Relacions Ecològiques: Mutualisme, Competència i Depredació

a. Quina relació hi ha entre insecte i flor?

S’estableix una relació de mutualisme entre els dos organismes, ja que moltes plantes reben visites a les flors per part d’animals que pretenen alimentar-se del nèctar, del pol·len o d’altres sucres que aquestes produeixen i, a canvi, transporten pol·len cap a altres flors, permetent que aquest arribi a l'estigma d’una manera molt eficaç. Així, la planta obté el benefici de la fecundació amb un cost de producció menor de pol·len que el que suposaria dispersar-lo per l’aire (el qual arribaria amb menor probabilitat a l'estigma d’altres flors). Els animals, a canvi, obtenen com a recompensa l’aliment.

b. Relació entre vespes i altres insectes nectarívors

Estableixen una relació de competència, ja que les vespes s’alimenten del mateix nèctar per sobreviure. És a dir, lluiten pels mateixos recursos, tant entre individus de la mateixa espècie com d'espècies diferents.

c. Mimetisme: concepte i interpretació evolutiva

El mimetisme és la capacitat d'imitar formes i colors per tal de camuflar-se. Pot ser avantatjós tant per a les preses com per als depredadors. Des del punt de vista evolutiu, les espècies que han adoptat aquesta capacitat són les que han augmentat les probabilitats de sobreviure, ja que gràcies al mimetisme s’han pogut camuflar dels grans depredadors. En canvi, les espècies que no han desenvolupat aquesta capacitat han sigut preses fàcils. Per tant, els individus han anat evolucionant gradualment i, per selecció natural, han pogut incrementar les seves possibilitats de subsistir.

d. Relació interespecífica basada en variacions poblacionals

Es tracta d’una relació interespecífica anomenada depredació. Això és perquè Saccharomyces s’alimenta de Paramecium per sobreviure. Cal admetre, però, que gràcies a aquesta relació de depredació, s'evita una superpoblació de Paramecium (la qual podria provocar, en poc temps, l’esgotament de l'aliment i una ocupació excessiva del territori, fets que tindrien com a conseqüència una davallada sobtada de la població). Per tant, aquesta interdependència entre preses i depredadors és fonamental per al funcionament dels ecosistemes.

e. Nínxol ecològic de Paramecium i Saccharomyces

Sí, Paramecium és la presa i Saccharomyces és el depredador. Ho sé perquè quan la població del depredador (Saccharomyces) incrementa, al mateix temps, el nombre de preses (Paramecium) disminueix.

f. Altres relacions interespecífiques: Parasitisme

Una altra relació interespecífica on un individu s'alimenta d'un altre és el parasitisme. En aquest cas, una de les espècies (el paràsit) viu beneficiant-se de l'altra (l'hoste), provocant-li un perjudici o, eventualment, la mort. A diferència de la depredació, on el depredador mata i consumeix la presa directament, el paràsit sovint estableix una relació més perllongada i dependent metabòlicament amb l'hoste.