Relacions Històriques: Corona d'Aragó, Hongria i Catalunya (S. XV-XVIII)

L'Europa a finals del segle XV

Als últims anys del segle XV, Europa estava a punt d'entrar a la Modernitat, una època dinàmica i complexa que canviaria les seves fronteres polítiques.

La Corona d'Aragó

Durant l'època d'Alfons el Magnànim, la Corona d'Aragó era un centre renaixentista molt important.

Hongria sota Maties Corví

Maties Corví era el rei d'Hongria. Era fill del governador d'Hongria i líder militar János Hunyadi. Maties no va seguir les estratègies del seu pare; no va lluitar directament contra els otomans, sinó que va buscar aliats amb els països veïns. La seva cort era renaixentista. El Renaixement a Hongria va tenir molta influència d'Itàlia, i Hongria va ser un centre cultural molt important, com ho demostra la Biblioteca Corviniana.

Maties Corví i Beatriu d'Aragó: de Nàpols a Hongria

El matrimoni de Maties i Beatriu va ser part d'una estratègia en la lluita contra els turcs. També, Beatriu li donava prestigi reial, perquè Maties no procedia d'una família reial. L'arribada de Beatriu a Hongria va portar alguns canvis: la Biblioteca Corviniana, que pren com a model la Biblioteca Reial de Nàpols, es va ampliar. Beatriu va col·laborar en la part cultural del projecte de Maties. Ells no van tenir fills. Beatriu no va agradar als hongaresos. Maties va morir el 1490 i Beatriu va casar-se amb Ladislau II de Bohèmia i Hongria, però el matrimoni va ser considerat inacceptable pel Papa. El 1501, Beatriu va tornar a Nàpols.

Catalunya a finals del segle XV

El 1469 van casar-se la reina Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó; la unió dinàstica serà efectiva el 1474. La seva filla Joana es va casar amb Felip, fill de l'emperador Maximilià I d'Habsburg. Van tenir una filla, Maria d'Hongria (o d'Habsburg), que es va casar amb el rei hongarès Lluís II, qui va morir a la batalla de Mohács (1526).

Hongria: finals del segle XV - principis del segle XVI

Hongria no tenia una dinastia nacional forta, patint una crisi de govern i en la política contra els turcs. Van elegir un nou rei amb llinatge estranger perquè els ajudés econòmicament: Lluís II Jagelló, rei de Bohèmia (fill de Vladislau II de Bohèmia i Hongria). Lluís II es va casar amb Maria d'Habsburg, néta dels Reis Catòlics i de Maximilià I, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. A partir de 1526 (després de Mohács), la dinastia dels Habsburg influirà decisivament en la successió de la corona hongaresa.

La Nova Barcelona del Danubi (1735-1738)

Durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) entre Felip V (Borbó) i Carles III (Habsburg, futur emperador Carles VI), Carles va tenir el suport dels catalans, aragonesos i mallorquins, així com d'Anglaterra, els Països Baixos i l'Imperi Germànic. Però Felip V dominava l'interior de la península Ibèrica. El 1713, amb el Tractat d'Utrecht, els aliats internacionals van reconèixer Felip V com a rei d'Espanya. El 1714, les tropes borbòniques van aconseguir entrar a Barcelona. Això va suposar la fi de l'Estat Català i l'inici d'una època de repressió i exili contra els catalans que havien donat suport a Carles.

Moltes persones van fugir cap a Viena o Buda; la majoria eren catalans. Aquests exiliats van començar a ser una despesa econòmica massa forta per a l'imperi. Per això, l'emperador Carles VI (Carles III per als catalans) els va enviar al Banat de Temesvar (avui dividit entre Sèrbia, Romania i Hongria), una regió situada a la frontera amb l'Imperi Otomà. Allà van fundar un assentament que van anomenar la Nova Barcelona del Danubi. Però la repoblació va durar molt poc per la manca d'higiene i les dures condicions climàtiques. A més, els colons eren majoritàriament veterans de l'exèrcit, orfes, vídues i malalts. Molts exiliats van morir-hi i altres se'n van tornar a Hongria o a Viena. Una epidèmia de pesta negra el 1737-1738 va posar fi a l'assentament.

Dates i fets clau

• 7 de juny de 1640: Corpus de Sang (Revolta dels Segadors a Catalunya).
• 1701-1714: Guerra de Successió Espanyola.
• 1713: Tractat d'Utrecht. Els aliats abandonen Carles III i reconeixen Felip V com a rei d'Espanya, amb la condició que mai pogués heretar el regne de França. Gran Bretanya obté Gibraltar i Menorca.