Relacions Laborals i Normativa: Guia Essencial

Què és una relació laboral?

RL: Es dona entre una persona treballadora que presta serveis per a una altra (ocupador) a canvi d'una remuneració. Per tal que hi hagi RL, s'han de donar uns requisits:

1. Que hi hagi sempre dues parts: una persona treballadora i una persona ocupadora.
2. Que la relació entre elles sigui:
   1. Personal: el treball l'ha de fer la persona contractada, mai una altra persona en nom seu.
   2. Voluntària: la persona treballadora tria en què vol treballar i quan ho deixa.
   3. Dependent: el treball es duu a terme sota el poder de direcció de l'empresari o empresària, que dona les ordres, decideix com es fa i pot sancionar la persona treballadora en cas de desobediència.
   4. Per compte d'altri: la persona treballadora no participa dels beneficis ni les pèrdues.
   5. Retribuïda: la persona treballadora obté una remuneració pel seu treball.

Exemples de relacions excloses de la legislació laboral

• Relació de serveis dels funcionaris públics.
• Treballs de voluntariat.
• Treball autònom o freelance.

Relacions laborals de caràcter especial

Són feines que, encara que compleixen tots els requisits d'una relació laboral, presenten particularitats que requereixen una regulació específica. Per exemple:

• El personal d'alta direcció.
• El servei de la llar familiar.
• Els esportistes professionals.

El Dret del Treball

El Dret del Treball és el conjunt de normes i principis que regulen les relacions laborals.

Quines normes regulen la relació laboral?

La normativa laboral espanyola té tres grans fonts: 1. Lleis i reglaments. 2. Conveni col·lectiu. 3. Contracte de treball.

1. Lleis i reglaments

Les lleis són les normes jurídiques aprovades pel poder legislatiu, és a dir, pel Congrés dels Diputats i el Senat o, si és el cas, segons les competències, per les assemblees de les comunitats autònomes.

Lleis amb contingut laboral

• Constitució espanyola de 1978: norma fonamental de l'ordenament jurídic espanyol, estableix alguns drets laborals tan importants com el de lliure elecció de professió o ofici, el dret a vaga o a la no discriminació.
• Lleis i normes amb rang de llei: la més important és l'Estatut dels Treballadors, que regula la relació laboral des del punt de vista individual i col·lectiu.

Els reglaments són normes amb rang inferior a la llei a través dels quals el Govern desenvolupa el que estableixen les lleis. Un reglament mai no pot establir condicions de treball pitjors que les contingudes a la llei que desenvolupa.

2. El conveni col·lectiu

El conveni col·lectiu és un acord entre els representants de les persones treballadores i els empresaris o empresàries, o els seus representants, pel qual es regulen les condicions de treball en una empresa, un grup d'empreses o un sector d'activitat.

3. El contracte de treball

El contracte de treball és l'acord pel qual les parts manifesten la seva voluntat i s'obliguen: la persona treballadora a prestar voluntàriament, per compte d'altri i sota el seu poder de direcció, uns serveis a l'empresari o empresària, que, al seu torn, li lliura a canvi una remuneració.

Quan una persona treballadora té un dubte o un problema, consulta sempre les tres mateixes fonts, en aquest ordre:

1. El contracte de treball.
2. El conveni col·lectiu d'aplicació.
3. L'Estatut dels Treballadors.

Ens afecta la normativa internacional?

Pel que fa a la normativa internacional, Espanya, com a membre de la Unió Europea (UE) i de l'Organització Internacional del Treball (OIT), ha de complir els mínims establerts per aquestes organitzacions a les seves disposicions.

A més, com tots els països, Espanya signa tractats internacionals de contingut laboral amb altres Estats.

Quins principis hem de tenir en compte?

a) Principis de jerarquia normativa i norma mínima

La jerarquia normativa fa referència a l'ordre d'importància de les normes i ens permet ordenar-les segons el rang. D'aquesta manera, les de rang inferior han de respectar sempre el que disposen altres de rang superior:

1. Normes de la Unió Europea.
2. Constitució espanyola.
3. Lleis i normes amb rang de llei.
4. Reglaments.
5. Conveni col·lectiu.
6. Contracte de treball.

Aquest principi ve matisat pel principi de norma mínima, que diu que les normes de rang inferior no poden establir condicions menys favorables per a la persona treballadora que les establertes en les normes de rang superior, però sí que poden millorar-les. Per això diem que les normes de rang superior estableixen els mínims que han de respectar les de rang inferior.

Principis d'aplicació del dret de treball

• Irrenunciabilitat de drets: les persones treballadores no poden renunciar als drets reconeguts per normes de dret necessari.
• Norma més favorable.
• In dubio pro operario (en cas de dubte, a favor de la persona treballadora).
• Condició més beneficiosa.

Quins són els poders de l'empresa?

