Relació amb l'Entorn: Sentits, Sistema Nerviós i Endocrí

La Relació amb l'Entorn

Els éssers humans vivim en relació amb el medi i els éssers vius que ens envolten. Aquests dos elements constitueixen el nostre entorn.

Etapes de la Relació amb l'Entorn

• 1. Captació de l'estímul: estructures o òrgans receptors
• 2. Transmissió i interpretació de l'estímul: Sistemes de coordinació
• 3. Execució de la resposta: estructures o òrgans efectors

1. Captació de l'Estímul

Els Receptors

Els receptors són estructures amb què els éssers humans capten els estímuls.

Segons on estan localitzats, els receptors es classifiquen en:

• Interoceptors: obtenen informació sobre les condicions internes del nostre organisme.
• Exteroceptors: proporcionen informació sobre el nostre entorn.
• Propioceptors: informen, d'una banda, de l'orientació del cos i l'estat de moviment i, de l'altra, de la posició relativa de les parts del cos.

En els humans, els exteroceptors estan agrupats en òrgans dels sentits.

El Sentit de la Vista

El sentit de la vista és el mecanisme fisiològic amb què percebem els estímuls lumínics.

L'ull és l'òrgan de la vista. Conté fotoceptors, cèl·lules especialitzades a detectar estímuls lumínics i així transformar-los en impulsos nerviosos que són transmesos al sistema nerviós.

El Sentit de l'Oïda

El sentit de l'oïda ens permet captar el so.

L'orella és l'òrgan que permet captar les ones sonores, ja que té mecanoreceptors, cèl·lules sensibles a les vibracions del medi. A l'orella interna hi trobem el sistema vestibular, que conté els propioceptors que participen en el sentit de l'equilibri.

El Sentit de l'Olfacte

El sentit de l'olfacte és la capacitat fisiològica de detectar les substàncies dissoltes a l'aire.

Les cèl·lules receptores dels estímuls olfactius són quimioreceptors que es troben a l'interior de les fosses nasals, formant part de la mucosa olfactòria.

El Sentit del Gust

El sentit del gust ens permet detectar determinades substàncies dissoltes en els líquids que hi ha a la cavitat bucal.

Les cèl·lules receptores del gust són quimioreceptors que es distribueixen per la superfície de la llengua en agrupacions anomenades papil·les gustatives.

El Sentit del Tacte

El sentit del tacte capta els estímuls provocats pel contacte físic amb els elements de l'entorn.

Els receptors del tacte es distribueixen per la pell. Els canvis de pressió i les vibracions són detectades per mecanoreceptors, mentre que els canvis de temperatura són detectats pels termoreceptors. També existeixen els nociceptors, receptors específics per al dolor.

La Coordinació

Els éssers humans necessitem que totes les nostres cèl·lules, teixits i òrgans funcionin de manera coordinada i organitzada.

Els sistemes de coordinació són responsables de:

• 1. Rebre informació dels receptors.
• 2. Interpretar la informació rebuda i elaborar una resposta adequada.
• 3. Activar els òrgans efectors necessaris per dur a terme aquesta resposta.

En el nostre organisme hi ha dos sistemes de coordinació que, alhora, es regulen mutuament:

• El Sistema Nerviós: Està format pels nervis i centres nerviosos.
• El Sistema Endocrí: Està format per glàndules endocrines.

2. El Sistema Nerviós

Estructura del Sistema Nerviós

El sistema nerviós processa la informació captada pels receptors, elabora una resposta i coordina l'activitat dels òrgans efectors, que l’executen. Al sistema nerviós humà hi distingim una part central i una perifèrica.

Sistema Nerviós Central

El sistema nerviós central està format per l'encèfal i la medul·la espinal.

La medul·la espinal és un cordó d'uns 45 cm de longitud que està protegit per la columna vertebral. De la medul·la espinal surten i a la medul·la arriben els nervis motors i sensitius.

Encèfal: Acumulació de més de 100.000 milions de neurones, connectat per la seva base a la medul·la espinal i protegit pel crani. És el centre principal del sistema nerviós. Hi distingim tres parts: el cervell, el cerebel i el tronc de l'encèfal.

Sistema Nerviós Perifèric

El sistema nerviós perifèric és la xarxa de nervis que recorre el nostre organisme. Els nervis són feixos de neurones que transmeten la informació a través d’impulsos elèctrics, des dels receptors fins al sistema nerviós central i des d’aquí fins als òrgans efectors, encarregats d’executar les respostes.

L'Impuls Nerviós

La informació viatja a gran velocitat pel sistema nerviós en forma d’un senyal elèctric que anomenem impuls nerviós.

L'impuls nerviós es transmet entre les neurones, les cèl·lules principals del sistema nerviós.

• 1. L'impuls nerviós viatja dels receptors al sistema nerviós central per mitjà del sistema nerviós.
• 2. En el sistema nerviós central, els impulsos són conduïts a les àrees responsables d'elaborar un impuls nerviós de resposta.
• 3. Aquest nou impuls nerviós viatja fins als òrgans efectors, a través de nervis motors.

Les Neurones

Les neurones són cèl·lules especialitzades en l’elaboració d’impulsos nerviosos.

Tipus de Neurones:

• Sensorials: capten els estímuls i els transformen en impulsos nerviosos.
• D'associació: Es connecten amb altres neurones formant xarxes neuronals a la medul·la i l'encèfal.
• Motrius: Envien les respostes dels centres nerviosos cap als òrgans efectors.

3. El Sistema Endocrí

El sistema endocrí és un sistema de coordinació que actua per mitjà de missatgers químics que s'anomenen hormones.

Disposem d'unes 70 hormones diferents. Cadascuna es caracteritza per les cèl·lules sobre les quals actua (cèl·lula diana) i per la resposta que desencadena.

Funcions del Sistema Endocrí:

• Controla el metabolisme de les nostres cèl·lules.
• Manté les condicions internes del nostre organisme (homòstasi).
• Regula el creixement, el desenvolupament sexual i la reproducció.

Les glàndules endocrines produeixen les hormones i les alliberen al corrent sanguini, que les distribueix a totes les nostres cèl·lules.

Cèl·lules Diana

Una cèl·lula diana té receptors específics per a una hormona i és la cèl·lula sobre la qual actua aquesta hormona.

Les Respostes

Les respostes són els canvis que experimenta l’organisme arran de la recepció d’estímuls i la interpretació que en fan els sistemes de coordinació.

Els efectors són òrgans, teixits o cèl·lules que executen respostes.

El Comportament Humà

El comportament humà és el conjunt de respostes que l’ésser humà ofereix davant dels estímuls.

1. Comportament Adquirit

Comportament que desenvolupem després de relacionar-nos amb l’entorn. Requereix un aprenentatge basat en l’experiència i és modificable.

2. Comportament Innats

Comportament que heretem biològicament, com qualsevol tret físic o fisiològic propi de l’espècie humana, i que es manifesta sense que s’hagi après.

• Reflexos: Respostes automàtiques, involuntàries i immediates.
• Instints: Respostes innates i complexes davant de determinats estímuls.

L'Aparell Locomotor

El conjunt d'estructures i òrgans que executen les respostes motores constitueixen l'aparell locomotor.

Està format per dos sistemes:

• Sistema Esquelètic: Compost per ossos i articulacions.
• Sistema Muscular: Format per músculs.