Relació Societat-Cultura, Evolució Històrica i Ideologia

Relació entre Societat i Cultura

Aristòtil defineix l’home com a “animal social”. Hobbes s’enfronta a aquesta visió amable. Diu: “L’home és un llop per a l’home”. Això motiva l’aparició de la societat política, que té el seu origen en la teoria del contracte social de Locke. Des d’aquest punt de vista, la societat és entesa com una construcció social.

Rousseau trenca amb el plantejament de Hobbes: ”l’home és bo per naturalesa; és la societat la que el perverteix”. Assenyala la propietat privada com l’origen de tots els mals de la humanitat, considerant-la destructora de la igualtat.

L’ésser humà ha esdevingut un animal cultural, ja que per arribar a ser persona, és necessari el procés de socialització; el cervell humà només aprèn en un àmbit social.

Cultura: Tot allò que l’home fa i no pot explicar-se per l'herència biològica. És la producció d’una societat. Cultura i societat es complementen. La cultura sorgeix per i amb la convivència; la vida en societat només és possible mitjançant els esquemes culturals de comportament que organitzen les formes de convivència.

Etnocentrisme: És una lent que ens fa mirar les altres societats a través de la nostra, com si aquesta fos la universal. Però els trets culturals depenen de cada cultura concreta (p. ex., les normes sobre l'embaràs).

Relativisme cultural: Minimitza el parany de l’etnocentrisme.

Subcultures: Pautes culturals que formen part d’una cultura general. N'hi ha de religioses, urbanes, juvenils, etc. Reforcen la cultura i li donen consistència, en donar flexibilitat i assenyalar vies de conducta alternatives (p. ex., la cultura associada a l'NBA).

Contracultura: Designa els grups que discrepen dels patrons establerts i els desafien (p. ex., el moviment hippie).

Evolució de la Societat al Llarg de la Història

Hi ha moltes etapes en la construcció de les societats. Es parla de les antigues societats premodernes (primeres societats nòmades, societats agràries ja sedentàries) i les societats industrialitzades (que porten a la societat global).

El Desenvolupament Global

Colonialisme: Entre els segles XVII i XX, els països occidentals van fundar colònies en moltes zones del món ocupades per societats tradicionals. Ha estat un procés crucial en la transformació del mapa social i polític de la Terra. Hi ha dos tipus principals de colònies segons el seu desenvolupament posterior:

• Aquelles on els colonitzadors s’acabaren convertint en la població majoritària: Estats Units, Austràlia i Nova Zelanda.

• Aquelles on les poblacions locals eren majoria: gran part d'Àsia, Àfrica i Sud-amèrica.

Els Tres Mons

Molts països s'han desenvolupat a partir del contacte amb la industrialització occidental, sovint sense respectar la seva pròpia transició natural. Les actuals potències econòmiques van créixer gràcies al carbó i el petroli, però ara, per raons ecològiques, es qüestiona que altres països segueixin el mateix camí. Això planteja la problemàtica mediambiental dels països emergents: el creixement econòmic sovint comporta un deteriorament ambiental.

• L'agricultura té un pes important en l'economia de molts països en desenvolupament.
• Els països rics sovint paguen per cultivar en terres de països del 'tercer món', la qual cosa pot reduir la terra disponible per a l'abastiment local.
• Molts països en desenvolupament pateixen greus crisis financeres, sovint agreujades pel deute extern i els interessos dels préstecs.
• Gairebé la meitat de la població mundial viu en situació de pobresa.

Tradicionalment, es classificaven en tres tipus:

1. Primer Món: Països industrialitzats d’Europa, Estats Units, Japó i Oceania.

2. Segon Món: Societats excomunistes. Aquest concepte està actualment en desús, ja que ha desaparegut com a bloc homogeni.

3. Tercer Món: Països en vies de desenvolupament, molts dels quals van ser colònies i van assolir la independència política després de la Segona Guerra Mundial.

Concepte Sociològic Clau: La Ideologia

Ideologia: Del grec eidos (idea) i logos (estudi). Terme encunyat al segle XVIII per referir-se a la 'ciència de les idees'. Actualment, s'entén com una visió del món compartida per un grup social, que influeix en les seves relacions i comportaments.

Karl Marx (segle XIX) li atorga un significat diferent: Per a Marx, la ideologia és un sistema de valors que la classe dominant imposa per justificar el seu domini (p. ex., presentar la propietat privada com un dret natural), actuant com un prejudici que afavoreix aquesta classe.

Norberto Bobbio (segle XX) li dona un sentit polític: Un conjunt d'idees d'ordre polític que guia els comportaments polítics col·lectius. Classifica les ideologies en: reaccionàries, conservadores, reformistes i revolucionàries (segons el grau de progressisme social).

La classificació entre dretes i esquerres prové de la Revolució Francesa, quan a l'Assemblea Nacional els partidaris de l'Antic Règim (noblesa, clergat) seien a la dreta del president, i els partidaris del canvi (burgesia, representants del poble) seien a l'esquerra.