Relació entre Volum, Intensitat i Forma Física en l'Entrenament

Quina relació guarden aquests 3 paràmetres al llarg d’una temporada: volum, intensitat i forma física?

El volum d’exercici físic i la intensitat són els paràmetres en què es mesuren els entrenaments i són un indicador de la forma física. A mesura que el volum i la intensitat es poden augmentar, es pot tolerar una major càrrega, la qual cosa indica que la forma física és millor.

Quin número de sessions realitzarà un esportista al llarg d’una setmana? I una persona que vulgui fer exercici-salut?

Al llarg d’una setmana, un esportista realitzarà uns 4 o 5 entrenaments. En canvi, una persona que vulgui fer exercici-salut en farà de 3 o 4.

Quina és la unitat més petita de l’entrenament? I quina estructura té?

La unitat més petita de l’entrenament és una sessió. Una sessió consta de tres parts: l’escalfament, la part principal i la part final.

Quin nom rep una setmana d’entrenament?

Un entrenament d’una setmana s’anomena microcicle.

Hi ha alguna diferència, en quant als períodes, entre els esports individuals i els col·lectius?

La diferència dels períodes entre els esports individuals i els col·lectius és que en els individuals el període preparatiu, tant el general com l’específic, és més llarg (5-7 mesos). En canvi, en els esports col·lectius, el període competitiu és més llarg (7-8 mesos).

En quin període inclouries el terme descans actiu? I per què es caracteritza?

El descans actiu l’inclouria en el període de transició. El descans actiu es caracteritza perquè durant l’etapa de descans o període de transició, l’esportista no es desconnecta tant de l’esport i, per tant, realitza petits treballs i entrenaments per tal de no perdre completament la condició física, però sense realitzar grans treballs.

Quin és el període preparatori? I en quants períodes el puc dividir?

En el cicle preparatori, l’entrenament és en el que es cerca desenvolupar els components de la condició física de l’esportista fins aconseguir el seu estat òptim. Es subdivideix en dos períodes: el període preparatori general (P.P.G.) i el període preparatori específic (P.P.E.).

Què ha de tenir en compte una planificació esportiva?

• Les qualitats físiques de l’esportista.
• Els objectius.
• Els recursos que es disposen.
• Calendari amb què es disposa.
• Factors externs a l’entrenament.

Posem un exemple de sessió d’entrenament de velocitat.

En una sessió de velocitat són necessàries tres fases:

• Escalfament: 3 voltes al camp i estiraments dinàmics.
• Part principal: Realitzar una cursa de velocitat i fer diferents sèries.
• Part final: Realitzar estiraments estàtics.

Quins mètodes puc emprar per un treball de velocitat? Anomena 3.

• Els esprints o curses.
• Millorar la tècnica del moviment.
• Jocs de cursa.

Posa un exemple de cadascun dels mètodes per treballar la flexibilitat.

En el sistema dinàmic per treballar la flexibilitat, un exemple seria situar els braços a dalt i realitzar moviments en horitzontal, fent que el maluc sigui el centre de gir. En el sistema estàtic, per treballar la flexibilitat, un exemple seria estirar els peus al terra i, amb les mans, intentar agafar les cames flexionades amb el terra i aguantar les mans per tal d'estirar la musculatura. En els exercicis gimnàstics de flexibilitat, un exemple seria situar la punta del peu a una espatllera a l’altura del maluc, de forma que els bessons i el quàdriceps formin una 'V'. Amb l'altre peu sustentat al terra, flexionar-lo per tal de treballar la flexibilitat del quàdriceps.

Què vol dir que la flexibilitat és una qualitat involutiva?

Que és una qualitat que s’obté en els majors nivells a la infantesa i, per tant, a mesura que aquesta persona creix, la capacitat de treball en la flexibilitat va disminuint. Però és necessari dir que si es treballa a consciència, es poden superar considerablement els nivells de la infantesa.

Com comptabilitzaries el volum i la intensitat en el treball d’aquesta qualitat?

Per comptabilitzar el volum en els entrenaments de flexibilitat, es poden usar o bé el nombre d’exercicis practicats o bé el temps dedicat durant un període concret.

Posa un exemple d’exercici on la dificultat vagi de menys a més; tenint en compte la millora aconseguida en el treball de força.

El press de banca, ja que és un treball amb peses i, a mesura que es treballa la força, la dificultat va augmentant de forma que cada cop hi hagi més pes en la barra.

Amb quant de temps notaràs una millora en el treball de força?

Amb un període d’un mes ja es poden apreciar canvis en l’organisme, però en dos mesos més o menys, els canvis seran més significatius.

Quant de temps hauré d’entrenar per notar una millora en el treball de resistència?

En el treball de resistència, amb una pràctica regular, amb uns 2 mesos ja es podran observar canvis significatius en la resistència.

A què fa referència el principi de continuïtat?

Aquest principi diu que els entrenaments han de seguir una certa continuïtat i constància, ja que així s’aprofiten les sobrecompensacions de l’entrenament i el rendiment de la persona millora. També és important dir que els entrenaments han de ser continuats, però amb un cert temps entre mig; és a dir, que un entrenament que segueixi el principi de la continuïtat seria el de uns 3 entrenaments setmanals.

Per què és important respectar el principi de la intensitat?

El principi de la intensitat diu que l’entrenament d’una persona ha de ser acord amb el nivell físic de la persona que el realitza. Si aquest principi no es respecta, es poden fer sobreesforços que poden desenvolupar una lesió o una altra patologia diferent.

A què fa referència el principi d’individualitat en un entrenament?

És el principi que diu que cada organisme és diferent i no pot tenir les mateixes càrregues d’entrenaments; per tant, l’entrenament que ha de realitzar és diferent. Això significa que un entrenament ja fet no és vàlid, ja que depenent de la persona li estarà bé o no.

Què és el volum i com el mesurarem?

El volum és la quantitat d’exercici realitzat. Es pot mesurar en temps (hores, minuts, segons...), en unitats d’espai (km, metres...) i en el nombre de sèries i repeticions.