perspectives que tenen en comú centrar l’atenció en la integració d’interessos divergents que es produeix als països centreeuropeus gràcies al sistema de relacions laborals. Com és possible que una societat sigui ordenada i estable tenint en compte que hi ha una pluralitat d’interessos i que les estratègies de les classes són sovint oposades. Fixen l’atenció en l’estabilitat d’una societat configurada per classes o grups socials amb diferents interessos. La resposta, la troben en l’existència de dispositius de formació, agregació, negociació i concertació d’interessos. Entre els que acompleixen aquestes funcions, n’hi ha quatre que mereixen la seva atenció: la comunitat, el mercat, l’estat i el PIG.

Aproximacions d’inspiració econòmica: la teoria de l’elecció racional i la teoria dels costos de transacció.

Plantejament de la perspectiva de l’elecció racional: en una situació concreta, els individus trien entre un conjunt d’accions possibles aquella que es correspon més a les seves preferències i que els procura una utilitat màxima, s’anomena la racionalitat perfecta. Aquest tipus d’aproximacions contemporànies no es funden en l’axioma de la racionalitat perfecta. Pel treball d’H. Simón sobre l’adopció de decisions en l’administració, el postulat de la hiperracionalitat ha estat reemplaçat per la “racionalitat limitada”. Activa un individu que no coneix ni el conjunt de les possibilitats d’accions que se li ofereixen, ni tots els efectes que poden provocar, però pot realitzar una elecció intencional i racional, considerant les preferències individuals com a variables exògenes.

La teoria de costos de transacció es caracteritza per aquest enfocament, té l’objectiu de proporcionar una explica­ció endògena sobre el rol de les institucions econòmiques i de les organitzacions. S’elabora un raonament constituït sobre una axiomàtica de la racionalitat, l’elecció entre institucions alternatives. L’indicador que s’utilitza per a l’elecció és el cost de transacció que integra els costos d’informació, els costos vinculats a les negociacions i a les decisions i els costos de control i de supervivència. I la seva proposta bàsica és que una organització incorpora una activitat si el seu desenvolupament al seu interior és més econòmica que no si s’adquireix en el mercat.

Un context sintètic per a l’estudi de les relacions laborals.

Es pot considerar que hi ha una doble oposició estructural que resulta de la condició social en què es troba la mà d’obra dels primers temps del capitalisme industrial, que és mancada de recursos i que s’ha de plegar a la re­gulació existent del mercat de treball i de l’empresa: entre capital i treball i amb el temps, entre l’estatut jurídic de ciutadà que va assolint l’assalariat i la posició subalterna que té a l’empresa.

Les conseqüències d’aquestes contradiccions són la misèria social i els moviments de resistència i de protesta política dels treballadors. També han estat un pretext per promoure moviments reformistes burgesos i un estímul per constituir organitzacions sindicals i partits polítics obrers estables, les lluites en l’àmbit polític i les pressions a favor del sufragi universal.