• Poder de direcció: dona les ordres i organitza la feina, decidint com, quan i on es fa.
• Poder disciplinari: pot imposar sancions a les persones treballadores pels seus incompliments.
• Poder de vigilància: capacitat de vigilar les persones treballadores per comprovar si estan complint les seves obligacions.

Drets i obligacions dels treballadors

Drets bàsics:

• Vaga.
• Reunió.
• Informació.
• Negociació col·lectiva.
• Lliure sindicació.
• Adopció de mesures de conflicte col·lectiu.

Drets en la relació laboral:

• Ocupació efectiva.
• No patir discriminació.
• Integritat física.
• Respecte de la intimitat.

Obligacions:

• Contribuir a la millora de la productivitat.
• Complir les ordres i instruccions de l'empresari.
• Observar les mesures de prevenció de riscos laborals que s'hi adoptin.

Què podem fer si no es respecten els drets dels treballadors?

• Denunciar els fets davant de la Inspecció de Treball.
• Demandar l'empresa davant dels jutjats i els tribunals de l'ordre social (laboral).

La Inspecció de Treball i Seguretat Social és el servei públic destinat a garantir el compliment de les normes de caràcter laboral.

L'actuació inspectora es pot iniciar per decisió de la mateixa Inspecció o mitjançant denúncia prèvia.

La persona denunciant s'ha d'identificar sempre, però pot sol·licitar que la seva identitat quedi oculta per a l'empresa denunciada. Qualsevol persona pot denunciar un incompliment del qual tingui notícia. No cal estar treballant a la mateixa empresa.

Les inspeccions se solen dur a terme mitjançant visites al centre de treball, on els inspectors i inspectores poden entrar lliurement i sense previ avís per practicar proves, requerir informació, examinar documents, prendre imatges, etc.

Quins són els jutjats i els tribunals de l'ordre social?

La jurisdicció social està composta pels òrgans judicials que resolen els conflictes que es plantegen en l'àmbit laboral i de la Seguretat Social.

Òrgans jurisdiccionals de l'ordre social: Jutjats socials, Sala Social de l'Audiència Nacional, Sala Social del Tribunal Suprem, Sales Socials dels Tribunals Superiors de Justícia.

L'Estatut dels Treballadors i la representació dels treballadors

L'Estatut dels Treballadors reconeix com a dret bàsic de les persones treballadores el de la participació a l'empresa a través dels seus representants.

A Espanya, hi ha dos tipus de representació:

• Representació unitària.
• Representació sindical.

Representació unitària

La representació unitària és l'exercida per les persones que tots els membres de la plantilla han elegit com els seus representants (és el mateix que passa amb el delegat o delegada de classe). Tipus:

• Delegats o delegades de personal (menys de 50 persones treballadores).
• Comitès d'empresa (50 persones o més).

Representació sindical

La representació sindical és la que s'exerceix a través d'un sindicat. Els sindicats són associacions de persones treballadores que busquen la millora de les condicions de treball dels seus associats i associades.

Competències dels representants dels treballadors

• Ser informats per l'empresari o empresària sobre les qüestions que puguin afectar les persones treballadores: evolució del sector, situació econòmica de l'empresa, contractacions, absentisme, accidents de treball, sancions imposades a les persones treballadores...
• Informar els seus representats i representades sobre els temes que repercuteixen en les relacions laborals.
• Vigilar el compliment de la normativa laboral i interposar les denúncies que procedeixin davant de la Inspecció de Treball o els tribunals competents.
• Ser consultats, emetre informes.

Garanties mínimes dels representants dels treballadors

• Tenen dret a expressar amb llibertat les seves opinions en les matèries relacionades amb l'exercici de la seva representació.
• No poden ser acomiadats ni sancionats per qüestions relacionades amb l'exercici de la seva representació.
• Tenen prioritat de permanència a l'empresa en els supòsits d'acomiadament i trasllat col·lectiu.
• Disposen d'un crèdit d'hores mensuals retribuïdes per a l'exercici de les seves funcions.

La negociació col·lectiva

La negociació col·lectiva és l'instrument mitjançant el qual els empresaris o empresàries i les persones treballadores, a través dels seus representants, regulen les condicions de treball.

El conveni col·lectiu és un acord subscrit pels representants de les dues parts per fixar les condicions de treball i les normes de convivència laboral a les empreses.

Què regula el conveni col·lectiu?

• Les modalitats de contractació que es poden fer servir en cada cas.
• El període de prova.
• La jornada de treball, els permisos i les vacances.
• Les retribucions (taules salarials).
• Els plans d'igualtat.
• El règim disciplinari.

Àmbits del conveni col·lectiu

• Àmbit funcional: sector d'activitat, empresa o centre de treball on s'aplicarà el conveni.
• Territorial: espai geogràfic.
• Personal: col·lectius, grups o categories a què s'aplica el conveni.
• Temporal: període durant el qual estarà vigent el conveni.