Relacions Internacionals i Evolució del Règim Franquista (1939-1959)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,29 KB
Relacions Internacionals i Evolució del Règim
La Segona Guerra Mundial i l'Hegemonia del Nacionalsindicalisme (1939-1945)
Nacionalsindicalisme: Doctrina i ideologia política de Falange Española, basada en el totalitarisme feixista, el tradicionalisme nacionalista i el sindicalisme vertical, adoptada per la dictadura franquista els seus primers anys.
A l'inici de la Segona Guerra Mundial, el franquisme va donar suport a les potències de l'Eix. Espanya, però, va declarar la neutralitat. En política interior, es volia construir una Espanya a imitació dels règims feixistes. Ramón Serrano Suñer va tenir un paper clau en les relacions amb Alemanya i altres potències feixistes.
La no-bel·ligerància
La victòria alemanya sobre França (juny de 1940) va motivar el pas a la no-bel·ligerància, amb suport diplomàtic i econòmic a l'Eix. Franco es va entrevistar amb Hitler (Hendaia, 1940) i Mussolini (Bordighera, 1941) per negociar la possibilitat d'entrar a la guerra a canvi de Gibraltar i altres avantatges. Finalment, Espanya no va entrar en la guerra, però va col·laborar enviant material estratègic i la Divisió Azul a l'URSS.
El retorn a la neutralitat
L'octubre de 1943, amb la guerra desfavorable a l'Eix, la Divisió Azul es va dissoldre i Espanya va tornar a la neutralitat estricta. Després de la derrota d'Alemanya (1945), el franquisme es va distanciar del feixisme, presentant-se com un règim catòlic, conservador i anticomunista, amb possibilitat d'evolucionar cap a una monarquia.
El boicot internacional (1945-1947)
La fi de la guerra va portar a l'aïllament internacional del franquisme, condemnat per les Nacions Unides. El règim ho va presentar com una maniobra per desprestigiar Espanya. El cost va ser enorme: Espanya no es va beneficiar del Pla Marshall ni va entrar a l'OTAN (1949).
Reconeixement internacional i predomini del nacionalcatolicisme (1947-1953)
Nacionalcatolicisme: doctrina política franquista amb una estreta relació entre Església i Estat.
L'inici de la Guerra Freda (1947) va canviar la situació. Els EUA van prioritzar l'aliança contra el comunisme. L'acceptació internacional del règim va créixer. El 1950, l'ONU va revocar la retirada d'ambaixadors. El 1951, Franco va remodelar el govern, donant més pes als catòlics. Luis Carrero Blanco va ser nomenat subsecretari de presidència. El 1953, es van signar acords amb els EUA (defensa, economia, instal·lacions militars a canvi d'ajuda econòmica i material bèl·lic) i el concordat amb la Santa Seu.
Els primers intents d'obertura (1953-1959)
Malgrat l'acceptació internacional, la situació econòmica era difícil. Les ajudes nord-americanes no van solucionar la crisi interna. Entre 1956 i 1958, hi va haver protestes obreres i dissidència universitària. La pressió per a la liberalització econòmica va augmentar. El 1957, Franco va incorporar tecnòcrates de l'Opus Dei al govern, que van impulsar el creixement econòmic dels anys 60.